Les denominacions d’origen no tenen una capital oficial. Però tots ens aventuraríem a dir quins municipis exerceixen la capitalitat de les DO Penedès o Priorat, per exemple. Aquest paper, a la DO Alella, el té el municipi d’Alella. Perquè dona el nom a la DO; perquè és on hi ha Alella Vinícola, celler cooperatiu que va fer la feina d’un consell regulador cinquanta anys abans de la seva creació; perquè ens públics i privats hi organitzen moltes més activitats centrades en el vi que els altres trenta municipis que formen la DO; perquè hi ha més bars de vins i més tradició de prendre un vi que no pas una cervesa o un vermut; perquè hi ha la seu del Consell Regulador; o perquè compta amb un públic amb cultura de vi que fa que totes les activitats vinícoles que es programen al poble gaudeixin sempre d’un èxit enorme.
Amb aquestes circumstàncies, sembla lògic que Alella tingui aquesta capitalitat “oficiosa”. Però sovint se senten veus que defensen que el fet que la denominació d’origen dugui el nom d’un poble, però n’inclogui trenta-un, juga en contra dels altres municipis. Fins i tot, de tant en tant algú proposa canviar el nom a una DO que fa setanta anys que es diu com es diu i que, a més, és la més antiga de Catalunya.
Tiana reforça la relació amb la vinya i el vi
Lluny d’enveges i de complexos, el municipi de Tiana ha entès perfectament que una cosa és el municipi d’Alella i una altra és la Denominació d’Origen Alella. I ha decidit apostar amb fermesa per aquesta DO, per demostrar que és un dels municipis clau d’aquest grup de trenta-un.
Tiana compta amb dos cellers: Quim Batlle i Alta Alella (sí, la porta de la finca Can Genís, on hi ha Alta Alella, és en terme municipal d’Alella, però la finca és dins el municipi de Tiana), i aviat en tindrà dos més: Can Reon i Mario Rovira, que de moment han recuperat vinya vella i n’han plantat de nova, però tenen previst construir sengles cellers a curt i mitjà termini.
L’ajuntament fa anys que organitza el Tast Tiana (aviat se’n celebrarà la 14a edició), una fira gastronòmica i vinícola on la gastronomia local es pot tastar amb vins d’un bon nombre de productors de la regió. També s’hi organitzen visites a cellers i tasts de vins del territori. Però l’aposta del consistori per recuperar el vincle històric amb la vinya i el vi va més enllà.
Ha tret a licitació un terreny de propietat municipal perquè un productor hi planti i exploti una vinya; negocia amb propietaris de terrenys agrícoles en desús perquè facilitin que joves agricultors o cellers puguin fer el mateix; i ha posat en marxa els premis Sauló, que valoren les cartes dels restaurants locals segons la seva aposta per la DO Alella.
Bravo, Tiana! Tant de bo el sentiment de pertinença que demostra Tiana s’escampi com una taca d’oli pels altres municipis del territori. El conjunt hi sortiria guanyant.
