Sílvia Culell és periodista, sommelier, redactora de la partida de vins de la Bullipèdia i membre del panell de tast de la Denominació d’Origen Pla de Bages. En aquesta conversa amb ‘Vadevi’ ens parla de la seva participació com a membre jurat dels Premis Vinari dels vins catalans durant una gran part dels seus deu anys de recorregut.
Quantes vegades ha format part del jurat dels Premis Vinari?
Ostres! Doncs ara no ho sé exactament, no me’n recordo… Fa uns cinc anys, em penso. Han anat millorant a cada edició, tant en el funcionament com en la professionalitat. Ha passat com amb els vins: això de no valorar el que tenim, que de seguida en sembli endogàmic… i el fet és que hi ha una gran qualitat i una gran feina. A casa fem grans vins i ho són més any rere any. Segurament en això els premis també han ajudat: cada cop hi ha més participants, més cellers que hi volen ser i demostrar com de bé ho fan, no només en els grans vins de guarda sinó en totes les categories.
“Hi ha una gran qualitat i una gran feina.”
I pel que fa als tastos en sí?
Les millores en la part més tecnològica ens han facilitat molt la feina: puntuar amb les tauletes, anar endavant i enrere, revisar… el procés és molt més àgil. A més, l’organització sempre té moltíssima cura que tot estigui a punt i pendent de donar-nos un cop de mà en allò que faci falta en cada moment.
Creu que uns premis com aquests han influït en el gran creixement del vi català de la darrera dècada?
Bé, no tinc tanta perspectiva perquè vaig entrar al món del vi el 2010, aproximadament. Són de les “noves”, feia molts anys que m’interessava el sector però no va ser fins que vaig començar a estudiar-lo i a treballar-hi que ho vaig veure tot. En qualsevol cas, la revolució ha succeït i això s’ha vist tant en els experts com en els consumidors. Hi ha cellers que sempre han fet les coses molt bé, és cert, però a nivell de prestigi ha canviat moltíssim.
“En general crec que ha canvia ‘l’ànim’ del vi català.”
Prestigi per a qui?
Per als consumidors! Han canviat la mentalitat, s’han aproximat als vins del país i tot ha fluït millor. Aquest procés s’ha anat retroalimentant, ja que els cellers també s’han interessat més pel consumidor local i han introduït novetats, millores… En general crec que ha canviat “l’ànim” del vi català, la sensació de dir “ostres, això que faig val molt la pena perquè la gent ho valora”. És evident que hi ha hagut millores tecnològiques, enològiques, en sostenibilitat… però el gran canvi el veig en l’estat anímic, en el reconeixement de la feina ben feta.
Els Premis Vinari també hi han ajudat, a això?
Una vegada vaig anar a un curs d’aquests tant de moda, de creixement personal, emocional, etc. Em va quedar molt la idea que quan parlem de “necessitats bàsiques” ens referim al menjar, al confort… però ens oblidem del reconeixement. I els Vinari han cobert una part molt important del reconeixement al vi català. L’INCAVI, les diverses institucions… han de donar suport, eines, promoció i divulgació, però els premis donen reconeixement, una necessitat que els cellers tenen encara que siguin negocis. Els Vinari els beneficien econòmicament, sí, però també els donen això, i que sigui per a molts anys.
