Fa uns dies llistàvem totes les varietats de raïm que hi ha autoritzades per vinificar a Catalunya. Les 59 varietats poden, per tant, convertir-se en un monovarietal o formar part del cupatge d’un vi jove o amb més llarga criança que podrà entrar en el circuit del mercat vitivinícola d’aquí o del món.
Sigui com sigui, repassant la mateixa font a la web del Ministeri d’Agricultura, hi ha una dada que crida l’atenció: hi ha algunes varietats de raïm que estan aprovades, però que mai s’han arribat a autoritzar. És a dir, que un cop han passat el primer filtre de la legislació, ha quedat pendent que alguna entitat pugui demanar-ne l’autorització perquè després els cellers puguin decidir plantar-les, treballar-les i sobretot, vinificar-les per sortir al mercat sota l’empara d’alguna denominació d’origen. Quedi clar que sense l’empara d’un consell regulador, aquestes varietats es poden vinificar, el que passarà és que hauran d’embotellar-se com a vi de taula malgrat que no se’n pugui identificar la varietat.
Les tres varietats
Tornant al motiu de l’article, hi ha tres varietats, podríem dir que catalanes, que s’han aprovat i han quedat de moment en aquest punt. Es tracta de les següents:
D’entrada hi ha el Trepat Blanc, una varietat de raïm blanca de qui no es coneix la persona o entitat sol·licitant tot i que té l’INCAVI com a conservador o titular de la mostra. La data en què es va fer la inscripció definitiva va ser el 18 d’abril de 2015. Per cert, que hi ha alguna plantació d’aquesta varietat de raïm en una finca a Torroja del Priorat de la Cartoixa de Montsalvat.
Se’n desconeix també el sol·licitant de la Cua Negra, una varietat de raïm negre de la qual actualment consta com a titular o conservadora Família Torres. En aquest cas, està inscrita com a definitiva des del 26 d’abril de 2019.
I, per últim, la Carinyena Gris o Roja, una varietat de raïm definida en la legislació com a rosada que de nou està en mans de l’INCAVI i que, en aquest cas, és la de més recent aprovació, ja que va entrar al registre el passat 23 de maig de 2022. Aquesta varietat es pot localitzar en algunes finques de l’Empordà.
Què podria passar, a partir d’ara?
Tenint en compte que cada varietat té un conservador, aquest en podria iniciar el tràmit d’autorització. En el cas d’aquestes tres, parlàvem que estan en mans de l’INCAVI i Família Torres; així que si hi hagués interès per part d’algun celler o entitat a plantar-la i vinificar-la, caldria iniciar aquest procés que acaba, de nou, aterrant a les portes del Ministeri d’Agricultura, que és qui en última instància, l’ha d’aprovar. El següent pas, seria que les denominacions d’origen interessades incloguessin la veritat en el seu plec de condicions per tal que els cellers tinguessin la cobertura legal per posar un vi d’alguna d’aquestes varietats al mercat.
6
