La saviesa de les persones no es pot calcular mai per l’edat. Ella n’és segurament un dels millors exemples. És una sitgetana que fa servir adjectius precisos i verbs robustos, que commou quan parla pel coneixement, el virtuosisme i la seguretat amb què ho fa. El món del vi té la sort d’haver sumat la seva veu gairebé per casualitat: Un embaràs, una baixa de maternitat, un creure que hi haurà temps, un postgrau de gestió cultural i un desig d’ordenar i ampliar el coneixement de la Malvasia de Sitges des del punt de vista històric.
“Truco a la porta de l’Hospital Sant Joan Baptista – Celler de l’Hospital de Sitges – per si els venia de gust fer la reactualització de continguts ja publicats. Aquell contacte va ser decisiu perquè s’estava projectant el Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM). Aleshores el Corral de la Vila, antic equipament on es vinificava la Malvasia de l’Hospital, estava buit, hi havia en ment crear un equipament i el meu gest ho accelera. Tenien l’estratègia, però no la persona”, explica amb humilitat.
Ho diu la historiadora Alba Gràcia Pañella, coordinadora del CIM, una persona compromesa fins a la medul·la amb el batec cultural i social de la localitat del Garraf. I des de fa cinc anys també amb el vi. “A casa em sucaven el xumet en una copa de Malvasia. He vist des de petita la vinya d’Aiguadolç i al Corral tots els mil·lenials sabíem que s’hi feia vi. És un raïm nostre, de Sitges, i m’agrada haver sumat la meva veu en la seva revalorització. Tots tenim interioritzat que és una varietat de raïm delicada i va anar d’un canto que no la perdéssim”, assegura. I afegeix: “Va passar anys defenestrada per qüestió de gust i de mercat, no per tangibilitat i des que hi ha el CIM és cert que hem contribuït a donar-la a conèixer. Hem estat altaveu”.
#MalvasiaOrDie i #MalvasiaPower
El CIM obre portes l’any 2019, però Alba Gràcia sap que la gesta per enaltir la Malvasia de Sitges ve de molt més lluny. “El moviment Slow Food va declarar-la baluard, amb persones com el cuiner Valen Mongay o l’empresari Josep Maria Matas al capdavant i els primers pocs elaboradors que es van atrevir a vinificar-la, entre ells, l’enòleg Enric Bartra del celler Vega de Ribes. El Centre d’Interpretació de la Malvasia sona des de 2004 amb articles que la reivindiquen a la revista L’Eco de Sitges i la Xermada”, comenta.
Quan ella hi posa el cor i els peus, el primer que fa és endreçar els materials publicats i seguidament traslladar tot el contingut a l’espai museístic, creant itineraris, materials audiovisuals nous i aterrant el relat… Comenta: “Formo part de l’equip del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges des de fa anys i quan conceptualitzo l’espai del CIM tinc clar que hi han de passar coses i no sempre relacionades amb el món del vi”. No obstant això, els tastos han estat una de les activitats més poderoses que ha promogut l’equipament i els crits corporatius de #MalvasiaOrDie i #MalvasiaPower s’han fet universals entre el sector i la població local.
És una dona que s’alimenta d’exigència i de responsabilitat. Malgrat la visibilitat i el reconeixement que ha tingut la Malvasia de Sitges durant els últims cinc anys “picant pedra i muntant saraus” com ella mateixa resumeix, creu que “la perspectiva és encara curta”. Insisteix en la joventut del CIM, però és conscient al mateix temps que han sabut definir amb encert les bases: “Cal evitar l’aspecte encotillat del vi, anar cap a llenguatges planers i atractius, desmitificar moments que han embolcallat la part més ritual. Observem que hi ha un canvi de generació, el vincle amb alguns cellers ha fet sacsejar els paràmetres. Sigui com sigui, el món del vi mou passions i hem encaixat bé. Personalment, em sento còmoda i amb ganes de seguir sumant. Si puc aportar un granet de sorra a explicar les vides que ens han precedit i no només de la vinya i el vi, ja soc feliç. Els hem de fer justícia”, resol amb eloqüència.
“Crec que encara està tot per fer. Ens falta treballar conjuntament amb els cellers perquè la gastronomia local ens vegi com una eina. Amb el turisme ho hem aconseguit, perquè gràcies al CIM al Garraf es parla d’enoturisme i ens observen com a referents. Els propers cellers que trauran al mercat vins de Malvasia de Sitges ho volen fer a casa nostra. Hem d’aconseguir, per altra banda, la internacionalització i alinear-nos amb altres territoris que tinguin Malvasia. Per això que ens hagi caigut del cel el projecte de Malvasia Myth és molt valuós i se’ns poden obrir moltes portes. Connectarem diferents zones mediterrànies que fan valdre elements patrimonials i culturals a través d’aquesta varietat. És una ruta transnacional i a Sitges ens hem avançat a fer tangibles propostes intangibles, de manera que aquest enllaç d’experiències turístiques pot ser enriquidor, una gran oportunitat”, resol.
Divulgadora històrica que educa en el relat
És historiadora i en distingeix de tres tipus. Els qui tracten amb fonts primàries i consoliden el discurs acadèmic, els qui es dediquen a la docència i els qui fan divulgació històrica. Ella se sent part d’aquest tercer col·lectiu i entre les seves obsessions a l’hora de desenvolupar l’ofici hi ha d’educar en el relat: “Hem de narrar els vins a través d’històries assumibles i atractives. Des dels orígens que els homes i les dones ens hem assegut al voltant del foc a escoltar històries. Les hem de recuperar i han de ser originals. I les fonts i els arxius són un bon punt de partida per explicar el vi”.
S’està formant com a sommelier a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, a Vilafranca, i al mateix temps és docent d’un curs que posa l’accent en la història i el relat per comunicar millor el vi. Mira de trobar temps quan els altres dormen per pensar i crear. Ja prepara la novena edició de la Setmana de la Malvasia: “Tenim el claim i s’enfocarà a l’acció social, girarà al voltant de la circularitat. L’any passat va ser la petjada. Aquest 2023 volem posar l’accent en la importància de consumir Malvasia de Sitges per ajudar al projecte social que representa, que són les persones grans ateses a l’Hospital”, avança. “Sóc conscient que ens hem posat al mapa, que la xinxeta està fixada a Sitges, que en cinc anys hem culminat la feina dels últims 20, i el reconeixement que tenen els vins del Celler de l’Hospital al mercat i als concursos ens ajuda i ens enorgulleix molt. I ho celebrem, perquè al CIM som paraigües de la varietat”.
La malvasia, una de les varietats més referenciades a la literatura
Les seves explicacions sobre l’empelt de la Malvasia de Sitges al Garraf són plenes de detalls i precisió. Però és hàbil també en el resum: “La Malvasia ha definit Sitges a cop d’exportació. Tots els viatges d’anada i tornada dels nostres vins han fet que el municipi sigui el que és. És una de les varietats de raïm més referenciades a la literatura i de les que més ha embriagat. Ha regalat relats preciosos. Té un pòsit cultural i una càrrega emocional únics. La seva naturalesa complexa, la sobremaduració al cep, la collita a consciència gra a gra, l’enoturisme…”. És generosa i justa en la definició d’una varietat de raïm autòctona i s’atreveix amb més: “Mai arribarà a ser un xarel·lo. La seva vitivinicultura demana calma, dedicació, és una decisió quirúrgica la de saber on creixerà bé. Els rendiments són mínims… Però tot això ja està bé. És una varietat consentida, de caixa de cotó, que hem de cuidar per seguir obtenint vins versàtils amb acideses molt marcades”.
En els últims cinc anys les ha tastat totes i en reiterades ocasions. I les sap explicar des del vèrtex històric com ningú ha fet fins ara. Però és sadolla de més: “M’obligo a conèixer altres tipologies de vins. El meu llindar d’acidesa és molt alt perquè el meu paladar s’ha fet amb la Malvasia de Sitges. A casa m’agrada beure altres tipus de vins. La distribuïdora Feten em descobreix sovint meravelles. Una de les últimes és Uvala, un marselan de vinyes velles del celler Valldolina. M’agrada gaudir del vi a casa en els moments de tranquil·litat”.
Viu un moment plàcid, però efervescent laboralment, d’acord amb la varietat que més coneix i del centre cultural que habita al cor de Sitges. Li venen nous reptes; A la tardor reforçarà el seu perfil de comunicadora i historiadora al programa Una altra història de TV3 amb Albert Om al capdavant. I mentre en grava els capítols, sospira: “Tinc ganes de tornar als arxius. Està molt bé explicar i divulgar, però tinc necessitat de tractar de nou les fonts primàries que et donen informació verídica. És la història que et parla. Però és cert que això demana temps i ara mateix no el tinc. Tinc ganes de submergir-me a la revista de l’Institut Agrícola de Sant Isidre i fer un buidatge i estirar el fil, per exemple, de les comissions antifil·loxèriques de l’Estació Enològica de Vilafranca…”. Mai en té prou com qui la segueix d’ella, perquè és la garantia de seguir aprenent i apassionant-se.
