!–akiadsense–>
Josep Mestres (Sant Sadurní d’Anoia, 1978) és fill d’Antoni Mestres Sagués, la 29a generació de Caves Mestres, una històrica cava situada a Sant Sadurní d’Anoia. El seu pare, un personatge històric del Penedès i del món del cava, va morir aquest divendres als 77 anys. Vadevi ha parlat amb Josep Mestres sobre la figura d’Antoni Mestres, les seves grans aportacions al món del cava, com el venia actualment i què en pensava de la DO Cava.
El món del cava perd un gran referent amb la mort del seu pare.
Absolutament. Va ser la primera persona que hi va creure de debò. Ell va promoure el canvi de nom de ‘xampany’ a ‘cava’, que tenia una certa oposició dins del sector. I va lluitar perquè s’adoptés a tot arreu. A més, va apostar molt pel cava de terrer, d’una parcel·la. I també va treballar perquè el cava fos conegut.
Quines van ser les aportacions més rellevants que va Antoni Mestres Sagués al món del cava?
El primer que va fer el meu pare va ser creure en el producte, que era diferent, i defensar i promocionar-lo. A nivell col·lectiu va ser un dels creadors de la Confraria del Cava de Sant Sadurní d’Anoia. I a nivell particular, va ser dels primeres en fer caves amb cupatges i també caves reserva. Ara hi ha molts cellers que ho fan, però el meu pare va ser el primer en fer-ho.
És també un dels pares del Brut Nature, el cava sense sucre afegit.
Sí. Ell va defensar sempre molt el Brut Nature, perquè estava convençut que si el cava era bo perquè venia d’un raïm de qualitat no s’havia d’emmascarar, que no necessitava cap mena d’afegit. De fet, el meu pare parlava de ‘vi de cava’. Li agradava aquest concepte.
!–akiadsense–>
El celler Mestres és dels pocs que utilitzen el tap de suro per fer la segona fermentació. És una aportació del seu pare?
Ja venia d’abans, però ell va ser dels pocs que ho va mantenir, i que fins ara encara es continua fent. Quan es va començar a fer-ho tot d’una manera més industrial, amb màquines, les caves van passar a utilitzar el tap corona, però ell va voler continuar fent el degorjat a mà i mantenint el tap de suro al celler. Pensava que era necessari el tap de suro per fer llargues criances, per fer caves més complexes. Un cava jove no té cap problema amb un tap corona, però els caves de reserva que feia ell necessiten tap de suro a la cava.
Quina era la filosofia que el seu pare els transmetia per fer cava?
El meu pare sentia el cava. I el transmetia exactament de la manera com el sentia. Al meu pare l’inspirava el cava. Ell pensava en el cava com un producte d’alta gama, i diferenciat.
El seu pare també va ser dels primers que va pensar en què les etiquetes de les ampolles estiguessin fetes per pintors.
Sí. Especialment els caves reserves. Cada any convidava un pintor, li ensenyava les vinyes, li explicava com sentia el cava i aquest pintor s’inspirava en tot el que li havia explicat el meu pare per fer una etiqueta pels caves referents del celler. Té etiquetes de Francesc Artigau, d’Albert Ràfols-Casamada, de Guerrero Medina, i molts d’altres. I amb alguns d’aquests va arribar a fer amistat: passaven un dia junts al celler tastant els caves.
Què en pensava el seu pare de l’evolució del cava i de la DO cava?
Ell hagués preferit una denominació d’origen més petita, no com va ser Cava. La DO Cava és molt gran a Espanya, i ell creia que això s’allunyava del propi sentit d’una denominació d’origen. No li agradava que fos tan genèrica i que no guardés relació amb clima ni amb res i, per això, apostava perquè el producte fos molt bo.
