!--akiadsense-->
Salvador Puig (Igualada, 1954), és el director de l’INCAVI nomenat mentre la Consellera d’Agricultura era Meritxell Serret la passada legislatura i ratificat en el càrrec amb la nova consellera Teresa Jordà. Parlem amb ell de la nova Llei Vitivinícola de Catalunya que es va aprovar en consell de govern fa dues setmanes i que ara ha d’iniciar el seu tràmit parlamentari. Diu que serà una bona oportunitat per parlar del sector del vi al Parlament. I tot i que no és una DO catalana, Puig també parla del cava. I assegura que no descarta la possibilitat que es dissolgui si no és capaç de resoldre certes mancances pel que fa al territori, el preu i la qualitat.
Què hi trobem a la nova Llei vitivinícola de Catalunya?
En el fons és una actualització de la llei de 2002, però que preveu recollir i adaptar tota la normativa europeu i estatal. Per primer cop la vinya arriba a la llei, la del 2002 era més vinícola i aquesta és més vitivinícola. Així un elaboradors i ara també un viticultor català mirant-se la llei tindrà al seu abast tota la normativa vigent.
Quins són els canvis més importants?
D’entrada que la vinya no hi era, com deia, i ara sí. Vivia de decrets de l’Estat i de la normativa europea. Ara ja no caldrà mirar el BOE només anant al DOCG es podrà saber quines són les obligacions i els drets d’un viticultor. Amb aspectes sobre els quals la Generalitat no hi té competència, per exemple el dret a plantació regulat per la normativa europea, i també la limitació de creixement. En aquest últim punt, l’Estat espanyol aprofita la normativa europea per centralitzar la decisió. En altres llocs com França, amb la mateixa normativa europea pregunta a cada denominació d’origen el que vol créixer. Aquí no. En cap DO tenim aquesta potestat. La política vitivinícola comença a la vinya i si tu no pots dir on vols créixer o on vols limitar és un problema estratègic. Però la decisió es pren a Madrid. I la nova Llei catalana l’únic que pot fer és recollir quina és la norma però el marge és molt estret.
Però sí que les denominacions poden recomanar i sol·licitar al ministeri d’agricultura que limiti el seu creixement?
Sí, però no ho decideix la mateixa DO, és el ministeri. El cava és el primer any que ho ha aconseguit, tot i que ho havia sol·licitat en dues ocasions.
!--akiadsense-->
Cava que no és una denominació d’origen catalana…
A veure, la llei catalana no engloba el cava. La Generalitat no és competent perquè és una denominació d’origen supraautonòmica. Ara bé, això no treu que el 95% de les vinyes i de la producció de cava es fa a Catalunya i per nosaltres és una denominació catalana. Volem normalitzar una mica que a Catalunya hi ha 12 denominacions. Unes que són estrictament catalanes, i una altra que a la pràctica passa aquí. El cava passa a Catalunya i s’identifica amb el país. A més la llei no qüestiona la coexistència. Un viticultor d’una mateixa DO pot decidir si ven el seu raïm a la pròpia, a la DO Catalunya o a la DO Cava i per tant de les 11 denominacions catalanes, n’hi ha 7 que conviuen amb el cava. Entenem que això al viticultor li dona més opcions comercials i la possibilitat de poder valorar més el seu producte.
!--akiadsense-->
El sector del cava està vivint un moment convuls. Com es veu des de l’INCAVI?
Hi ha un fet bastant indiscutible que és que el vincle entre un producte vitivinícola i un territori és molt important. El consumidor vol saber d’on ve. Un dels problemes que té el cava és que aquesta vinculació és molt complicada perquè és un territori dispers. Per tant, i això és segur, d’una manera o una altra el cava haurà de trobar la manera d’identificar-se amb el territori o amb els territoris. Per on petarà no ho sé, però que això ha de passar és segur. Corpinnat és una conseqüència de la manca de vinculació a un entorn, una zona, un territori. Així mateix, el cava està bastant diagnosticat. Sabem perquè plora la criatura. Perquè a més de l’aspecte territorial, lhi ha un problema amb el baix preu. Hi ha diferents maneres de posar en evidència això i trobar una sortida.
Mentrestant les dues grans empreses elaboradores de cava, les que més produeixen i que per tant són determinants pel sector s’han venut a companyies estrangeres. Com pot influir?
Són notícies molt recents i no són les úniques, perquè d’altres caves també han necessitat l’entrada de capital nou. Perquè ha passat això? Perquè s’ha jugat molt a volum i a preu i elles mateixes han acabat perjudicades per la seva pròpia política. I eren empreses familiars, amb molts accionistes i al final s’han cansat de no rebre dividends. Jo el que tinc clar és que si algú compra no ve per perdre diners sinó per millorar el compte de resultats d’aquestes empreses. Per tant entenem que creuen en el cava. No estan comprant unes naus industrials, estan comprant cava, un territori i un nom perquè pensen que el poden seguir portant arreu i que els hi pot ser un negoci per ells.
Entremig hi ha unes eleccions al Consell Regulador del Cava. Què creu que pot fer?
El nou Consell Regulador haurà de fer canvis importants per solucionar els principals problemes que té el cava, que, com deia són la identificació amb el territori, el preu i la qualitat. Jo hi confio. Crec que es pot millorar molt. I nosaltres des de l’INCAVI estem al seu costat per anar tan lluny com vulguin per aconseguir aquests tres ítems. De fet hi hem estat clarament sempre davant del ministeri dient-los que els havien de fer cas.
Però pensa que és possible que s’arribi a la dissolució de la DO Cava i que se’n faci una de nova només catalana?
No ho descarto. Si el consell regulador no és capaç de resoldre aquest algoritme del territori, el preu i la qualitat pot passar que no es vegi una altra solució que radicalitzar la defensa dels interessos dels productors d’aquí.
Corpinnat són sis elaboradors que tot i no sortir de la DO proposen unes normes més estrictes per formant-ne part. Podria ser el bessó d’una nova DO del cava?
No ho crec. Aquest és un exercici minoritari amb unes normes que les pot complir molt poca gent. Corpinant no és una alternativa en aquest sentit.
El 97% del vi que es fa a Catalunya està sota l’empara d’una denominació d’origen protegida. Però darrerament van apareixent nous vins i nous cellers fora d’aquesta empara. Li preocupa?
No em preocupa. Estic convençut que gran part de l’èxit del vi català és gràcies a les denominacions d’origen. No és obligatori estar amb una DO, això és legítim. Però el que hi surten o ja no hi entren ho fan de forma individual i minoritària. Estar dins una denominació d’origen facilita moltes coses a l’elaborador com la promoció i difusió i també la garantia i confiança de cara al consumidor. Qui no està dins d’una DO és o bé perquè està fora del territori, com el Pirineu, per exemple, perquè les elaboracions són especials, com alguns dels anomenats vins naturals, o bé perquè té un cost. Però vull recordar que l’empresa més important de vins de Catalunya que té prou potència i marca per no necessitar estar dins una DO té claríssim que vol estar-ne a l’empara i això vol dir alguna cosa. Si vols arribar al mercat bé, una DO és un factor de valor i de garantia.
