La primera domesticació de la vinya va tenir lloc alhora al Càucas i a l’Orient Mitjà fa 11.000 anys. Així ho afirma un equip d’investigadors de 16 països que, en un article publicat a la revista ‘Science’, endarrereixen 3.000 anys el moment en què es creu que va néixer el conreu vitícola tal com el coneixem. El descobriment ha estat fet gràcies a una anàlisi genètica de les varietats de raïm, que han anat tirant enrere fins a establir el que, creuen, és el moment zero del cultiu de la vinya.
Uns orígens misteriosos
Per bé que les mostres arqueoògiques més antigues de viticultura s’han trobat al Càucas i es creu que tenen uns 8.000 anys, la domesticació primerenca de la vinya havia estat un misteri fins ara. Moltes de les civilitzacions antigues tant d’Europa com d’Àsia tenien molt arrelat el consum de vi a la seva cultura però, sobre el seu origen, se’n sap ben poca cosa.
Una gran tasca de seqüenciació genètica
En aquest estudi, els científics han seqüenciat els gens de gairebé 2.500 varietats de raïm d’Euràsia i el nord d’Àfrica, majoritàriament de ‘Vitis vinifera’ però també del seu avantpassat ‘Vitis sylvestris’. En veure les semblances i les diferències entre elles, han pogut reconstruir l’arbre genealògic de la vinya i veure de quina manera ha anat canviant i quins són els seus orígens, arribant a l’inici de la domesticació.
Els resultats apunten clarament que totes les varietats modernes descendeixen de la ‘Vitis sylvestris’, que ha estat present a gran part d’Euràsia i el nord d’Àfrica des de fa centenars de milers d’anys, i que l’espècie es va dividir en dues varietats, una a l’Orient Mitjà i una altra al Càucas. Si la primera domesticació va tenir lloc al principi de la Revolució Neolítica i és la que va tenir més importància, la segona, pràcticament simultània, va tenir una influència molt més limitada.
Una planta i un coneixement que es va propagar
A partir d’aquí, les migracions van dur la nova ‘Vitis vinifera’ per tota Europa i el nord d’Àfrica, a l’oest, i també cap a Àsia, seguint unes rutes molt semblants a les que se sap que van propagar l’agricultura i les cultures que la practicaven. Durant aquest procés, a més, la ‘Vitis vinifera’ va ser creuada amb la ‘Vitis sylvestris’, fent-la més apta per a la producció de vi.
És possible, de fet, que ja aleshores els viticultors i probablement productors de vi primitius ja sabessin què buscaven en el raïm per elaborar-ne el millor producte possible. Un exemple de l’alt nivell cultural i de coneixement experiencial que es tenia en aquella època. A partir d’aquí, els exemplars considerats millors van començar a anar cada cop més lluny juntament amb el coneixement del seu conreu, passant a formar part d’aquestes cultures fins arribar als nostres dies.
