Ara fa uns dies, en acabar un tast de vins que vaig fer a un grup d’aficionats a tastar vins, mentre parlàvem sobre diferents temes al voltant del vi, va sorgir un debat sobre quin era el millor tastador de vins. Hi havia qui opinava que els millors tastadors de vins eren els que eren capaços de guanyar un concurs de tast a cegues, com el Tast per Parelles de Vila Viniteca, uns altres opinaven que els millors tastadors eren els que participaven com a membres dels jurats de tast en els grans premis de vins.
És ben cert que vivim en una societat immersa en una cultura que té necessitat de reconèixer en qualsevol camp qui és o qui són els millors representants de l’especialitat. I evidentment el món del vi no se n’escapa. Els que ens dediquem professionalment al món del vi, sovint som interpel·lats sobre quin és el millor vi, com si hi hagués una manera unívoca de determinar-ho. I el mateix passa quan la qüestió se centra sobre la figura del tastador. Hi ha una màxima que és certa, dels participants d’un certament o d’un concurs de tast, en el que hi ha competició entre ells, sempre n’hi ha un o uns que són els que guanyen. I podríem estar d’acord que els guanyadors són els millors, com a mínim dels que han participat en aquella edició dels premis, concurs o certamen.
Una altra cosa és quan s’intenta establir qui és o són els millors, quan es comparen els concursants més destacats de premis, concursos o certàmens, que demanen habilitats diferents per guanyar. Per guanyar un concurs de tast de vins a cegues com el reconegudíssim Tast per Parelles que organitza Vila Viniteca calen unes habilitats diferents que les necessàries per formar part del jurat de tast d’un concurs de vins on es busca el millor vi de cadascuna de les categories.
En el cas del Tast per Parelles, a part de tenir coneixements sòlids de tast de vins, cal saber endevinar totes les característiques tècniques d’un vi, saber-lo situar en una zona vinícola concreta del món i al límit saber-ne deduir quin celler l’elabora. Això demana una preparació específica, tastar molts i molts vins d’arreu i tenir una memòria prodigiosa.
En el cas d’un tastador que formi part del Jurat de Tast d’un concurs de vins, les habilitats principals són les de saber caracteritzar organolèpticament un vi i valorar-ne les característiques tot puntuant uns paràmetres concrets que li marca un model de fitxa de tast. Per tant, en aquest cas no és important descobrir la procedència o qui és l’elaborador del vi, sinó valorar la qualitat del vi que estar tastant a cegues fent especial èmfasi en destacar els aspectes més positius del vi o els possibles defectes que tingui.
Qui és millor tastador? El que és capaç d’endevinar un vi o qui és capaç de valorar-ne la qualitat? I podríem estendre la qüestió al tastador que fa ressenyes de vi per mitjans de comunicació o als sommeliers que treballen en un restaurant, una botiga o de consultors.
Ja us podeu imaginar que la resposta correcta és que no es pot comparar.
