Cada convocatòria l’aprova només un 10% dels professionals que s’hi presenta. Una xifra baixa que demostra la dificultat de la prova que demana molts mesos de preparació i també una important inversió de temps i de diners. Ser Master of Wine és un dels somnis anhelats per desenes de persones -centenars o milers- que es dediquen al món del vi, però també un compromís a llarg termini amb l’aprenentatge.
El sommelier Ricardo Herrera fa cinc anys que s’està preparant per poder incorporar les dues lletres al nom: MW. Va fallar una primera convocatòria per poques dècimes, però continua al peu del canó amb més fermesa que mai de cara a la pròxima prova que ja té data per aquest mes de juny. Té el Diploma del WSET, el WSET 3, el Weinakademiker, i el Certificat Sommelier. I a tot plegat, hi segueix sumant experiència com a professor a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya amb feines de consultor i com a responsable de la botiga de vins La Central al Prat de Llobregat, entre d’altres.
“Entro en la carrera gairebé sense voler, de fet, després del diploma volia parar, estava esgotat”, comparteix Herrera amb Vadevi. Però una companya de Turquia establerta a Barcelona, l‘Irem Eren, l’engresca per seguir endavant i començar la carrera que els ha de coronar com a MW. “Va ser en època de la Covid-19, que jo estava treballant a Àsia; torno a Barcelona per la pandèmia i apliquem”. L‘Institute of Masters of Wine accepta les dues peticions. “En el fons, era un somni“, confessa el sommelier. “Ens hi aboquem perquè ens agrada patir“, riu la sommelier turca, que treballa en una empresa americana de desalcoholització de vins, i ve d’una llarga carrera que també va passar per Família Torres. Sigui com sigui, coincideixen tots dos en què totes les persones que inicien la carrera de fons ho fan per “la passió que senten pel vi“, probablement no s’entendria tanta dedicació si fos d’una altra manera.
“Tastar molt i tenir molta constància”
Herrera explica que no és un camí fàcil. Que “cal tastar molt i tenir molta constància“, és a dir, dedicar-hi temps “una mica cada dia”. I explica que ell té una rutina que el porta a estudiar un parell d’hores al matí, quan es lleva, i un parell a la nit, abans d’anar a dormir. A més a més, viatja tant com pot, i s’apunta a diverses formacions al llarg de l’any. Entre aquestes convocatòries, hi ha els anomenats Boot Camps, que són entrenaments privats organitzats entre els diversos candidats. Aquest cap de setmana, per exemple, s’han trobat a Barcelona i han estat tastant i compartint des de la seu de Wine is Social, que ha estat un any més patrocinadora d’aquest esdeveniment.
Alguns d’aquests entrenaments són oficials, i demanen anar a Londres, però d’altres s’organitzen directament entre els aspirants, que s’uneixen per a poder compartir entrenament. Demanen el suport a un Master of Wine ja titulat, i a patrocinadors que els acompanyin en aquesta formació. “A nosaltres ens agrada contribuir, i ja fa anys que acollim un d’aquests Boot Camps”, apunta Manel Sarasa, CEO de WIS. De fet, l’any passat la trobada va tenir lloc a Perelada, i enguany la cita ha portat una vintena d’estudiants a la seu que la distribuïdora té al barri de Sants de Barcelona. I, entre la gamma de vins escollits per a l’aprenentatge, divendres a la tarda hi ha la possibilitat de conèixer una mica millor -malgrat que d’entrada sigui a través d’un tast a cegues- d’alguns dels vins que formen part del seu catàleg particular.
Classe guiada pel MW català Álvaro Ribalta
Així, aquests tres dies destinats a seguir preparant els candidats han estat dirigits pel Master of Wine català Àlvaro Ribalta. Tastos a cegues on els pretendents no només han d’aprendre a distingir orígens i tipologies, sinó que també n’han de determinar les varietats i aventurar-se amb el preu de venda al públic d’aquell determinat producte. “Fem simulacre d’examen, perquè vagin agafant més pràctica i millorin amb els temps d’avaluació de cada vi”, assenyala el MW català. “És un camí difícil“, afegeix, però possible, com ho fou per a ell que va dedicar cinc anys de la seva vida a preparar-se per poder aconseguir el títol.
De fet, insisteix en un detall i és que hi ha MW procedents de diversos camps del sector, des de sommeliers, a enòlegs, periodistes o persones que, com ell, venen del camp comercial. “Per aprovar cal un 65%, i molts dels candidats se centren a encertar els vins“, relata Ribalta, quan els formadors, diu, “valoren molt més la qualitat general del coneixement”. Per això, recomana als seus estudiants “utilitzar les paraules justes, tenir rigor i un criteri ben fundat en termes de qualitat”.
L’Institut i el procés
L’Institute of Masters of Wine va nàixer l’any 1953 amb l’objectiu de millorar formació dels professionals, aleshores, britànics. En l’estrena, va veure com només aprovaven sis dels 21 candidats, amb proves que per descomptat són -i segueixen sent- en anglès i que, en l’actualitat demana, per poder-hi optar, disposar del Diploma WSET o alguna titulació especialitzada del nivell. Des d’aquella primera convocatòria fins ara només han superat la formació 502 persones de tot el món.
L’examen per aconseguir el títol està format per tres etapes: exàmens teòrics i pràctics, i un treball final d’investigació que es presenta al final de la tercera etapa. Per començar, els estudiants han de superar una primera avaluació al final del primer any amb una prova teòrica que demana determinar varietats de raïm, origen del vi, qualitat, anyada, potencial d’envelliment, estil i potencial comercial.
La segona etapa té dues parts: exàmens pràctics amb tres tastos a cegues de 12 vins, on cal identificar també la varietat, origen, vinificació, qualitat i estil; i assajos escrits sobre viticultura, vinificació i negocis del vi, entre d’altres. Superades totes les parts, l’etapa tres demana un treball d’investigació sobre un tema que decidirà el candidat i que ha de tenir entre 6.000 i 10.000 paraules.
