“La neu destrueix el celler Vall Llach de Porrera”, “la borrasca enfonsa el celler de Lluís Llach al Priorat” o “Filomena destrossa un celler del Priorat” van ser alguns dels titulars de les notícies que recollien els efectes d’aquella gran nevada que va caure sobre termes i municipis de Catalunya el gener de 2021. Ara, tres anys després de l’efemèride, l’edifici afectat, La Final, ja està totalment rehabilitat i fins i tot ha vist entrar dues veremes. El context també ha canviat. S’ha passat d’una realitat climàtica que va donar moltes reserves d’aigua a les vinyes, a una manca d’aigua cada cop més severa, que demana fins i tot portar aigua de l’Ebre a la comarca o connectar amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-Sud per garantir rec de suport que pugui donar continuïtat als cultius.
Tres anys difícils per Vall Llach
Albert Costa, propietari del celler Vall Llach, mira enrere i diu que “tenen dies de tot”, que encara es pregunten com han pogut superar tot plegat. “La caiguda del sostre, que sortosament no va provocar ferits, però també el context que ha acompanyat l’accident, com els problemes a la vinya pel míldiu, la pandèmia de la Covid-19“, recorda.
Han estat tres anys complicats, confessa. I malgrat tot, es mostra “emocionat i molt agraït pel suport de tantes persones, amics, clients…”, que van donar suport moral i econòmic a la reconstrucció de l’edifici. El cert és que molta gent es va oferir a donar un cop de mà amb la runa, amb salvar els vins que havien quedat enterrats, fins i tot el Consell Regulador de la DOQ va habilitar de seguida una pàgina web per a vehicular la multitud d’ajudes econòmiques que volien col·laborar amb la causa.
D’una desgràcia, diverses oportunitats
“Han estat moments durs, però també hem après moltes coses, en aquests tres anys”, continua Costa. D’entrada, valoren positivament haver pogut rehabilitar un edifici “tan emblemàtic del poble“, i a més a més, s’enorgulleixen d’haver construït un celler “més eficient energèticament i logísticament“, unes obres “que mai hauríem fet si no haguéssim patit els efectes de la borrasca Filomena“.
A Vall Llach, abans de la nevada, treballàvem en dos edificis del poble i, ara, després de les obres, han pogut centralitzar tota la producció de vi a La Final. “Això facilita la feina”, dirà Albert Costa. El sostre està ple de plaques solars, les parets estan més ben aïllades, de manera que els permet ser més eficients i reduir la despesa d’energia al celler. I reduir despesa, ja va bé, perquè el propietari té clar que encara hi ha feina per a pagar tota la inversió, “que no ha estat poca”.
“Mires enrere i t’entra aquesta tristor recordant el moment que vam viure. D’haver perdut el que vam perdre. Però també és cert ara, entres al celler i capgires els cervells davant una oportunitat de canvi que, d’alguna manera, ens permet amagar la tristor”, conclou.
Ara, preocupats per la sequera
La realitat climàtica d’aquell 2021 no va ser una preocupació aïllada pels responsables del celler Vall Llach, que veuen llunyana la nevada i els efectes positius que va poder tenir sobre la vinya. “Els nostres pensaments estan 100% en el fet que no plou“, lamenta l’enòleg. La darrera no ha estat una anyada especialment dolenta, avalua l’enòleg, amb pèrdues que no van superar el 2%, gràcies, explica, a uns quants litres a l’agost que van garantir la collita. Però ara, estem pendents de la collita de 2024, “que ve plena d’incerteses“, comparteix.
“És força dramàtic el que està passant”, diu no només fent referència a la falta d’aigua pels cultius, sinó també l’aigua de boca. “He parlat amb gent gran del poble, i mai ningú havia vist una situació semblant en què fins i tot s’han assecat les mines”. A més a més, tornant al cas de la vinya, “l’any passat tenia reserves, enguany no en té i no sabem si la planta podrà aguantar“, continua. “Els qui vivim del vi, ho patim, i malgrat que no siguem un producte de primera necessitat, està clar que cada cop ens serà més difícil produir-lo“, conclou.
Podeu recuperar també la conversa que vam mantenir amb l’Albert Costa quan feia tot just un any d’aquest esfondrament del sostre de La Final.
