Ester Nin, dona humil i honesta que té la dèria de retornar al paisatge la seva fesomia original

És part de la nova revolució que viu avui el Priorat. Després dels clàssics, hi ha una interpretació més bourguignona del terroir que ella sustenta i alimenta des de les tesis biodinàmiques. “Cultiu orgànic i sentit comú” són la seva religió a la vinya. Ester Nin és biòloga i enòloga. Neix al Penedès però fa 20 anys que va empeltar-se en els sòls austers i els pendents vertiginosos del Priorat, per escriure’n noves pàgines. Fa tàndem amb Daphne Glorian a Clos i Terrasses, a Gratallops, i amb el seu company, el viticultor Carles Ortiz, al Celler Nin Ortiz de Porrera. 

Les rastes i els mocadors de color que li endrecen i sostenen idees i cabells amaguen la dona senzilla, discreta, amable i sincera que és. Habita en una fesomia convincent però ella és dubitava i sensible. Com deia el filòsof britànic Bertrand Russell, “els intel·ligents estan plens de dubtes”. Es declara amant de les plantes i per això fa vi. Abans d’entrar a la universitat, vacil·lava entre estudiar enginyeria agrònoma o biologia, però finalment es va decantar per la biologia i durant cinc anys va il·luminar-se amb assignatures expressament triades com fisiologia de la planta o botànica.

Després va formar part de la primera promoció d’enòlegs de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i en finalitzar va començar el seu camí professional al costat del mestre i biòleg Josep Lluís Pérez (Mas Martinet). La seva obsessió és, des d’aleshores, cuidar la terra i aportar-hi matèria orgànica que és l’aliment del cep. Viu en un aprenentatge constant, no només per la pràctica i l’experiència que any rere any aplega sinó perquè es forma i s’informa. Llegeix la literatura científica sobre biodinàmica que prolifera en països com Alemanya i França i la seva dèria és conèixer a fons cadascuna de les finques que cultiva; les seves necessitats i potencialitats. “No és només el tractament, sinó la consciència que hi poses”, dirà a propòsit de l’enfoc holístic de l’agricultura que practica. Està convençuda que la biodinàmica és la font d’on emanen la resta de pràctiques vitals, des de l’orgànica a la permacultura i a la regenerativa.

Ester Nin a les vinyes del Priorat | R.T.

La precisió i la persistència són poderoses per augmentar la vida a la terra i Ester Nin aprofundeix en aquesta forma de treball meticulosa i pacient per obtenir els millors raïms a cada finca, considerant els sòls i els hàbitats. Fa 13 anys que amb en Carles Ortiz van plantar el primer coster a Porrera després de 80 anys sense que ningú no en formés cap perquè eren més fàcils les terrasses. La fixació, la dèria i la motivació és retornar al paisatge la seva fesomia original i permetre que la vida s’hi expressi naturalment i lliure.

“Pensem que és aconsellable i hauria de ser obligat mantenir una part de totes les parcel·les en tots els cultius, amb flora autòctona per afavorir la pol·linització de les abelles, mantenir l’hàbitat per als insectes i la vida en els mons microscòpics que no es veuen”. Des del nou celler, al bell mig de la finca Planetes, observa amb orgull allò que ha sembrat en una aposta per redoblar la biodiversitat. “Als països nòrdics més avançats ja hi ha normatives que estableixen un percentatge determinat de flors a plantar al costat dels cultius. Hauríem d’anar cap a aquí. En una hectàrea d’herba es captura més CO2 que en un bosc”, confirmarà. 

La seva vena de biòloga es reivindica constantment. Tornar al planeta el que se li ha pres és el seu mantra. Vora la vinya vella a La Coma d’en Romeu, en pendents pronunciats de muntanya mediterrània, aquest any han plantat 7.000 nous ceps de garnatxa negra. “Pensem que cal plantar per omplir aquest llenç que són els sòls i deixar una herència de vinyes per a les generacions futures que siguin el més similar possible a les vinyes velles d’entre 70 i 120 anys d’història que vam trobar nosaltres i que algú va pensar i plantar”, escriuran al seu compte d’Instagram. Exalta silenciosament la militància en el treball artesanal i ancestral. La mula – en tenen quatre a Nin Ortiz – forma part del seu equip de vinya imprescindible. 

La visita, a l’inici de la verema, no la incomoda. Fa una pausa de moltes hores amb qui vol escoltar-la i comprendre com entenen la vida i el vi. Estarà pendent del mòbil, però confia i delega en l’equip. El 25 d’agost la família li deixa una nota al costat de la cafetera que diu: “Ester, que tinguis un fantàstic primer dia de verema”. La signen el Carles i els seus fills: el Roger i l’Andreu. En un comentari a Instagram, ella reconeix que no ha dormit gaire i que ja van uns quants dies així. “Però val la pena”, reblarà.

Dissimula bé la voràgine que li ve a sobre amb les veremes encavalcades a Gratallops i Porrera. El seu neguit es compensa amb l’optimisme de la seva parella i soci. Practica ioga des de fa un temps i vol mantenir la freqüència de les classes malgrat el ritme intens i esgotador de la verema. La seva amiga Mia, propietària i cuinera del restaurant La Cooperativa, l’empeny sempre. I li fa bé. Fa servir molt poc el seu compte personal d’Instagram, però el dia que fa els 108 saludos al sol per donar la benvinguda al solstici de tardor i acomiadar l’estiu, ho comparteix com a història. Presència i consciència a la llum de la lluna plena a l’Ermita de Sant Antoni de Porrera; allà els respirs deuen valer el doble. 

Quan es fon entre ceps de vinya vella, el seu discurs creix i el seu batec s’accelera. S’inspira, s’impregna, s’embolcalla i reconeix que li agradaria viure refugiada en paratges recòndits on s’hi arriba a través de la intuïció, entre revolts i inclinacions. Allà comprèn el diàleg de la vinya amb ametllers, figueres, noguers, castanyers, perers, albercoquers… Un univers vegetal que amaga complicitats infinites que només una biòloga sap veure.  Tasta els raïms i encara els dona una treva. Colliran la setmana que ve.

L’avergonyeix que aquest sigui un any de tanta abundància i ho manifesta obertament. Carles Ortiz ho escriu dies després a les xarxes socials: “Aquest any és d’una abundància mai vista al Priorat… Molta neu a l’hivern, molt de raïm durant la floració i el quallat, molta pluja a l’estiu, molt de raïm al cep, molta i molta herba en ple estiu… Totes les nostres vinyes, situades en diferents paratges, han produït com mai… I és un problema, ja que es trenca l’equilibri per obtenir la qualitat necessària entre la quantitat de raïm i la superfície foliar… Així que no tenim cap altre més remei que llançar al terra raïm”. Menys és més. 

La vinya els dona lliçons a cada anyada. “El que volem són vins amb balanç i equilibri, això és el que els fa especials”, diu Ester Nin. “I que sigui la parcel·la la que ho expliqui tot”. Vins de paratge singular, de varietats ancestrals, que Josep Roca descriu amb precisió després de visitar-los el passat mes d’abril: “Els seus vins venen de la Humilitat de l’Humus perquè des de la fondària de la Rodeda, Mas d’en Caçador o la Coma d’en Romeu -els seus paratges més espectaculars- llueixin els vins com mai, llencin aromes de fruita al vol, creixin les flors a les copes, i inundin de lluna i estels la boca”. 

A Nin Ortiz embotellen honestedat, humilitat i honradesa i per això el nou disseny de les etiquetes recull discretament aquests tres conceptes. Vins seductors, profunds i delicats on hi ha el gest i els valors de qui el fa. D’una dona que l’any 2003 es va atrevir a embotellar en format Borgonya i va ser qüestionada. D’algú que va conèixer la seva actual parella i soci gràcies a l’intercep (una eina ecosostenible per desherbar les vinyes). Algú que rebutja els egos i busca les essències. Algú que se sent feliç de viure al Priorat i de compartir-lo amb altres enòlogues i amigues poderoses com Sílvia Puig o Sara Pérez. Algú que, amb visió i determinació, ha aconseguit recuperar la carinyena blanca. Algú que estima la terra prioratina que treballa però que sent el crit de Selma, on no només hi està recuperant la viticultura sinó que la imagina com el seu espai de retir quan arribi l’hora.

Nou comentari