“La naturaleza tiene algo extraordinario para mí, y es que es imposible abarcarla racionalmente. Cuando mezclas matrices muy grandes, no es viable hacer un algoritmo para que te lleve hacia un entorno muy específico. Y esto solo lo puedes hacer a partir de un conocimiento que ayuda y va bien pero sobre todo con la pura intuición. Tienes que acabar eligiendo un camino, y este camino tiene que pasarte por el corazón”.
Al llibre Rere les vinyes. Un viatge a l’ànima dels vins, el sommelier Josep Roca parla de l’enòleg Raül Bobet com el monjo d’Encús. El compara amb els grans pintors renaixentistes i el retrata amb un perfil perfeccionista, de concentració absoluta i de compromís amb la seva idea d’excel·lència. I afirma: “La naturalesa l’ha escollit per aconseguir que llueixi al seu màxim esplendor, amb les vinyes al límit. I Raül Bobet ha acceptat el desafiament”. Certament, és així. Bobet és un enòleg de mètode més que d’improvisació, de risc i d’atreviment, d’intuïció i de mística, que s’energitza amb el paisatge pirinenc i el repta. Defuig de les presses i s’adelita en l’anàlisi. Va al moll de l’ós de les coses. A la conquesta de la profunditat. La meditació com a camí d’inspiració. La filosofia li és pilar i refugi.
Em rep a Castell d’Encús un dia de boira matinal, com tants al Pallars. Però després del diàleg, el sol s’imposa sobre un mar de vinyes en plena floració. Les roselles, als vorals, delimiten el paisatge de primavera i l’embelleixen. Conversem. S’alça per anar tornant les respostes. Camina i mira fixament als ulls. Inunda la sala de tast de paraules sensates i reflexions sòlides. Hi ha una obsessió per la vinya i des dels inicis el somni de Castell d’Encús ha estat jugar a la lliga de la frescor i de l’elegància que es dibuixa a partir dels anys 90 a les regions de vins com el Rhone o la Borgonya. “La creació de matisos i tonalitats a partir de material bo de vinya és la nostra dèria inicial, i és possible fer-ho a les diferents latituds que hi ha aquí al Pirineu. És un projecte de construcció d’heterogeneïtats”, advertirà. “Aquí el que fem és paisatge. I l’hem de preservar, perquè tenim vestigis històrics molt bons i molt bona gent. I això s’ha de conservar. El paisatge pirinenc té una força increïble i l’hem de preservar quant a estètica, construccions, camins… Perquè són la nostra força, el paisatge i la natura”, dirà amb convenciment.
Considera el vi un projecte cultural. “Fer vi és com compondre una música. Tens un vi al cap i l’has d’assajar, l’has de buscar. Com quan intentes trobar els tons, alguns son sofisticats, altres més estàndards. Hi ha una fal·lera intel·lectual al darrere de la seva creació”, adverteix. I matisa: “Fer grans vins ha estat sempre un somni per als humans. I s’assemblen a qui els fa, hi ha una part personal molt important”. Parla del vi des del vèrtex cultural, però també místic: “Té una part de mandala, en el sentit que els somnis poden ser també obsessius i poden tenir finitud… Construir somnis i aprendre de la natura ja és molt. El viatge i el camí de fer vi ja valen la pena”.
Reconeix que encara són a l’inici del camí, però darrere de Castell d’Encús hi ha “dècades d’aprenentatge i meditació”. “20 anys desxifrant una terra màgica i singular a base d’aplicar coneixements i experiència adquirits” per assolir vins fins i elegants amb un equip que combrega amb la mateixa filosofia i esperit. Demostra humilitat quan diu que el seu celler “és un gra de sorra al Pallars. No som res més que això”. I l’enorgulleix que el vi sigui un aliment de descoberta de Catalunya al món, malgrat les dificultats comercials que hi pugui haver per com està distribuït i definit a nivell internacional. “El vi és identitari”, reblarà.
L’any que deixem enrere, marcat per la pandèmia, ha estat incert i estrany arreu, però a Castell d’Encús l’han aprofitat per reflexionar i reforçar projectes i persones. “Hem après que no has d’intentar ser qui no ets. Ens agrada la recerca i aprofundir en el coneixement de la vinya i mai serem un projecte de màrqueting perquè no està al nostre ADN. Volem entendre la petjada de carboni i els límits de la qualitat del raïm. Amb orientacions i altituds diferents, tens un puzle difícil de resoldre. Sempre has de respectar el que tu penses originalment i no canviar per modes”. Raül Bobet assenyala que el 2020 l’han dedicat a “invertir més que mai en la vinya i a fer les coses bé. Hem reforçat l’equip per tirar endavant les idees que tenim i per estar més preparats quan el mercat i el món també ho estigui”. Davant de les turbulències, serenor i confiança: “D’aquesta crisi en sortirem reconeixent la fragilitat humana i la dels negocis, per això la recepta és apostar més que mai per les persones i per la recerca”.
La importància de ser fidel als principis la remarcarà en diferents ocasions. Raül Bobet recorda que, quan encara no se’n parlava, va publicar una tesi doctoral sobre com minimitzar l’ús de sulfits al vi. “Tens un estil, com el qui escriu o compon o pinta. I l’has de cultivar i ser congruent, com el que llegeixes, com el que menges…”, reflexionarà. Aquesta mirada seva tan analítica, científica i transversal l’ha cultivat amb l’estudi i infinitat de lectures. Avidesa pels assajos més que per la novel·la, explica que des de petit s’ha submergit en diferents corrents filosòfiques per desllorigar el nexe entre espiritualitat i religió, entre els mons oriental i occidental… I les conseqüències són un home de ciència, cultivat, amb una visió humanista molt profunda. El que ha llegit ha enfortit la seva sensibilitat envers el paisatge i el respecte. Es lamenta: “Cometem l’error de voler classificar massa les coses. Poden ser ambigües. Hi ha un ampli ventall de grisos entre el blanc i el negre. Son com son… Però vivim en un món que necessita immediatesa i que vol classificar-ho tot”.
Se sap observat, a dins i a fora del Pallars. I quan se li pregunta per aquest fet, és clar: “Tinc la responsabilitat de fer les coses ben fetes. De la mateixa manera que estic convençut que apareixeran professionals amb molta capacitat i amor pel territori, gent amb vàlua i molta personalitat, i de manera natural sorgiran projectes interessants. El més important és que hi hagi una bona avinença entre nosaltres”. I en aquest futur coral que imagina al Pallars, creu que hi ha una gran oportunitat: “Som un país que consumeix vi de fora, això vol dir que som més oberts que altres zones vitivinícoles. Estem acostumats a fer pinya i amb la paleta de vins que tenim a Catalunya hauríem de ser l’enveja per a molts altres països. Tenim un futur brillant perquè la mentalitat catalana és molt d’exportar i de viatjar. Però hem de sortir més”.
Ell, que viatja sovint, troba a Talarn la quietud que l’arrela i l’alimenta. Abans del comiat, tastem les anyades 2019 i 2020 de Jhana, un rosat ple de virtuosisme, elegant i profund del que li parlo només arribar. “El seu nom ve donat perquè a la zona del Pallars es gaudeix del silenci i la natura, que és propici per a la meditació”, explica. I la conversa acaba amb la seva mirada fixada a la Vall Fosca, a 1.250 metres d’alçada, on l’obstinació li ha fet plantar ceps. “Encara no han brotat, esperem que ho facin abans de mitjan de maig, perquè sinó no serem a temps per a la verema. Aquí a l’octubre ja fa molt de fred”. Risc. Atreviment. Determinació. Desafiant els límits, però assaborint el viatge.
