Amb l’anyada 2005 es va produir un dels fets més rellevants de la historia moderna del vi blanc a Espanya. Angel Lorenzo Cachazo, un elaborador de vins de la DO Rueda, que fins aleshores produïa el Martivilli, elaborat amb la varietat verdejo, es va associar amb Uvas Felices, el projecte de Quim Vila i el Sisco Martí, per treure al mercat una nova marca, no una marca qualsevol, el Perro Verde.
Amb una estratègia de màrqueting gairebé perfecta i segurament molt més exitosa del que els propis creadors esperaven, aquest vi odiat per molts i calumniat per altres, s’ha convertit amb el pas dels anys en la marca de vi blanc més coneguda a l’estat espanyol arribant a ser un dels tres vins més venuts en el seu segment.
A la costa catalana, des del cap de Creus fins a les Cases d’Alcanar, és un dels vins amb més presència i un dels més venuts per tota mena d’establiments. Conec en primera persona el cas de força guinguetes i restaurants que han fet tot el possible per eliminar-lo de la seva carta, però cada cop que el treuen, la seva clientela els demana o exigeix que el tornin a tenir. Si, amics meus, la gent, els clients, els que paguen les ampolles de vi en els establiments volen aquest vi. Ja podem anar fent campanyes de consum de vi català, clàssiques, avorrides i que no arriben a cap públic. El Perro Verde se les mira rient.
Els que conec que el consumeixen em diuen que és un vi que els agrada molt, és fresc i els resulta llaminer fàcil de beure i que a més els agrada el nom. Els resulta simpàtic, tot el contrari que a una gran part dels que formen el que anomenem “el món del vi”. Si els preguntes d’on és i amb quina varietat està elaborat, la majoria sap que és un vi elaborat amb verdejo però molts ignoren que és un vi de la DO Rueda, però també us he dir que els importa molt poc. “Té una olor que enamora” em deien un grup de noies que voltaven la trentena i que van fer caure unes quantes ampolles de Perro Verde en una guingueta d’una platja del Maresme.
L’odiat, o potser hauríem de dir envejat Perro Verde, més enllà del debat de si és un vi així o aixà, que si els llevats, que si…, tot el que vulgueu, el cert és que és un vi que no només ha arribat als consumidors, sinó que els ha atrapat i els ha convertit en prescriptors.
Salut i vi català!
