Les vinyes de la Denominació d’Origen Penedès necessitaran entre un 100% i un 200% més d’aigua l’any 2030, una quantitat que podria arribar al 400% d’aquí a finals de segle. Tot i que la DO és una zona de secà les dues darreres temporades les sequeres i l’augment de les temperatures han afectat més durament els viticultors i, tot i que el regadiu pot ser una solució ràpida, ni és definitiva ni és sostenible.

De tot plegat es va parlar aquest dimecres a la presentació dels resultats del projecte ‘SECAREGVIN, Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la DO Penedès’, que va tenir lloc a Vilafranca. Els investigadors, provinents de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Centre Tecnològic de Catalunya (EURECAT), van assenyalar que cal saber quanta aigua disponible hi ha a cada territori i dissenyar i executar estratègies d’adaptació d’escala local i regional.

Vinya i masies al Penedès | Soazig Darnay
Vinya i masies al Penedès | Soazig Darnay

Raïm més petit, més dolç i que madura abans

A la DO Penedès, enguany ha plogut un 40% menys que en la campanya anterior i les pluges de primavera de 2022 no van ser suficients. Quan els falta aigua els ceps pateixen i el gra de raïm és més petit, més dolç i madura abans d’hora. Això afecta la retenció d’aromes i l’acidesa i fa que no tinguin les propietats ideals per produir vi. A més, les prediccions climàtiques apunten que la propera dècada el creixement de la vinya s’avançarà, serà més ràpid i, en el cas de la DO Penedès, la verema es podria avançar un mes.

A la comarca de l’Alt Penedès un 1,1% de la superfície de vinya ja és de regadiu. Com va recordar l’investigador emèrit de l’IRTA, Robert Savé, el problema “no és que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s’evaporarà més i més ràpid” per l’augment de les temperatures. Segons el primer informe de canvi climàtic pel Mediterrani, MedECC, a final de segle les temperatures poden pujar fins a 2ºC de mitjana i fins a 5ºC en el pitjor dels escenaris del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Vinyes afectades per la sequera, al Penedès | Blanca Ozcáriz

Quins territoris poden ser de regadiu?

Per saber si un territori pot assumir un regadiu, cal saber quanta aigua necessitarà al llarg de tot el segle i també com afectarà el canvi climàtic el seu cicle de vida. Segons els resultas de SECAREGVIN, presentats per la tècnica de l’IRTA Inmaculada Funes, en el pitjor escenari, a finals d’aquesta dècada la vinya de la DO Penedès necessitarà entre un i dos cops més aigua que en el període 1972-2005 i fins a quatre cops més a finals de segle.

Els càlculs s’han basat en dades del MeteoCat en dos escenaris diferents de canvi climàtic. La vinya, curiosament, és un dels cultius menys estudiats pel que fa a les fases del cicle de vida de la planta en varietats locals. Al Penedès, la tradició vitivinícola sempre s’ha basat en les aportacions de la pluja, i plantejar-hi el regadiu requereix conèixer les aigües subterrànies del territori, la seva qualitat i les possibilitats d’explotació.

Can Feixes, DO Penedès
Paisatges de vinya de Can Feixes | DO Penedès

Les limitacions de la DO Penedès

Per a José David Comino, tècnic del Departament de Concessions de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’ACA, la massa d’aigua subterrània de la DO Penedès és “limitada”, amb tres aqüífers poc productius, poc profunds, amb una qualitat de l’aigua no gaire bona i que es troben en risc d’incompliment. Així doncs, tenint en compte les necessitats hídriques de la vinya previstes al projecte, no seria suficient. Així doncs, cal dirigir els esforços al reg de suport puntual a la vinya a mig i llarg termini, gestionant bé la disponibilitat d’aigua per garantir l’abastiment.

Es poden “avaluar punts de reg i establir zones de regadiu” perquè els ceps sobrevisquin en anys extrems, va remarcar Joan Girona, investigador de l’IRTA, però “no per augmentar la producció de manera continuada”. Així doncs, cal saber quin és el millor moment per aplicar l’aigua en cada fase de creixement de la vinya. És per això que la jornada va destacar la importància de valorar la font més adient i els avantatges i inconvenients de diversos sistemes basats en l’estalvi, l’eficiència i l’adaptació.

Comino, de fet, va presentar diverses alternatives, com avaluar el cost energètic de l’extracció d’aigua dels aqüífers per subsidència i augmentar-ne la captació de pous, fons i mines, buscar aigües a zones properes, aprofitar l’embassament de Foix… Una de les alternatives més viables, però, seria aprofitar aigües regenerades de les depuradores properes, tot i que suposaria una gran inversió en infraestructures, tractaments i seguiment de la qualitat de l’aigua. Això, a més, també té relació amb conèixer la petjada hídrica i l’impacte ambiental d’aquest consum d’aigua al fons freàtic, va recordar David Sanjuan, investigador d’EURECAT.

Foto de verema captada en vinyes del Penedès en la campanya 2021 | E.V.

L’aprofitament de l’aigua disponible, una gran ajuda

És evident que en el futur necessitarem més aigua, però a gran escala no es pot “transformar tota una regió” de secà a regadiu perquè “no hi ha aigua disponible a tot arreu i no n’hi haurà per a tothom”, en paraules de Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA. A més, les restriccions per sequera en casos extrems afectaran tothom en tots els àmbits, per bé que “podem treballar tècniques per ajudar a captar aigua del sòl”.

Segons els càlculs de SECAREGVIN l’impacte del canvi climàtic afectarà menys les vinyes en sòls que retenen més aigua i, per tant, cal treballar perquè no es desaprofiti i estigui el màxim de disponible per a la planta. Per això, l’IRTA estudia com potenciar pràctiques agronòmiques que aprofitin el material vegetal, com afavorir les cobertes vegetals, plantar peus resistents a la sequera o buscar varietats amb cicles més llargs. També es planteja plantar els ceps més separats perquè cadascun tinguin els seus recursos i aplanar els terrenys per aprofitar millor l’aigua de la pluja.

Més notícies
Al Pla de Bages la verema també s'ha avançant uns deu dies degut al clima | Foto: Nia Escolà, ACN

El Pla de Bages collirà un 30% menys de raïm aquesta verema

El clima condiciona també aquest territori a l'hora de definir el calendari de collita, que enguany s'ha avançat al voltant de deu dies
:  - Mobile
La superfície de vinya al Regne Unit pot créixer a mesura que les temperatures augmentin i, amb elles, la qualitat dels seus vins | Wikimedia Commons

El canvi climàtic farà millors els vins britànics que els francesos

L'augument de les temperatures millorarà enormement la qualitat del raïm del Regne Unit
:  - Mobile
El canvi climàtic té efectes molt diversos en el creixement i la maduració del raïm, cosa que afecta els vins resultants

El canvi climàtic està alterant la química del vi

L'escalfament global, la meteorologia extrema i els incendis tenen efectes en un procés molt delicat
:  - Mobile
El president de l’Associació de Viticultura Regenerativa i director general de Família Torres, Miquel Torres Maczassek, durant la seva intervenció | A.S.

L’agricultura regenerativa es reivindica com a canvi de paradigma

L'Associació de Viticultura Regenerativa ha celebrat el seu segon simposi al Vinseum de Vilafranca del Penedès
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa