La sequera que pateix Catalunya, combinada amb la gran superpoblació de senglars del país, està augmentant els atacs d’aquests animals a les vinyes i a altres camps de conreu del país. No tenen menjar al bosc i estan anant a buscar-lo a llocs on no havien baixat mai, provocant destrosses que poden arribar a ser molt greus.
Tres hectàrees de vinya perdudes
Aquesta mateixa setmana el celler Tal Com Raja, d’Arenys de Munt (Maresme) va perdre tota la collita d’una vinya de 3 hectàrees. Un terreny que, com diu Joan Munich, ha tingut “mala sort”. Amb les vinyes plantades el 2017, les calamarsades de 2019 ho van destrossar tot, el 2020 van ser afectades pel míldiu i no va ser fins el 2021 que van poder fer la primera verema, d’uns 1.000 kg de raïm.
Enguany, quan va arribar l’estiu, esperaven poder veremar-ne el doble. “Sempre prevenim el senglar, els ocells”, explica Munich, però n’hi va haver prou amb un descuit “de 4 o 5 dies, atenent altres coses”, perquè han hi tornés ja no hi hagués gens de raïm que es pogués aprofitar. “Un veí fins i tot em va dir que mai no havia vist senglars menjant raïm verd”, però aquesta vegada ho van fer: “el que tenia una mica de suc, cap endins, i el que no a terra”. “Era un de sol”, creu, “però semblava que fossin molts”.
Atacs a plena llum del dia
No gaire lluny d’Arenys de Munt, a Cabrils, Quim Colomer, del celler Testuan, es troba amb una situació semblant. Aquest mateix dijous “han entrat a les vinyes de Syrah, on no havien entrat mai”. A més, sembla que fins i tot els seus horaris han canviat: si abans hi anaven sempre a la nit, ara a les 8 o les 9 del vespre ja hi són. “Tant se’ls en fot”, es queixa Colomer, que explica com fa poc era a una vinya a Tiana i li van “saltar dues truges i 13 o 14 petits”. “Al final farem la verema que ens trobarem”, conclou.
“Són bocafins i busquen allò més madur”, apunta Anna Espelt, d’Espelt Viticultors, que afegeix que “enguany tot s’està avançant i els senglars també arriben abans”. Al seu celler, diu, no estan “a aquests nivells” perquè ho tenen molt tancat i han pres “moltes mesures”. No obstant això, han patit algun atac. “Les poblacions de senglar són molt elevades”, afirma Espelt, “una plaga”. Entre això i la sequera dels darrers dos anys, explica, s’ha format “una tempesta perfecta” que els fa anar a buscar menjar on no ho havien fet mai.
Una reacció tardana i tèbia
Munich recorda com el mateix vespre de l’atac van caçar el senglar. “No hi fa res, al Maresme hi ha 12 exemplars per hectàrea, cada dia s’han de repassar i reparar tancats elèctrics i tot plegat són molts calers”. “Hi ha moltíssima pressió i ens defensem com podem”, concorda Anna Espelt.
El Departament d’Acció Climàtica va contactar amb Munich en assabentar-se de l’atac que havia patit. “Deien que els sabia molt de greu, que tenen un pla per incentivar la caça…” però a ell li semblen només paraules. “Vint euros per senglar no són res si s’han d’incinerar o escorxar, només això ja costa més”, apunta. Els caçadors, a més, són pocs, i tot i que en maten molts els senglars “no s’acaben”. A més, és clar, aquest no és l’únic animal que amenaça la vinya: hi ha cabirols, tudons, llebres, teixons…
Quim Colomer concedeix que ara, gràcies a la directora general de l’Incavi, Alba Balcells, “s’ha fet un pla de xoc que no s’havia fet mai”. Tot i això, lamenta que “quan es va avisar en el seu moment no es va fer res” i que ara, si hi ha resultats, es veuran d’aquí un o dos anys. Ara “els caçadors que hi ha són grans” i, tot i que maten moltíssims senglars, “és igual”.
Una amenaça per a tota una forma de vida
“No puc estar assegut tot el dia amb una escopeta ni avisar els Agents Rurals cada dos per tres”, exclama Colomer. A més, apunta Munich, “els caçadors estan demonitzats”, i afegeix que creu que la tebior de l’administració és per no posar-se els votants en contra. “La gent no sap res de les destrosses, les hores, els diners i la desesperació de veure com cada vegada són més”, es lamenta. “Fins i tot la gent gran que té un hortet amb què es treia un sobresou ara ho estan perdent tot, és una ruïna”. Colomer ho remata: “al final la gent es fastiguejarà i a la merda la vinya”.
“Això té mala solució”, conclou Munich, que només veu una sortida en “espavilar i fer un búnker a la vinya”. Això no és precisament barat: per a protegir una hecàrea i mitja li van pressupostar 28.000€, de manera que ho van fer entre el seu pare i ell, “esllomant-nos perquè fossin només 6.000”.
Un problema que aviat afectarà tothom
Anna Espelt, però, recorda que les poblacions creixen un 9% anual i que el problema continuarà creixent. Aquesta, irònicament, podria ser l’única esperança pels agricultors del país. “El problema el tenim els pagesos però d’aquí quatre dies el tindran els conductors i els habitants de les ciutats”, afirma, “Està passant d’afectar-nos a nosaltres a afectar-nos a tots”, i això, creu, farà canviar les coses.
A més, Espelt encara apunta a un altre problema dels senglars: “també afecten els ecosistemes perquè mengen bulbs, ous… són uns omnívors complets i poden fer desastres”. Això passa, per exemple, al cap de Creus, on els mosaics agroforestals, que actuen com a tallafocs, són els que estan patint més la plaga.
De moment, el Departament d’Acció Climàtica va reunir, aquest dimecres, la Taula de Cogestió sobre els efectes de la fauna salvatge a la vinya, amb l’objectiu de detectar amb més precisió els danys i proposar noves solucions per reduir el número de senglars a un d’estable i compatible amb la conservació d’altres espècies i també amb les activitats humanes. Aquesta taula forma part del pla de xoc per prevenir i protegir els conreus, amb més recursos i la promoció d’activitats cinegètiques segures.
