Un equip d’investigadors ha analitzat àmfores de vi de l’Antiga Roma i ha fet nous descobriments sobre els seus procediments d’elaboració i emmagatzematge. Segons expliquen en un article publicat a la revista ‘PLOS One’, els viticultors d’aquella època, si més no a les costes italianes, feien vins amb varietats locals i feien servir quitrà de pi per impermeabilitzar les àmfores.

Una anàlisi multidisciplinar

Els recipients a partir dels quals s’ha fet l’estudi, liderats per la Universitat d’Avinyó (França) van ser recuperats del fons del mar i, gràcies a diverses tècniques d’anàlisi, han permès fer aquests descobriments. Combinant els marcadors químics, els residus de teixits vegetals presents al seu interior i també l’anàlisi del pol·len, els científics han pogut fer-se una idea del contingut de tres àmfores trobades a uns 90 quilòmetres al sud-est de Roma i que s’havien fet servir per a l’elaboració tant de vins negres com blancs.

Una de les àmfores analitzades en aquest estudi | Universitat d'Avinyó
Una de les àmfores analitzades en aquest estudi | Universitat d’Avinyó

Quitrà de pi i pol·len de vinya

Pel que fa als residus de pi, que es pensa que poden provenir de quitrà emprat per impermeabilitzar les àmfores, però, els investigadors no ho tenen tan clar, ja que també podria haver estat emprat per donar aroma als vins, ja que s’han trobat indicis de pràctiques semblants en altes jaciments. El seu origen, però, sembla clar: el sud del país, les actuals Calàbria o Sicília, ja que les fonts històriques de l’època, incloent Plini el Vell, les esmenten a les seves cròniques com a zones conegudes per la producció de quitrà.

Les restes de pol·len de vinya, per la seva banda sembla que coincideixen amb mostres d’exemplars locals, tant modernes com del Plistocè Mitjà, és per això que els investigadors conclouen que el vi es devia fer amb vinyes autòctones, tot i que no s’ha pogut demostrar si es tractava de Vitis vinifera silvestre o bé domesticada.

Una nova passa en la comprensió de pràctiques antigues

Fent servir diverses aproximacions a l’estudi de les àmfores, però, especialment de la capa protectora del seu interior, s’han aconseguit fer descobriments molt interessants sobre els seus continguts, que aprofundeixen en el coneixement de les pràctiques vinícoles dels antics romans molt més que si s’hagués fet servir una sola tècnica d’estudi.

Més notícies
El celler Jean Leon ha presentat el jaciment arqueològic iber trobat sota una de les seves vinyes | Jean Leon

Jean Leon presenta les restes iberes trobades sota una de les seves vinyes

El celler ha mostrat els resultats d'una intervenció de cinc setmanes en unes sitges de fa més de 2.000 anys
:  - Mobile
La finca havia estat una enorme residència envoltada de vinyes | ABAP Verona

Descoberta una vil·la romana entre vinyes

Negrar, al nord de Verona, té un jaciment del segle IV on ja hi està documentada la producció de vi
:  - Mobile
Mosaic romà amb persones bevent vi | Wikimedia Commons

Vi i petons: la causa d’una epidèmia a la Roma imperial

L'ius osculi era una antiga tradició masclista dels inicis de Roma que es va perpetuar fins al segle I
:  - Mobile

Descoberta la premsa industrial de vi més antiga del món

És de fa 2.700 anys i va ser emprada durant l'època de l'Imperi Assiri
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa