Ton Mata, del celler Recaredo, és el president de Corpinnat i atén Vadevi per parlar del present i futur dels escumosos del Penedès. I ho fa després que l’actualitat incorpori nous elements per al debat, com el fet que Clàssic Penedès hagi anunciat l’inici del camí per crear una denominació d’origen pròpia, o responent a l’acusació persistent de la falta de control a la qual estan sotmesos els productes que surten al mercat sota la marca col·lectiva. Mata parla amb la tranquil·litat de qui sap el que fa, i ressegueix un fil de conversa que d’alguna manera explica i reivindica aquella aposta a la qual van donar a llum ara fa tot just quatre anys. De fet, fa només pocs dies en celebraven el quart aniversari de la seva fundació oficial, el 10 d’abril, i des d’aleshores, ha plogut molt en el sector de les bombolles del Penedès.
Fa uns dies es feia públic el camí que inicia Clàssic Penedès per esdevenir una DO pròpia. Com ho rebeu?
Amb molta sorpresa, de fet ens vam assabentar per la premsa de l’anunci sobre l’inici del procés d’esdevenir una DO pròpia.
Però no és novetat per a vosaltres que es vulgui caminar cap a una DO d’escumosos del Penedès, perquè en les vostres converses inicials ja se n’havia parlat?
No, sempre ha estat una possibilitat, i de fet, tots voldríem una única denominació d’origen de vins del Penedès. Quan vam crear Corpinnat teníem clar que havíem de ser molt rigorosos amb el reglament però també que havia de ser un projecte inclusiu, obert a tothom del territori que complís amb els requisits i volgués el mateix tracte que nosaltres pel producte i el territori. En aquest sentit, amb Clàssic ens hem assegut en diverses ocasions i n’hem parlat, però l’última trobada oficial queda lluny, va ser el novembre de 2020 i des d’aleshores han passat moltes coses.
Sabent doncs que el primer pas és retrobar-vos, us heu plantejat formar part d’una mateixa DO?
Per nosaltres néixer com a marca col·lectiva de la UE era la millor manera de començar. Entre d’altres motius, per temes de governança, ja que permet, entre d’altres coses, que cada empresa sigui un vot (i això no passava amb la DO Cava). Pensem que hi ha molt per construir i de moment, nosaltres hem posat una llavor. Què serem en el futur? Ja es veurà, potser una DO, sí, sempre i quan les exigències per formar-ne part siguin les més rigoroses, perquè per poder prestigiar el territori, el rigor ha de ser la punta de llança. Sense rigor (i ètica), no hi haurà un canvi real. I el rigor el demostres quan hi ha el compromís en el 100% de les ampolles que treus al mercat.
Què fa falta, perquè pugueu arribar a un acord?
Tornar a començar. Reprendre el contacte, perquè fa molts mesos que no parlem, fer-ho amb una interlocució directa amb la DO Penedès i si cal, amb la intermediació de l’Administració. De fet, creiem que l’INCAVI hauria de liderar el procés que ens porti a construir un projecte comú en favor del territori.
Perquè està clar que tots volem el millor pel Penedès i les seves bombolles, però per Corpinnat continuen havent algunes línies vermelles que no estem disposats a sacrificar. Reivindiquem collita manual, que el 100% de la vinificació es faci a la propietat, un requisit absolutament clau, i que s’apliqui al total de la producció per raó social, no diferenciat pel tipus d’elaboracions. En això, amb Clàssic mai ens vam posar d’acord.
Us plantegeu, en tot cas, conservar la marca col·lectiva abans que es dissolgui dins una DO?
Una marca col·lectiva de la UE és perfectament compatible i legal amb una DO. Nosaltres, de fet, vam proposar inicialment seguir dins la DO Cava com a Corpinnat. Però no es va acceptar, malgrat el Cava de Paratge és també una marca col·lectiva i sí que en forma part. En el cas d’una nova DO, si sorgeix, podríem mantenir la nostra entitat, i de fet, així ho vam traslladar en el seu moment en alguna de les converses amb Clàssic, i tampoc es va veure bé, perquè entre d’altres coses, com a marca col·lectiva podíem tenir una certa autonomia que potser no encaixava amb el model de DO.
Per tant, si legalment és possible, el vostre objectiu segueix sent Corpinnat, entreu a la DO que entreu?
És evident que hi ha diferències entre Corpinnat i Clàssic Penedès, i per això s’havia arribat a plantejar la convivència dels dos models. És a dir, perquè no fem una DO de vins escumosos del Penedès que inclogui una marca col·lectiva com la nostra? Tots estaríem dins l’entitat, però mantenint els nostres requisits i exigències pròpies. Jo personalment no ho veig ja com un somni, sinó que veig una realitat plausible que hi hagi una nova DO on el requisit mínim sigui la vinificació total a la propietat, tant de vins escumosos com tranquils.
Sigui com sigui, i sumat a aquestes formalitats de forma, també teniu altres esculls per resoldre, com el fet que se us acusa, precisament pel fet de ser una marca col·lectiva, de falta de control i inspeccions.
Corpinnat és una forma jurídica controlada i no és veritat, com se’ns acusa, que som un grup d’amics i que no passem controls ni auditories. D’entrada, per poder constituir la marca col·lectiva vam haver de superar diversos requisits de l’àmbit europeu, com tenir un reglament propi, règim disciplinari, règim d’auditories… I vam rebre l’aprovació per part de Brussel·les. A més a més, totes les empreses que entren a formar part de Corpinnat passen una auditoria inicial per confirmar que compleixen els requisits, i dues auditories anuals, una documental i una en terreny que les fa Bureau Veritas, una figura totalment acreditades per certificar aquestes inspeccions.
Des del Cava, la crítica està en què els cellers que formeu part de Corpinnat heu sortit de la DO perquè busqueu el benefici propi com a empreses individuals.
Les marques que estem a Corpinnat hem superat la crisi financera del 2008-9, la crisi climàtica, una pandèmia, i ara l’efecte de la guerra a Ucraïna, que ha aturat l’exportació a dos mercats importants per a nosaltres. Hem estat suficientment resilients per superar situacions difícils, perquè el concepte Corpinnat transcendeix l’econòmic, neix d’una vocació real. I a més a més, a cap de nosaltres ens ha anat millor per formar part d’una entitat col·lectiva. Quan entres a Corpinnat, aquelles ambigüitats, aquelles mitges veritats…, ja no són possibles. La revolució de Corpinnat és ètica i social, en cap cas econòmica.
Cava ha creat la figura d’elaborador integral; i també ha aplicat la segmentació dels territoris per donar valor a l’origen (Comtats de Barcelona…). Com valoreu aquestes decisions, des de Corpinnat?
Ho aplaudim, i no pot ser d’altra manera sempre es vagi en favor del territori. És cert també que l’elaborador integral no arriba al nivell de Corpinnat (per exemple nosaltres som per raó social, ells poden continuar comprant vi per fer tranquil), però és un pas que no imaginàvem que es pogués fer. No es pot negar, doncs que hem actuat com a catalitzadors d’aquests canvis.
Estaríeu disposats a renunciar a Corpinnat, nom o concepte, per aconseguir aquesta unificació de bombolles?
Ens vam constituir oficialment el 10 d’abril de 2018, i en tan sols quatre anys hem aconseguit categoritzar els productes que fem. Hem aconseguit, fins i tot, que els països nòrdics (Noruega, Suècia i Finlàndia) obrin tenders exclusius de Corpinnat, quan tradicionalment només podien tenir cabuda els vins amb DO. Mentre estàvem dins la DO Cava alguns de nosaltres no hi teníem accés als tenders, i ara ens trobem que se’ns paga a 8 euros de preu base, quan els del cava són a 2 euros i els de clàssic, a 4.
Hem fet un llarg camí, en poc temps, que ens posiciona com a marca de valor. I serà difícil que renunciem a aquesta fita, malgrat com hem dit, estem oberts a sumar en benefici del territori i dels vins escumosos de qualitat que elaborem.
