En moments en què el mercat vinícola és clarament volàtil, Raventós Codorníu tanca l’exercici fiscal d’aquest any amb una previsió de 14 milions d’euros nets de benefici, dos milions més que l’any passat. El grup, que duplica el seu EBITDA en els últims 6 anys de creixement mantingut, arriba a un marge sobre vendes històric del 23%. La facturació neta total ha estat de 197 milions d’euros, comptant amb una xifra de vendes totals de 234 milions que, de nou, són les més altes que el grup ha tingut mai.
Segons Sergio Fuster, líder de la companyia, els resultats responen a una estratègia clara que se centra en tres punts principals. D’entrada, l’empresa posa una gran atenció al seu propi valor i el manteniment d’aquest. Són els primers -a força distància del segon competidor- del mercat. El grup ven més de 55 milions d’ampolles anuals en més de 63 països i assegura que és líder mundial de cava ecològic, amb 16 milions d’ampolles. A més, ho fan amb consciència de sostenibilitat, un altre dels puntals de la seva estratègia, sobretot pel que fa a àmbits com el consum d’aigua i d’energia, a més de l’autoproducció d’aquesta. El 100% de l’energia que utilitzen és de fonts renovables.
Un altre punt del seu full de ruta és la voluntat d’innovació. Raventós Codorníu s’ha anat adaptant a les tendències del consumidor i ha tingut la voluntat de sobreinnovar en les categories que millor funcionen. El seu catàleg està òbviament ben posicionat dins del món dels escumosos i el cava. Per això mateix, el cava representa el 59% del negoci. Si bé els vins són una part ben important del seu dossier (39%) la voluntat del mercat és el que guia la seva producció. Des del seu punt de vista, els blancs funcionen més que els negres i els joves més que els envellits i, per tant, és aquesta la direcció que segueixen a l’hora d’establir la seva estratègia de producció. Pel que fa als vins sense alcohol, que representen el 2% restant del negoci, es tracta d’un camí que també tenen intenció de seguir. I també paren atenció a l’èxit que han tingut les seves combinacions llestes per servir.
Sectors per créixer
Així doncs, l’aposta passa pels escumosos, els vins blancs, els productes amb menys graduació i les propostes de combinats preparats per servir com el Codorníu Spritz. El vi negre i els vins més intensos són les categories que més pateixen el canvi d’hàbits. Fuster es referia a un mercat que busca un consum més fàcil en una tendència que és transversal a totes les edats i que es basa en consumidors més selectius amb el valor del producte.
Malgrat una inevitable hiperinflació que ha afectat totes les economies, inclosa la vinícola, l’empresa assegura haver contingut l’impacte. Fuster diu que així ho han fet gràcies a una revisió de costos i a una política de preus menys agressiva que els seus competidors. Apunta que, si bé ells han apujat els preus, ho han fet menys que d’altres cellers de la competència. A més, el grup també assenyala una recuperació dels costos en els últims dos anys, malgrat el manteniment a l’alça dels del gasoil i, per tant, del transport. “Els costos han pujat molt en els últims anys i baixen de nou en els últims dos”, diu Sergio Fuster.
Pel que fa a la sequera, indiquen l’excepcionalitat del seu cas, ja que sempre han pogut recórrer al seu propi raïm de Raimat, on hi tenen subministrament d’aigua i, per tant, diu, mai no s’hi han vist afectats. Així i tot, Raventós Codorníu ha comprat un 20% més de raïm que l’any anterior. En el negoci del cava, aproximadament la meitat del raïm és propi i l’altra meitat s’adquireix a viticultors, i en el del vi se’n compra més quantitat d’altres productors.
Estudiar el mercat de compra
De cara als anys vinents, el grup està estudiant possibles adquisicions o inversions puntuals en cellers i segments que encaixin amb la seva cartera. Paral·lelament, el seu accionista majoritari, el fons Carlyle, continua obert a opcions que podrien comportar moviments tant minoritaris com majoritaris pel que fa a l’accionariat. En tot cas, continuarà apostant per la DO Cava. En aquest sentit, asseguren que la sortida de Juvé & Camps de la DO no els preocupa malgrat la voluntat de denominació conjunta. Considera que l’impacte empresarial de la decisió és nul o, fins i tot, podria ser positiu.
En definitiva, la intenció és protegir el que més funciona i continuar treballant amb un model de negoci i un equip que aconsegueix els reptes que es proposa.
