Una sensacional manera de començar un àpat és amb un aperitiu o vermut. Aquest preàpat serveix perquè els comensals, sobretot si no es coneixen o es tenen poca confiança, trenquin el gel, socialitzin, i en tots els cassos perquè comencin a obrir la gana. Per tant, l’aperitiu ha de ser atractiu, però no ens ha d’atipar, ja que, si així fos, penalitzaria els plats de l’àpat posterior.
Avui us volem proposar una recepta d’aquelles que amb relativa poca feina vesteixen el vermut de manera excel·lent: es tracta dels musclos en escabetx sobre xip de patata. És una recepta que la podem preparar molt ràpidament si comprem els ingredients ja preparats, però que es pot personalitzar al màxim si la cuinem nosaltres.
Per preparar aquesta recepta ens caldran uns musclos en escabetx, que podem preparar nosaltres o bé, si no volem feina, comprar-los ja preparats en conserva. Les conserves de marisc són un clàssic dels aperitius, i els musclos en escabetx són un dels més consumits a casa nostra. Al mercat hi podem trobar extraordinàries conserves de peix i marisc. L’escabetx és una preparació feta a partir de vinagre, sal i espècies que serveix per conservar aliments. Hi ha moltíssimes variants de la recepta de l’escabetx. Per les xarxes trobareu diverses receptes de musclos en escabetx. Si compreu els musclos en conserva, sobretot compreu un musclos de la màxima qualitat possible. Si els musclos han estat fregits abans de posar-los en l’escabetx, molt millor.
D’altra banda, cal tenir unes patates xips, que com en el cas dels musclos, les podem preparar nosaltres o les podem comprar fetes. Si les comprem fetes, cal tenir cura de que estiguin senceres i poc doblegades, ja que seran la base sobre la que muntarem el nostre aperitiu. Si triem fer-les a casa, cal tallar les patates a rodanxes molt fines -ideal fer-ho amb una mandolina o amb un tallador d’embotits-, les salpebrem i les pintem amb oli per ambdues cares, i les col·loquem en una safata de forn folrada amb paper de fornejar. Cal deixar-les coure durant 15 minuts al forn que estarà preescalfat a 180ºC. S’han d’anar controlant visualment, per evitar que es cremin.
En una safata de servei, disposarem les patates i, a sobre de cadascuna, hi posarem un musclo. Amanirem delicadament amb l’oli de l’escabetx. Podem rematar la decoració amb una mica de cibulet picat per sobre.
Amb aquest aperitiu hi combinen de manera excel·lent tan un bon vermut artesà com un escumós rosat, en especial excel·leix el cava Montesquius 1918 Gran Reserva Brut Nature Rosé, guanyador de la Gran Medalla d’Or al concurs Barcelona Rosé International Bubbles Awards, del celler Most Doré de Sant Sadurní d’Anoia.
És un cava complex i madur que es pot assaborir tot sol, però també té caràcter gastronòmic i versàtil a la vegada. Amb un sucres residuals per sota d’1 gr/l i amb una criança de 103 mesos, i un cupatge fet majoritàriament de monastrell, i amb pinot noir i trepat.
Servit a la copa presenta color gerd, amb reflexos vermellosos, molt allunyat de la moda del colors rosats pàl·lids vinguda de la Provença. Net i brillant. Carbònic efímer de bombolla minúscula que forma una bona corona.
En nas és una delícia, sedueix amb la força de la fruita i amb la serenor de la criança. Intens i complex, a les notes típiques de la llarga criança, de llevats, brioxeria, sucre lleugerament caramel·litzat, s’hi afegeixen notes de confitura de cirera, de gerds i maduixes confitades acompanyades d’algunes aromes d’espècies i uns tocs balsàmics anisats subtils.
En boca té una entrada ample i voluminosa. El seu carbònic fonedís al contacte amb la llengua li aporta un tacte cremós que li dona densitat. Conserva una increïble acidesa que li atorga frescor i fa de fil conductor en un pas de boca sensacional on expressa tota la complexitat d’aromes i sabors, sobretot de les intenses notes de fruites vermelles madures i confitades combinades amb totes les notes complexes de la llarga criança creant un conjunt elegant i molt llaminer amb un final llarg i sec.
