Aquest passat 5 d’abril el Registre de Varietats Comercials de l’Estat ha introduït oficialment noves varietats de raïm, algunes d’elles a petició d’un celler del Penedès. Albet i Noya celebrava després d’uns anys d’haver iniciat el procés com dues de les varietats que ha recuperat i microvinificat al llarg de diverses anyades han aconseguit entrar definitivament al registre comercial.
Les varietats marina rion i belat
Josep Maria Albet, propietari del celler penedesenc, explica que fins ara tenia poques plantes de Marina Rion i de Belat i que només en feien una vinificació experimental, però ara, la recent aprovació els permetrà ampliar la plantació. De fet, i així ho comparteix amb Vadevi, té previst plantar fins a quatre hectàrees amb cada varietat i fins i tot, valora la possibilitat d’empeltar alguns ceps per poder vinificar-les en el menor temps possible. Sumat a tot plegat, afegeix, alguns viticultors del territori ja hi han mostrat interès i han demanat fusta per plantar i contribuir a expandir la producció de vins elaborats amb aquestes varietats.
“Són dues varietats molt interessants, rústiques i molt bones”, apunta Albet. I les descriu amb coneixement de causa de qui fa temps que les treballa. “Marina Rion (blanca) dona un vi molt fresc, afruitat que quan envelleix dona un perfil de petroli que ens fa pensar amb el riesling”, descriu. A més a més, diu, té unes particularitats que la signifiquen ja des de la vinya, ja que es pot collir fàcilment amb les mans i té una polpa gairebé transparent. “És molt productiva i molt bona de treballar”, afegirà l’enòleg. “No en tenim cap d’igual al Penedès”.
La Belat (negra), per la seva banda, l’assimila a “una pinot noir mediterrània o a un sumoll domesticat”. Té un perfil de color que en aquest cas recordaria al trepat, i una “estructura tànnica molt suau, molt rodona”. Un vi “de perfil fresc”, diu Albet. De fet, en l’actualitat tenen al mercat l’anyada 2013 d’una petita vinificació de la qual, des de la pàgina web del celler, descriuen com “d’estil borgonyó fet i creat al Mediterrani d’una varietat recuperada que durant molts anys va restar amagada sota el vel de la història”.
Varietats silvestres recuperades d’alta resistència
Ambdues varietats van ser localitzades en un entorn silvestre, en vinyes que estaven abandonades. “No podem dir que siguin varietats resistents com les que estudiem amb el projecte VRIAACC, però han demostrat certa resistència pel simple fet d’haver sobreviscut malgrat estar abandonades”, explica Josep M. Albet.
El responsable del celler Albet i Noya recorda que durant catorze anys van dedicar-se a buscar varietats silvestres i el temps d’estudi els va ensenyar que en la major part dels casos, quan el cep s’introduïa en un marc de plantació normal, creixien molt més i esdevenien sensibles als fongs, com la resta de varietats tradicionals -i que no s’haguessin demostrat resistents-. Entre elles, hi eren la marina rion i la belat que s’han mantingut entre les varietats treballades al celler de l’Ordal i ara han esdevingut oficialment autoritzades.
Un procés que passa per Madrid
“Qualsevol persona interessada en la inscripció d’una varietat convencional, modificada genèticament o de conservació (varietats locals o autòctones), haurà de presentar una sol·licitud dirigida al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que ho farà arribar a l’entitat territorial competent per a estudiar-ne la forma”. Així ho estableix l’Estat, que és qui en última instància autoritza la plantació i vinificació d’una varietat. Sigui com sigui, un cop superat aquest primer estadi, i per tal que els cellers i viticultors puguin plantar-la i vinificar-la oficialment, caldrà que l’INCAVI l’incorpori al potencial vitícola català. Per cert que en aquesta recent actualització, i acompanyant la belat i la marina rion, també s’ha autoritzat la carmoli, itumseventeen, musa, quipar i xurra.
A Catalunya, en l’actualitat, hi ha una seixantena de varietats que es poden plantar i vinificar i que han entrat al registre a petició de l’INCAVI o de cellers com el mateix Albet i Noya o Família Torres.
