VadeVi
Troben un fresc amb una copa de vi i el que seria l’avantpassat de la pizza

Les darreres excavacions a l’antiga ciutat romana de Pompeia, Itàlia, han permès a un equip d’arqueòlegs descobrir un mural on no només hi apareix una cop de vi sinó que també demostra que les pizzes podrien remuntar-se, com a mínim, a l’Antiga Roma. Segons els responsables del mateix Parc Arqueològic d’aquesta urbs del món antic, destruida per l’erupció del volcà Vesuvi l’any 79 abans de Crist, al fresc hi apareixen tot d’aliments entre el quals hi ha un recipient ple de vi negre i el que podria ser una versió primigènia d’aquest plat típic italià. Una mostra, doncs, d’unes tradicions enogastronòmiques antiquíssimes.

Una ‘focaccia’ de 2.000 anys d’antiguitat

Tot i que el que és acompanyat amb el vi no és estrictament una pizza perquè hi falten ingredients com el tomàquet i la mozzarella, els experts diuen que el mural, trobat a les restes del que havia estat una casa, conté el que és clarament una ‘focaccia’, una massa de pa aplanada on s’hi van afegir fruites com ara una magrana o un dàtil, a més d’espècies i una salsa que els romans anomenaven ‘moretum’ i que és, per dir-ho així, una mena de salsa pesto. Un menjar deliciós per maridar amb una copa de vi negre romà de l’època.

El jaciment de l'antiga ciutat romana de Pompeia, destruïda pel volcà Vesuvi, visible al fons
El jaciment de l’antiga ciutat romana de Pompeia, destruïda pel volcà Vesuvi, visible al fons

Les primeres passes cap a la invenció de la pizza

Així doncs, a la Nàpols de l’Antiga Roma, a més d’una llarga tradició vitivinícola, ja s’havien fet passes importants cap al que, en el futur, es convertiria en un dels plats més famosos del món i un dels exemples més coneguts de la gastronomia italiana. En el cas de la pizza napolitana, precisament, un dels seus ingredients són els tomàquets coneguts com a ‘Pomodorino del Piennolo del Vesuvio’.

Tot plegat gràcies a un mural que forma part del que es coneixen com a ‘xenia’, unes imatges que corresponen a una tradició grega hel·lenística d’oferir obsequis al convidats. En aquest cas eren a l”atrium’ d’una casa que va ser descoberta a principis del segle XIX, després d’haver estat sepultada durant 2.000 anys pel mateix volcà i on, des d’aleshores, s’han anat fent excavacions successives.

Més notícies
La cova Areni conté les restes d'un celler i un magatzem de vi més antics del món | Gerd Eichmann / Wikimedia Commons CC BY-SA 4.0

El celler més antic que s’ha descobert mai

Diverses investigacions han permès atribuir que s'hi feia vi fa més de sis mil anys
La Vil·la dels Quintilis tenia un celler amb fonts d'on brollava vi i on es reunia el bo i millor de la societat romana | Antiquity

Descobreixen un antic celler romà on se celebraven grans espectacles

Els alts càrrecs de l'Imperi el visitaven durant la verema, el moment més important de l'any
Les àmfores que reposen al fons del mar poden contenir informació valuosa sobre l'elaboració de vi a l'Antiga Roma

Nous descobriments sobre com elaboraven vi els antics romans

Un nou estudi indica que feien servir varietats autòctones i que impermeabilitzaven les àmfores amb quitrà de pi
Detall del descobriment arqueològic a Jean Leon | cedida

Localitzen un nou jaciment iber al Penedès

Els treballs amb una nova plantació a la finca de Jean Leon han fet aflorar sitges i restes de ceràmiques del segle III i II a.C.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa