El preu del gas i l’electricitat està posant “contra les cordes” les cooperatives agràries catalanes, segons explica la mateixa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). El seu darrer estudi sobre l’impacte de la crisi energètica, fet públic recentment, apunta que el cost de l’energia s’ha triplicat, passant de 27 a 78,6 milions d’euros anuals, i deixa la cerca d’alternatives com a única sortida pel sector.
El document apunta que la despesa anual en energia per a totes les cooperatives agràries suma 262GWh, i divideix els 51,6 milions d’euros d’increment de la despesa que es preveuen per a 2022 en 36,6 milions (71%) en el preu de l’electricitat i 15 milions (29%) en el del gas natural. Això, apunten des de la FCAC, suposa un increment mitjà dels costos de 270.000 euros per cooperativa, ja que el preu del gas s’ha multiplicat per 4,5 en un any i el de l’electricitat per 2,6.
Grans diferències entre sectors
Pel que fa als sectors productius, els que més pateixen aquesta situació són les cooperatives de pinsos per a bestiar, amb un 47% del total (24 milions d’euros). El sector de l’arròs, el blat de moro i els farratges suposen un 14% de l’augment total (7,3 milions d’euros), seguit del de la llet, amb una xifra molt semblant; el de la fruita, l’horta i la planta viva (12%, 6,4 milions); el vi (6%, 3,3 milions); la fruita seca (4%, 2,1 milions) i altres com el de l’oli d’oliva, que rebran el 2% d’aquest impacte, aproximadament 1 milió d’euros.
Per tot plegat, algunes cooperatives de diversos sectors han aturat l’activitat i l’han derivat a altres centres per optimitzar costos, mentre n’hi ha que valoren o estan fent el canvi dels combustibles fòssils a la biomassa, per bé que la transició no sempre és possible o resulta molt cara d’implementar a curt termini.
Els preus continuaran pujant si no es prenen “mesures extraordinàries”
El president de la FCAC, Ramon Sarroca, reclama “solucions estructurals” davant d’aquesta situació. Sense “mesures extraordinàries”, apunta, els preus dels aliments continuaran pujant “inevitablement” i, és clar, “repercutiran en la inflació i la cistella de la compra”. Així, Sarroca ha defensat prioritzar la indústria “més vinculada al territori i que transforma producció pròpia”.
El Departament d’Acció Climàtica prepara ajuts
Després d’una petició de la FCAC, el Departament d’Acció Climàtica va anunciar la setmana passada que destinarà 11,3 milions d’euros en ajuts per a totes les indústries alimentàries amb consideració de pime, tot i que només s’adreçarà a les empreses amb menys de 50 treballadors. A més, també preveu ajuts a alguns sectors ramaders, com el porcí no integrat i part de l’aviram.
Tot plegat és possible gràcies als canvis al reglament comunitari de desenvolupament rural, que permeten crear un marc temporal excepcional de suport a productors i pimes afectats per les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna. No obstant això, i tot i que en pal·liarà els efectes, aquesta mesura no compensarà tot el sobrecost que pateixen les cooperatives ni tampoc totes s’hi podran acollir.
La FCAC demana mesures als diputats catalans a Madrid
Així, la FCAC també ha fet a mans als diputats catalans al Congrés espanyol tot de propostes per implementar a la futura Llei de pressupostos de l’Estat, per tal d’evitar que els aliments s’encareixin desmesuradament. Segons la federació, aquestes mesures permetrien que les cooperatives estalviessin fins a un 50% de la despesa energètica i un 70% en la potència elèctrica.
Concretament, la FCAC ha demanat establir una excepció per al sector agroalimentari al Reial Decret-llei 10/2022 per excloure’l de l’obligació de contribuir a sufragar el mecanisme d’ajustament per reduir el preu de l’electricitat al mercat majorista. Només amb això, es claucla que l’augment mitjà del cost per cooperativa cauria de 270.000 a 135.000 euros anuals.
Una altra mesura ja reivindicada però especialment rellevant ara és, afirma la FCAC, tenir en compte l’estacionalitat de les cooperatives agràries. Així, volen poder modificar la potència elèctrica contractada dos cops l’any. Els cellers i els molins d’oli, per exemple, necessiten molta energia durant la campanya, que dura dos o tres mesos, però no la resta de l’any. Tot i això, es veuen obligats a tenir sempre contractada la potència màxima. Si això fos possible, la despesa derivada de la potència de la llum podria caure un 75%.
Per acabar, la FCAC també apunta que reduir l’IVA del 21% actual al 5% per als productes combustibles procedents de biomassa, com la pinyolada o la clofolla de la fruita seca, també ajudaria a fer la transició dels combustibles fòssils a d’altres de més nets.
