Quan s’escolta la temperatura dibuixa el paisatge i la sequera li dona color, pot semblar que s’estigui parlant una figura retòrica amb la funció de cridar l’atenció dels qui ho escolten, però el cert és que estem davant una absoluta realitat: els fenòmens meteorològics associats a la temperatura com les gelades, les onades de calor i la pedra o la calamarsa, afecten puntualment a vegades reiterativament àrees del territori, limitant i fent inviable el conreu de la vinya.
Sens dubte la sequera és important, ja que un cop descartats els factors tèrmics limitants, i assegurat el millor lloc productiu, l’escassetat o la manca d’aigua, és el fenomen meteorològic i climàtic amb més incidència en la producció, per aquest motiu el Penedès ha plantejat opcions des de fa temps per fer-li front agronòmicament, amb aigua per fer uns regs mínims o no.
Possiblement ha arribat el moment de valorar la frase inicial en tot el seu sentit, per tal de considerar els factors tèrmics que limiten la distribució dels conreus, i també organitzar el sector vers aquests fenòmens limitants.
Preveure les pedregades
Així, des de fa dos anys el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i l’IRTA envien per WhatsApp i la xarxa X amb dies d’anticipació informació respecte de la potencial presència d’onades de calor i gelades. No de la seva incidència en el món agrícola.
I això, a hores d’ara, és un simple avís de quelcom poc o gens irremeiable, però que es vol que en el futur, fins i tot amb la informació i agronomia actuals (malles, cremadors, reg contra gelades…) potencialment es pugui fer front a aquests fenòmens meteorològics extrems, que la nova realitat climàtica potencia.
Amb aquesta idea, el 2 de juny del 2024, l’IRTA i el Servei Meteorològic de Catalunya han contactat per valorar accions per preveure, i tant de bo, actuar vers les pedregades.
El contacte ha estat entre el Dr. Marc Prohom de Meteocat i jo mateix, Robert Savé, en representació de l’IRTA.
La pedregada d’aquesta nit en zones del Penedès ha significat un fet negatiu més en un sector molt tocat per moltes, potser massa coses, entre les quals hi ha el clima i la meteorologia.
- Marc, la pedra, les pedregades es poden preveure en temps i lloc?, podem fer avisos com els que fèiem per les onades de calor i les glaçades?
- Robert, ahir quan mirava les imatges del radar ja temia que hi hauria zones on la pedra/calamarsa faria estralls.
I la conversa segueix:
“Respecte de la capacitat de predicció, tot i que no és el meu camp d’expertesa (ja soc climatòleg i no meteoròleg), faig les següents aportacions:
“Podríem dir que hi ha dues possibles prediccions respecte del fenomen al SMC:
“A curt/mitjà termini (24 hores vista) es pot delimitar l’àrea on és probable que es produeixin fenòmens de precipitació intensa, a escala comarcal, i amb un grau de perill (1 a 6) depenent de la probabilitat i el llindar de superació. Fins i tot, a dos o tres dies vista, si la situació és prou clara, es poden emetre preavisos en aquest sentit.
“A molt curt termini (2 hores vista), gràcies al seguiment dels sistemes d’observació (radar + xarxa de descàrregues elèctriques) es poden emetre avisos de temps violent (pedra > 2 cm, tornados o mànegues, esclafits i ratxes de vent > 25 m/s), i amb dos llindars de probabilitat (alta, >70%, o mitjana, 30% a 70%).
“Tanmateix, davant d’aquesta disponibilitat de sistemes de predicció, penso que les claus estan en: 1) com fer arribar als pagesos l’existència d’aquestes prediccions, i fer-ho a temps, 2) quina és la capacitat de resposta (què s’hi pot fer, especialment amb un marge de temps tan breu), 3) ser conscients que són prediccions de fenòmens de curta durada, i extensió i que fan complicada la delimitació de l’àrea que pot estar potencialment afectada (això pot fer activar avisos o alertes que en alguns casos siguin “falses”, i això cal que el pagès ho sàpiga)”.
Gràcies Marc.
Està clar, que tenim eines tan predictives a mitjà i llarg termini per determinar les millors zones per seguir conreant vinya d’acord amb la seva fenologia i necessitats d’aigua, i també, eines a curt termini que en la immediatesa ens poden advertir i conscienciar de zones amb més perill de fenòmens meteorològics extrems, per així, a mitjà i llarg termini, combinant ambdues informacions poder, planificar un territori més resilient.
Tot i les moltes hectàrees afectades, i la necessitat de mans i caps per actuar sobre els ceps per tal d’evitar infeccions i tractar de recuperar viabilitat i producció, ens reférem segur, tan sols cal aprofitar tot el coneixement de què es disposa, conjuntament, i orientar-lo vers l’objectiu de seguir essent un sector molt important pels que d’ell hi viuen i pel país.
