Quan arriba l’estiu sembla que els vins negres desapareguin de les taules. Els blancs, els rosats i els escumosos passen a ocupar tot el protagonisme mentre que els negres queden relegats a l’hivern, als guisats i a les baixes temperatures. Però aquesta idea, tan estesa, cada vegada té menys sentit.
No tots els vins negres són potents, tànnics i alcohòlics. De fet, molts elaboradors estan apostant per vins més frescos, amb menys extracció, menys fusta i una fruita molt més viva. Són vins que, servits entre els 14 i els 16 graus, es converteixen en una magnífica opció per acompanyar un sopar a la terrassa, una barbacoa o fins i tot un dinar a tocar del mar.
La clau és oblidar aquell costum de servir els negres a temperatura ambient. A l’estiu, això sovint significa beure’ls a més de 25 graus, una temperatura que amaga la fruita, accentua l’alcohol i fa que el vi sembli molt més pesant. Amb només vint minuts a la nevera abans d’obrir-lo, molts negres canvien completament.
Aquests són cinc vins que demostren que els negres també tenen molt a dir durant els mesos de calor.
Negres amb fruita, frescor i poca fusta
El primer és Les Crestes, del celler Mas Doix, al Priorat. Tot i provenir d’una denominació coneguda per vins intensos, aquest cupatge de garnatxa, carinyena i syrah sorprèn per la seva fruita vermella, la seva frescor i uns tanins molt ben integrats. És un Priorat amable, ideal per descobrir la denominació sense necessitat d’enfrontar-se a vins excessivament contundents.
La segona proposta és Pardas Negre Franc, del Penedès. Elaborat principalment amb cabernet franc, és un vi elegant, molt aromàtic, amb notes de fruita vermella, herbes mediterrànies i un final molt fresc. La poca intervenció al celler permet que la varietat s’expressi amb naturalitat i el converteix en una opció excel·lent per a plats de cuina mediterrània.
També val molt la pena recuperar una varietat que viu un gran moment: la trepat. Cara Nord Trepat, elaborat a la Conca de Barberà, és probablement un dels negres més refrescants que es poden trobar avui dia. Té un perfil lleuger, especiat i molt floral, amb una acidesa viva que convida a continuar bevent. És un vi perfecte per servir lleugerament fresc i maridar amb embotits, carns blanques o fins i tot una tonyina a la brasa.
Quan menys és més
Durant molts anys es va associar la qualitat dels vins negres amb la criança en bóta, la concentració i l’extracció. Avui, en canvi, molts consumidors busquen exactament el contrari: vins més fluids, més fàcils de beure i que mantinguin tota l’expressió de la fruita.
Un bon exemple és Llenca Plana, del Terra de Falanis, al Montsant. Elaborat principalment amb cariñena i garnatxa, ofereix tota la personalitat d’aquestes varietats sense perdre frescor. La fruita madura conviu amb una textura sedosa i una acidesa que el fa especialment agradable durant els mesos més calorosos.
La cinquena recomanació és Sang de corb, del celler Celler Frisach. És un vi desenfadat, elaborat per gaudir sense complicacions, amb molta fruita, poca càrrega tànnica i una gran facilitat de beure. És d’aquells vins que encaixen perfectament en un sopar informal amb amics, una pizza feta al forn de llenya o una carn a la brasa.
Tots cinc tenen un element en comú: prioritzen la frescor abans que la potència. I això és precisament el que els converteix en grans aliats de l’estiu.
Servir-los bé és gairebé tan important com escollir-los
Moltes vegades no és el vi el problema, sinó la temperatura a la qual el servim. Un negre a 26 graus difícilment mostrarà la seva millor versió. L’alcohol destacarà massa, la fruita quedarà amagada i la sensació en boca serà molt més pesada.
Per contra, servir-lo entre els 14 i els 16 graus permet ressaltar-ne la fruita, mantenir la frescor i aconseguir un equilibri molt més agradable. No cal tenir una vinoteca a casa. Amb uns vint minuts a la nevera abans de servir-lo, la majoria de negres joves o amb poca criança arriben fàcilment a aquesta temperatura.
L’estiu també convida a plats diferents. Carns a la brasa, hamburgueses gourmet, verdures escalivades, tonyina, arrossos de muntanya, embotits o formatges de mitjana curació poden maridar perfectament amb aquests vins sense necessitat de recórrer sempre a un blanc o un rosat.
Els vins negres no són exclusivament per a l’hivern. Només cal escollir l’estil adequat i servir-los correctament. De la mateixa manera que no tots els blancs són lleugers ni tots els rosats són senzills, tampoc tots els negres són intensos i pesants.
Aquest estiu pot ser una bona oportunitat per redescobrir-los. Perquè, quan la fruita, la frescor i l’equilibri passen per davant de la potència, els vins negres també troben el seu lloc sota el sol.
