El samsó és sinònim de dues varietats de raïm, la carinyena i la cinsault, i aquesta casuística ha generat més d’un maldecap. Per a la comunitat acadèmica, filòlegs i historiadors que s’han ocupat de les varietats de raïm, no hi ha cap dubte que és un sinònim de la varietat francesa cinsault o cinsaut, mentre que per a les administracions espanyola o catalana es tracta d’un sinònim de mazuelo o carinyena.
L’opinió dels acadèmics
Els filòlegs mai han agafat samsó com a sinònim de carinyena, sinó de cinsault. Alguns exemples.
Xavier Rull, al Diccionari del vi de l’any 1999 defineix samsó com el cep que en francès s’anomena cinsaut i que té com a sinònim català, cinsó.
Joan Maria Romaní, al Diccionari del vi i del beure de l’any 2009 defineix samsó, simsó com el cep que en francès s’anomena cinsault.
Xavier Favà, al Diccionari dels noms dels ceps i raïms de l’any 2001, hi posa com entrada principal cinsó i també la defineix com la varietat cinsault. Com a sinònims, samsó i cinsaut.
Josep Maria Puiggrós en els diferents estudis sobre la varietat, sempre ha defensat que a la varietat tradicionalment se li ha dit carinyena i que el sinònim samsó no li correspon, que no té arrelament tradicional en el territori català i que la primera vegada que apareix documentat és el 1971.
Montse Nadal Roquer-Jalmar, en Els vins del Priorat de l’any 2002 esmenta sempre carinyena, i mai samsó.
Autorització de les varietats per vinificar
L’any 1971 va aparèixer per primera vegada el nom de sansó com a sinònim de carinyena, a la província de Tarragona. És en el treball de Luis Hidalgo i Manuel R. Candela, Contribución al conocimiento del Inventario Viticola Nacional. El llibre està editat per l’Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas (INIA) del Ministeri d’Agricultura, del qual eren funcionaris els autors. Aquest estudi serà la base per a la redacció del llistat de varietats autoritzades del Reglament de l’any 1972, encara que canviarà sansó per samsó.
En aquest punt hem de recordar que la cinsault en aquells anys estava autoritzada a la DO Penedès i que aquesta s’estenia per les comarques de Barcelona i Tarragona. Si a això hi afegiu la pronunciació del mot en català, podria tractar-se d’un error d’apreciació per part dels autors.
Luis Hidalgo tornarà a esmentar la samsó en la Segunda comunicación sobre caracterización agronòmica de variedades de Vitis vinífera L l’any 1980 i la samsó i la samsó crusilló l’any 1991 en la Tercera comunicación sobre caracterización agronòmica de variedades de Vitis vinífera L.
L’Estatut de la Vinya i el Vi
Fins a la publicació del Reglament de l’Estatut de la Vinya, el vi i els alcohols l’any 1972, els noms i les zones on estaven autoritzades les varietats de raïm depenien de les Denominacions d’Origen. Aleshores, existien quatre DO amb el reglament aprovat, i en tres, Tarragona el 1947, Priorat el 1954 i Penedès el 1960 s’havia autoritzat la varietat cariñena. El Penedès també havia aprovat la varietat negra cinsaut, la qual va desaparèixer amb la gran arrencada de vinya dels anys vuitanta. En la quarta, la DO Alella la varietat no estava autoritzada.
L’any 1970 es va publicar la llei 25/70 “Estatut de la Vinya, el Vi i dels alcohols” i el 1972 se n’aprovava el Reglament, que regulava les varietats de raïm que autoritzades per a la vinificació a cada regió geogràfica de l’Estat, que fins aleshores havien estat definides per les mateixes Denominacions d’Origen. I amb la posada en marxa del Reglament, l’administració estatal s’atribueix la potestat d’autoritzar les diferents varietats a cada regió i de donar els noms i sinònims dels raïms. Els raïms tindran els noms oficials i els sinònims en castellà.
Així, l’any 1972 la carinyena s’autoritza a la regió catalana amb els noms de cariñena, samsó i crusilló. De manera que l’administració estatal imposa un sinònim inexistent a Catalunya, i l’anirà imposant, ja que serà una de les definicions que acceptarà en la comunicació entre administrat i administració.
Josep Maria Puiggrós fa referència a la publicació de Francisco Sanz, El viñedo español publicat pel Ministerio de Agricultura l’any 1975, on s’esmenta samsó només a la província de Tarragona, mentre que a Barcelona i Girona hi ha carinyena i a Lleida res.
El llistat de varietats es va actualitzar els anys 1985, 2000, 2003, 2005, 2007, 2008, 2011, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022, i dues vegades l’any 2023. Actualment, el Registro de Variedades Comerciales és l’organisme oficial que té la potestat de definir el nom principal i les sinonímies dels ceps que han estat aprovats definitivament i inscrits en el registre. En data 21/03/2002 es van inscriure les varietats en el Registro, de les 340 registrades actualment, 110 ho són de manera provisional, tot esperant completar la informació per veure si són diferents o repetides.
Carinyena i DO Cariñena
Segons el web del Registre de varietats, la denominació no podrà fer creure que, a causa de la seva similitud amb un nom comercial notòriament conegut, diferent d’una marca comercial registrada, una denominació d’origen o de la denominació d’una varietat, la varietat és una altra varietat. I la similitud de la varietat carinyena amb la DO Cariñena va fer que el mot tradicional no es pogués emprar. De manera, que l’administració no autoritzava -o dit d’altra manera, prohibia-, l’ús del mot carinyena fent referència al cep, vi o raïm des de l’any 2000 fins ben entrat el 2018.
Antigament, es deia que “el costum fa llei”, mentre que ara l’administració, sense tenir en compte la tradició, fa que “la llei obligui a fer el costum”.
Sinònims de la carinyena
La (VIVC) Vitis International Variety Catalogue recull 104 sinònims de la varietat; 90 amb referència bibliogràfica. L’entrada principal és carignan noir amb el número de registre 2098.
Xavier Favà, recull vuit sinònims catalans no recollits en el VIVC i Xavier Rull un.
En destaca quatre mots dialectals principals,
- caranyana, Empordà, Garrotxa i Gironès.
- caranyena, Baix Camp, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta
- carinyana, Catalunya Nord, Selva, Menorca
- carinyena, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Penedès, Menorca, català occidental,
I quatre puntuals: agranyena a Sant Jaume dels Domenys; corinyana a Menorca, crinyana a la Catalunya Nord i granyena a Sant Pere de Ribas.
Xavier Rull no aporta cap dada.
El TERMCAT recull les formes caranyana, carenyena i carinyana, variants de carinyena i cinsó i sansó, variants de samsó.
La denominació principal de la varietat a Espanya és mazuela, estesa per Rioja, Àlaba, Navarra, part de Castella i Lleó i part d’Aragó. Està autoritzada a Catalunya des de 1985 fins a l’actualitat.
Un dels sinònims autoritzats a Catalunya des del 1972 al 2000 és crusilló, documentada per Claudi Oliveras amb els noms de crosilló a Godall, croxilló a la Galera, crusilló a Amposta i cruxilló a Freginals, el 1915 tots a la comarca del Montsià.
2
