Fa escasses hores que Torre Ramona es vestia de Gala per acollir una nova festa del cava. Els amfitrions, la Confraria del Cava, retien un any més l’homenatge més esperat a un sector, el de les bombolles, que bombeja fort i continua donant identitat i valor a un territori com el Penedès.
En el marc de la vetllada, diverses personalitats d’aquí i del món rebien de mans dels membres de la junta rectora el reconeixement com a Dames o Cavallers Confrares. El d’Honor, John Hoffman, responsable que el gran congrés dels mòbils es faci i es vulgui quedar a Barcelona; els de Número, Glòria Collell, Carles Jiménez Morera, Pedro Ferrer, Anna Pascual, Mireia Tetas i Santiago Raymond. I els de Mèrit, Mònica Usart, Gessamí Caramés, Ferran Vila i una servidora. Per tancar la nit de reconeixements, un homenatge a Joan Juvé Santacana, actual president de Juvé & Camps, i expresident d’aquesta entitat que ja suma més de quaranta anys de vida.
Els orígens de les confraries bàquiques cal buscar-los molt més enllà en el temps. Més que aquests quaranta i tants que té la Confraria del Cava. Però probablement el pas del temps és el valor menys important sempre que el cor bategui amb força i continuï intacta la il·lusió de seguir fent, de seguir sent.
Fa uns dies, el president de l’entitat, Eduard Sanfeliu, compartia amb Vadevi que els agradaria sentir-se més acompanyats, rebre més suport sigui del mateix sector o de l’Administració. Perquè, i així ho explicava ell, “tots busquem el mateix: defensar, promocionar i donar veu a les excel·lències del Cava”. I per això, cal “mirar endavant per sumar, atraure veus joves, arribar a nous i noves ambaixadores i continuar consolidant el valor d’aquest producte aquí i al món”.
I ho senten tan així, que ho defensen com una màxima a capa i espasa. També en el sentit més literal. Perquè la litúrgia de la investidura implica posar-se la capa (tots la porten), i que el president et nomeni recolzant l’espasa sobre l’espatlla, mentre recita amb veu ferma: “Jo et nomeno Dama Confrare de Mèrit de la Confraria del Cava Sant Sadurní”. Silenci. I aplaudiments.
