La saga de Harry Potter i la D.O. Montsant són “quintos”. Per qui no ho sàpiga, al sud del país això vol dir que són del mateix any. El 2001, el Priorat va trobar la seva pedra filosofal amb el naixement d’una denominació d’origen que venia a corregir o, potser, a subratllar, allò que la divisió comarcal de Catalunya va deixar mal resolt: si el Priorat és aquell territori històric de la senyoria de la cartoixa d’Escaladei, què hi fan a la comarca els altres pobles?
Aquells ‘sang bruta’, que és com anomena Voldemort els mags nascuts de la barreja d’un pare o una mare purs i d’un ‘muggle’, veien ara fa 25 anys amb enveja com els seus veïns de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat havien aconseguit deixar de vendre el vi a granel i un prestigi internacional creixent. Ells havien de resignar-se amb el nom de Denominació d’Origen Tarragona-Subzona Falset, que ja deixava claríssim per qui volgués entendre-ho que alguna cosa no acabava de rutllar bé. “La D.O. Montsant ha ajudat a singularitzar i donar valor a aquest territori”, assenyala Carles Brull, l’alcalde de la capital, Falset, amb part del seu terme municipal a la DOQ Priorat i part a la DO Montsant.
En un cantó, aquest sentiment de germà pobre. A l’altre, les reticències dels veïns a què una nova denominació d’origen tan a la vora i amb identitat pròpia pogués restar valor a un vi del Priorat que havia suat la cansalada per sobreposar-se als duríssims anys de la dictadura i les penúries d’una població minvant. “Encara que fóssim nous, ja teníem una història centenària d’haver conviscut amb la DOQ Priorat i vam saber vendre que els millors vins del món en relació qualitat-preu eren els nostres”, recorda el primer president del consell regulador de la DO Montsant, Jaume Domènech, alcalde també de Falset el 2001.
Van començar 28 cellers, avui en són 55 i comparteixen un pla de futur ben definit: un celler experimental, una nova seu a Falset i una aposta renovada per l’enoturisme. “Si per alguna cosa ha servit la DO és per il·lusionar”, diu la presidenta del consell regulador, Pilar Just.
“Potser sí que el Priorat té més ‘glamour’ per fer projecte, però aquí també ha vingut gent de fora a obrir cellers”, comenta Brull. “Hi ha bon producte, hi ha molta qualitat i això ha fet que la gent la valori”, afegeix Domènech. Tots tres coincideixen en albirar un futur esperançador malgrat la crisi de consum mundial i les modes actuals, sempre que es mantinguin les essències, és a dir, la identitat pròpia. I això es pot resumir en tres paraules, tant a la DOQ Priorat com a la DO Montsant: garnatxa, carinyena i territori.
Impossibilitat de reduir l’èxode
Hi ha marge de creixement per als blancs, que fa 25 anys eren testimonials. “Pel que sigui, ara es prefereix un vi fresquet, i quan una cosa va canviant t’hi has d’adaptar, perquè el mercat et marca. Però per això no has de perdre la identitat”, sentencia Domènech. “La DO ha generat molts productors que treballen apassionadament i s’esperonen els uns als altres”, sosté Just, que veu en aquest comportament col·lectiu una de les claus que ha de marcar els pròxims 25 anys del Montsant. “Hem fet el salt de trampolí, ara toca fer el triple mortal”, conclou Domènech.
El repte és gran. Els municipis que integren avui la comarca del Priorat sumaven l’any 1900 més de 22.000 habitants. Avui n’hi ha menys de 9.500, segons dades de l’IDESCAT. Ni amb la força dels aproximadament 150 cellers de la DOQ Priorat i dels 55 de la DO Montsant, que en aquest darrer quart de segle han funcionat amb èxit, s’ha aconseguit reduir l’èxode. “És molt dur viure en un poble de 200 habitants a l’hivern”, recorda Carles Brull qui, més enllà de les eternes reivindicacions de millor transport i serveis assenyala al veritable elefant dins l’habitació: “potser hauríem de canviar de mentalitat de viure tots plegats”.
Sigui com sigui el futur, la DO Montsant ha arribat al 2026 en plena maduresa, i amb els recels que despertava entre els productors de l’anomenat Priorat històric esvaïts. De fet, no hi ha hagut mai enfrontament descarnat. Aquí no passa com a Valls amb els castells. “I no passa perquè els vins Montsant tenen qualitat”, sosté Domènech. Segurament el vi, i no pas la política, ha acabat per posar ordre a la comarca.
