El doctor Robert Savé Monserrat és investigador emèrit de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i especialista en viticultura i canvi climàtic. Davant una de les veremes més primerenques que es recorden, i després d’una sèrie d’onades de calor que han afectat tot el país, Vadevi s’ha posat en contacte amb ell per veure en quina situació es troba el sector del vi i què pot fer per adaptar-se a uns canvis que cada cop és més clar que són irreversibles.

La verema s’està avançant cada vegada més, i en les varietats primerenques ja ha començat tant a Catalunya com a les Illes.

El cas de Mallorca i Menorca m’ho comentava en José Escalona, de la UIB. El cert és que tenim una visió estadística però que inclou la suma de totes les varietats i que caldrien més dades per tenir un model més complet. Tot i això és evident que s’està avançant, ja ho havíem vist a la natura, en floracions i insectes, però si ho mires des del punt de vista de la vinya s’ha de matisar perquè és diferent.

L’avançament de la verema és un efecte del canvi climàtic però també de la voluntat dels viticultors i cellers de mantenir els seus productes el més semblants possibles a com han estat sempre | ACN

Per què?

L’objectiu, en general, no és el raïm en sí sinó el Chardonnay, el Pinot Noir, la Malvasia… el vi que n’obtens. És evident que el canvi és radical, que s’està veremant abans, però una part molt clara és per la fenologia, perquè el raïm madura abans, i una altra perquè es vol que el producte no canviï i, per mantenir-lo com sempre, cal evitar sobremaduracions. Així doncs, estem avançant tots els fenòmens vinculats al raïm.

“Es vol que el producte no canviï i cal evitar sobremaduracions”

Les característiques de cada vi marquen més els avançaments que el canvi climàtic?

Diguem que no són iguals a tot arreu perquè cadascú vol fer el seu vi, i per això no podem dir que la verema s’hagi “avançat X dies”. Tot i això és clar que hi ha un aspecte ambiental –la fenologia–, un de legal –els requisits de les DO– i un d’econòmic –els consumidors–. Aquests darrers, precisament, cada cop volen vins més frescos, menys alcohòlics, i això demana menys maduració i contribueix a avançar la verema.

Els cicles estan canviant arreu, i no només és pel clima sinó també, per exemple, per la il·luminació artificial.

Ara tothom és conscient que el món no és lineal i que hi ha moltes coses actuant alhora. Això de la llum artificial, per exemple, ja se sabia, però ara s’ha sumat tot i es veu molt clar.

Vinyes afectades per l'onada de calor a la DOQ Priorat
Les onades de calor són cada cop més habituals i comencen més aviat, afectant les vinyes i el raïm

Els canvis són cada vegada més evidents.

Els hiverns són més curts, més càlids, no plou tant… les condicions són radicalment diferents. Les sequeres com l’actual no eren inusuals però ara són cada vegada més freqüents, com les glaçades tardanes, i les onades de calor del juliol ara comencen al maig… Cal revisar l’agronomia, de la varietat als processos, tenint en compte les necessitats.

El que perilla, però, no són pas les vinyes, no es moriran.

No, és clar, però el volum de producció i la qualitat canviaran. Així doncs, la resiliència no ha d’enfocar tant la planta com el fruit, i no tant la producció com pensar que el vi serà diferent. El consumidor està acostumat a que les anyades siguin semblants, i mantenir vins bons però plans serà cada cop més difícil.

“El consumidor està acostumat que les anyades siguin semblants”

Hi ha maneres d’endarrerir la maduració, però, com ara cobrir les vinyes.

Amb plaques solars i tot, sí. L’Innovi promou un estudi per veure què passa si redueixes l’irradiació i la temperatura perquè això també pot interceptar la pluja i canviar la circulació de l’aire. També hi ha línies de recuperació de varietats ancestrals, que triguen més a madurar, i que en situacions molt adverses poden ser una bona solució, com ho són les seleccions clonals, de línies genètiques d’una mateixa varietat que estan aclimatades a zones més seques i la qualitat del vi resisteix millor.

Els sistemes d'ombreig, com aquest a unes vinyes de Recaredo, pot ajudar a frenar la sobremaduració del raïm i protegir-lo de les onades de calor
Els sistemes d’ombreig, com aquest a unes vinyes de Recaredo, pot ajudar a frenar la sobremaduració del raïm i protegir-lo de les onades de calor

Les opcions són moltíssimes.

Reduir la densitat de plantació per controlar l’estrès hídric, fer sistemes de conducció nous per aprofitar pluges molt minses, emprar les prediccions a 3 mesos vista de Copernicus… podem continuar tenint un conreu perfectament viable malgrat el canvi climàtic i fer productes d’alt valor afegit. Potser caldrà fer canvis, però. Per exemple, hi ha alçades on es podria treballar però que estan fora de DO perquè, quan es van delimitar, les condicions no eren les adients i ara sí. Parlo d’indrets propers, no pas del Pirineu, on es pugui jugar amb les condicions microclimàtiques, l’orientació dels costers… aprofitar els avantatges.

“Podem continuar tenint un conreu perfectament viable malgrat el canvi climàtic”

Per treballar això a nivell de país calen un munt de dades, però.

Al projecte Globalviti, que va ser molt important, es van fer projeccions de totes les finques de Juvé & Camps amb una precisió d’un quilòmetre quadrat i treballant amb dades reals i exactes. Així és com veus la productivitat segons zona, peu, varietat… Per això caldria que les tinguéssim, aquestes dades, per veure les potencialitats i ajudar els pagesos a adaptar-se a les condicions el futur.

Mantenir el raïm i el vi com han estat fins ara requerirà un esforç considerable per part dels productors

I això no es podria fer a tot arreu?

L’IRTA ha fet projeccions per km2 a totes les DO, una eina d’aproximació molt útil i que també ha permès, amb treballant amb els bombers, identificar les zones amb més perill d’incendi, on es podria plantar vinya per fer de barrera. No partim de zero, hi ha molta gent capacitada per tirar endavant, i ni tan sols calen tants diners com voluntat. Calen dades públiques per saber exactament què està passant i treballar. Potser hi ha finques on s’haurà de canviar la vinya per un altre conreu perquè ja no seran productives. Cal assegurar la viabilitat del sector, sí, però també mantenir la població, i cal saber-ho tot per prendre bones decisions i no anar a cegues.

Més notícies
Robert Savé | Cedida

Robert Savé: “El vi és un dels sectors amb més possibilitats d’adaptar-se”

L'investigador emèrit de l'IRTA parla amb 'Vadevi' de l'informe sobre el canvi climàtic a la Mediterrània on ha participat i sobre el futur de la indústria vitivinícola
:  - Mobile
El president de l’Associació de Viticultura Regenerativa i director general de Família Torres, Miquel Torres Maczassek, durant la seva intervenció | A.S.

L’agricultura regenerativa es reivindica com a canvi de paradigma

L'Associació de Viticultura Regenerativa ha celebrat el seu segon simposi al Vinseum de Vilafranca del Penedès
:  - Mobile
El canvi climàtic té efectes molt diversos en el creixement i la maduració del raïm, cosa que afecta els vins resultants

El canvi climàtic està alterant la química del vi

L'escalfament global, la meteorologia extrema i els incendis tenen efectes en un procés molt delicat
:  - Mobile
Vinyes al costat d'un fiord, una imatge impensable | Slinde Vingard

Vi noruec: el canvi climàtic facilita un cultiu tradicionalment impossible

Diversos viticultors estan provant sort a 61º de latitud nord, on hi ha les vinyes més septentrionals del planeta
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa