Fa uns dies iniciàvem un cicle d’articles que volen posar negre sobre blanc l’històric encert o desencert en l’ús del terme samsó per a denominar la varietat de raïm carinyena o la cinsault. Avui, seguim repassant aquesta realitat amb una mirada més acotada a les denominacions d’origen i les administracions.
Les Denominacions d’Origen: Creació i transferències
La llei de l’any 1970, va crear el Instituto Nacional de Denominaciones de Origen (INDO), com a organisme autònom del Ministerio, on es van integrar els Consells Reguladors de les DO de vins, i que s’encarregava de tot el que afectava les DO. L’INDO va començar a funcionar a finals de l’any 1972 i va estar actiu fins al 1985 amb el traspàs de competències de les Denominacions d’Origen a les comunitats autònomes, que fou suprimit com organisme autònom i va quedar integrat dins del Ministerio, però sense funcions de decisió.
El setembre de 1978 es promulga el RD-Llei de restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, i el juny de 1978, amb un Reial decret (RD), es transfereixen les Denominacions d’Origen, amb algunes excepcions, com l’aprovació definitiva dels seus reglaments i la resolució sobre la utilització de noms i marques que puguin induir a confusió.
L’abril de 1980, la Generalitat, mitjançant un decret crea l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). I en el període comprès entre el 1972 i el 1978, l’INDO només aprova el Reglament de la DO Empordà (DO Ampurdán – Costa Brava). En el cas de la DO Cava, com que la superfície ocupa més d’una comunitat autònoma, quedarà regulada pel Ministerio de Agricultura (MAPA). Els reglaments de les sis DO restants són aprovades per la Generalitat i comunicades al Govern de l’Estat. Pel que fa als noms i sinònims de les varietats, seran en català fins al 2011, en aquesta data s’han de redactar els Pliegos de Condiciones de les diferents DO i trametre-les per a la seva aprovació a Europa, en castellà fins al dia d’avui.
Els plecs fins al 2022 havien de ser aprovats a la CEE i des del 2023 ho pot fer la Generalitat, però s’ha de comunicar al MAPA i a la CEE. A la pàgina web de l’Incavi, els Plecs de Condicions estan en castellà.
La samsó, la carinyena i les DO catalanes
El sinònim samsó està present a totes les denominacions d’origen catalanes, llevat de la DO Cava, a partir de la revisió obligada dels reglaments de l’any 2006.
- La DO Alella incorpora el sinònim samsó l’any 2006, i el manté fins a enguany.
- La DO Catalunya incorpora el sinònim samsó l’any 1999, i el manté fins a enguany.
- La DO Cava, mai ha autoritzat aquesta varietat.
- La DO Conca de Barberà incorpora el sinònim samsó l’any 1985, i el manté fins a enguany.
- La DO Costers del Segre incorpora el sinònim samsó l’any 1988, i el manté fins a enguany.
- La DO Empordà incorpora el sinònim samsó l’any 2006, i el manté fins a enguany.
- La DO Montsant incorpora el sinònim samsó l’any 2006, i el manté fins a enguany.
- La DO Penedès incorpora el sinònim samsó l’any 1976, i el manté fins a enguany.
- La DO Pla de Bages incorpora el sinònim samsó l’any 2006, fins al 2013 i des del 2020 fins a enguany.
- La DOQ Priorat incorpora el sinònim samsó l’any 2006, i el manté fins a enguany.
- La DO Tarragona incorpora el sinònim samsó l’any 2001, i el manté fins a enguany.
- La DO Terra Alta incorpora el sinònim samsó l’any 1995, i el manté fins a enguany.
La carinyena
El sinònim carinyena està present als plecs de set denominacions d’origen des de la nova autorització a partir de 2020.
- La DO Alella mai ha incorporat el sinònim carinyena.
- La DO Catalunya incorpora el sinònim carenyena l’any 1999, i el sinònim carinyena l’any 2020. I els manté fins a enguany.
- La DO Cava, mai ha autoritzat aquesta varietat.
- La DO Conca de Barberà mai ha incorporat el sinònim carinyena.
- La DO Costers del Segre incorpora el sinònim carinyana l’any 1986, i el manté fins a l’any 1998.
- La DO Empordà incorpora el sinònim carinyena l’any 1975, i el manté fins a l’any 2006, i el 2020 el torna a incorporar fins a enguany.
- La DO Montsant incorpora el sinònim carinyena l’any 2020, i el manté fins a enguany.
- La DO Penedès incorpora el sinònim carinyena l’any 1960, i el manté fins al 2006.
- La DO Pla de Bages mai ha incorporat el sinònim carinyena.
- La DOQ Priorat incorpora el sinònim carinyena l’any 1954, i el manté fins a l’any 2006, i el 2020 el torna a incorporar fins a enguany.
- La DO Tarragona incorpora el sinònim carinyena l’any 1947, i el manté fins a l’any 1976, el 2001 el torna a incorporar fins al 2005, i des del 2020 fins a enguany.
- La DO Terra Alta incorpora el sinònim carinyena l’any 1982, i el manté fins a l’any 1995, i el sinònim carignan des del 2005 fins a enguany.
La posició de les administracions, espanyola i catalana
L’administració espanyola té la potestat d’autoritzar les varietats, noms i sinònims que es poden emprar per a l’elaboració de vins a Catalunya. Com que els noms han d’estar aprovats definitivament en el Registro de Variedades Comerciales, solen ser en la versió castellana, gairebé mai en català.
L’autorització a Catalunya dels sinònims samsó o mazuela són una mostra de desconeixement dels noms que tenen els ceps al territori. I el fet que no s’autoritzés el nom carinyena perquè hi havia una DO Cariñena prova que es pot provocar un conflicte on mai n’hi havia hagut, senzillament perquè la nova normativa s’ha fet malament. El nom del raïm era tradicional i existia molt abans que la DO, que fou creada el 1935.
Pensar que l’administració esmenarà el seu error és no entendre com funciona l’administració. Mai s’equivoca i gairebé mai rectifica. De fet, l’administració catalana hauria pogut esmenar l’error de la central i bandejar el sinònim samsó quan li van transferir les competències de les denominacions d’origen, però no ho va fer, ans al contrari.
L’aprovació del primer reglament de la DO Conca de Barberà, el 1985, el reglament de la DO Costers del Segre, el 1998 i el Reglament de la Terra Alta el 1995, només inclouen samsó, el reglament de la DO Catalunya el 1999, inclou samsó, crusilló i mazuela; en cap d’aquests casos hi ha el sinònim carinyena. Aquests fets no tindrien gaire importància sino fos que el sinònim carinyena estava autoritzat, mentre que el crusilló ja no ho estava.
L’exposat anteriorment mostra una voluntat per part de l’administració catalana d’afavorir el sinònim samsó i arraconar el mot tradicional.
Amb l’obligada adaptació dels reglaments a la llei catalana del 2002, es va suprimir el mot carinyena, ja que no estava autoritzat. I amb l’autorització de la carinyena el 2018, no es va revertir la situació i la situació actual de les varietats autoritzades en les 11 denominacions d’origen és la següent:
- samsó aprovada en les 11 DO, mazuela en 7, cariñena i carinyena en 3, carignane en 2 i carinyena, carignan, cariñena tinta i crusilló en 1.
“Seria interessant conèixer l’origen d’aquest canvi d’un nom que té segles”, escriu Puiggròs
Josep Maria Puiggrós contrasta que mentre Pere Mestre, el 1987 “en un treball sobre les varietats del Penedès, parla únicament de carinyena; en les publicacions del departament d’Agricultura hi ha la curiositat que l’any 1990 parla de la varietat carinyena i “també conegut com a samsó i mazuela, a més de crujillón o crusilló“.
El conreu de la vinya a Catalunya 1990 i “en una publicació divulgativa recent de l’INCAVI, a la descripció de les varietats de ceps de Catalunya es publica samsó o mazuela: seria interessant conèixer l’origen d’aquest canvi total d’un nom que té segles”. La publicació és Catalunya País de grans vins, 2004.
El TERMCAT, centre de terminologia creat per acord entre el departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, té entre altres objectius, la fixació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits d’especialitat.
En l’acta de juny de 2016, aprova “carinyena és la denominació catalana tradicional d’aquesta varietat i és una forma àmpliament coneguda; samsó és una designació estesa més recentment, segons els especialistes, però, malgrat tot, és una forma amb tradició també en català”. I afegeix: “Algunes fonts apunten que la carinyena i el samsó podrien ser varietats no del tot idèntiques. Aquesta qüestió es troba encara (2016) en procés de debat entre els professionals” i “es descarta la forma mazuela, recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya com a sinònim de carinyena, perquè és un castellanisme innecessari, que no té ús en català.
Podem afirmar, sense cap risc d’equivocar-nos, que el sinònim preferit de l’administració catalana és samsó, malgrat que sigui un mot sense tradició al territori. Per sort, els assessors d’algun programa de 3Cat tenen clar que carinyena i samsó no són la mateixa varietat!
1
