!--akiadsense-->
El xampany, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ja no és un “Vi escumós criat en cava i produït a la regió francesa de la Xampanya” sino que és un “vi escumós criat en cava i elaborat a l’estil de la Xampanya”. Així les coses i amb el vist i plau de les autoritats lingüístiques de tot el cava se’n pot dir xampany, com a mínim en català. Aquesta és una modificació que s’ha inclòs en el DIEC2 en línia i que s’ha donat a conèixer aquest mes de maig amb la incorporació de desfibril·lador, empoderament, governança, nicab o panel.
!--akiadsense-->
Com si fossin vasos comunicants també s’ha modificat la definició de cava que ha passat de ser un “vi escumós elaborat en una cava” a ser una “denominació comercial del xampany elaborat en determinades zones”. Fa 30 anys quan es va crear la Denominació d’Origen Cava, del vi escumós que es feia majoritàriament al Penedès tothom en deia xampany i per deixar clara la diferenciació, l’esforç per canviar aquesta manera de dir-li va ser ingent. I si bé és cert que encara una part de la població més gran encara fa servir xampany quan veu bombolles, el mot cava està prou estès i normalitzat.
Ara aquestes modificacions són una de freda i una de calenta. Així, mentre reforça la idea que el cava no és qualsevol escumós sinó que ha d’estar circumscrit a una denominació d’origen determinada, i per exemple, legalment i lingüísticament, ara sí, dir cava a un clàssic Penedès, a l’escumós de Raventós i Blanc o als Corpinnat no és correcte, en canvi li podríem dir xampany i sí que ho seria. De fet de tots aquests se’n podria dir xampany.
!--akiadsense-->
Si filem més prim la paraula xampanyer, xampanyera no s’ha modificat i la definició és “relatiu o pertanyent al xampany” i la segona accepció és “persona que es dedica a l’elaboració i a la comercialització de xampany. Els xampanyers catalans”. Curiosament l’exemple que posa el DIEC2 era contradictòria amb la mateixa definició de xampany fins ara que s’ha modificat. I el mateix passa amb la paraula pupitre que tampoc s’ha modificat i que diu que és un “moble de les caves consistent en dues grans plaques inclinades unides pel vèrtex, en què hi ha fileres de forats per a ficar-hi cap per avall les ampolles de xampany abans del degollament”.
!--akiadsense-->
I és que la inclusió, modificació i actualització de nous termes o definicions al diccionari no és fàcil. En una taula rodona que es va fer l’any 2014 sobta el títol La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres i innocents es van posar sobre la taula aquestes dificultats. Carolina Santamaria, que aleshores era la cap de les oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, explicava que durant l’elaboració del DIEC s’havien rebut pressions que no eren de caràcter lingüístic ni lexicogràfic perquè s’hi fessin determinats canvis. Un dels exemples que posava era el del mot cava. La Secció Filològica va acceptar la proposta del Consell Comarcal de l’Alt Penedès de definir d’una manera precisa el mot cava i de no tractar-la com a sinònim de xampany.
Aquesta última modificació no facilitarà gaire la feina de prescriptors i sommeliers. Ja és difícil explicar que no tot el cava és català, que tot l’escumós català no és cava, que els Clàssics Penedès tenen denominació d’origen però els Corpinnats no i ara resulta que a tots ells els podem anomenar xampany. I ja reblem el clau perquè atenció, que hi hagi bombolles no vol dir que el mètode d’elaboració sigui el mateix, per tant els ancestrals no són ni cava ni tampoc xampany.
