Tercer i últim capítol de la saga. El cicle d’articles que repassen l’històric encert o desencert en l’ús del terme samsó per a denominar la varietat de raïm carinyena o la cinsault arriba a la seva fi. No sense abans fer un últim repàs a com diverses veus n’han fet ús d’un o altre depenent del context o el coneixement de la persona divulgadora.

Vinyes de raïms cinsaut de França plantats al Penedès | Foto: Maria Rosa Ferré

Penedès i la cinsault i samsó

El 1960, la DO Penedès va aprovar el seu primer Reglament i entre les varietats autoritzades hi havia la carinyena i la cinsault. Dotze anys després, el 1972, es publica la primera llista de varietats autoritzades a la región catalana i la varietat cinsault no hi és; però el decret dona cinc anys per regularitzar les varietats incloses en les diferents denominacions d’origen.

El 1976 la DO penedesenca reforma el seu Reglament i autoritza les varietats negres següents: garnacha (Garnatxa), cariñena, monastrell, tempranillo (Ull de Llebre) i samsó. La redacció i la situació dels dos noms, permet afirmar que són dues varietats diferents i que el sinònim samsó es refereix a la varietat francesa existent al Penedès en aquells moments.

El 1985 la DO inclou la varietat negra cabernet sauvignon i el redactat de les varietats negres queda de la següent manera: garnatxa, carinyena, monastrell, ull de Llebre, samsó i cabernet sauvignon. I uns anys més tard, ja al 1992, la DO inclou la varietat negra merlot i el redactat de les varietats negres queda de la següent manera: garnatxa, carinyena, monastrell, ull de llebre, samsó, cabernet sauvignon i merlot.

Malgrat les reformes del Reglament de la DO, en cap moment es modifica el llistat, deixant entreveure, encara que sigui per error, que carinyena i samsó són dues varietats diferents. La realitat era que amb la gran arrencada de vinyes i la plantació de les varietats millorants, a finals de la dècada dels 70 i tota la del 80, ja no hi havia cinsault al Penedès.

El 2000 el sinònim carinyena deixar d’estar autoritzat a Catalunya i només ho estan els sinònims mazuela i samsó.

A partir de l’adaptació del reglament de la DO Penedès l’any 2006 a la nova llei de la Generalitat, desapareix de la llista dels ceps autoritzats el nom carinyena i només s’autoritza el nom samsó. En la redacció del Plec de Condicions del 2011 i les modificacions següents només s’autoritza el sinònim samsó.

Jaume Ciurana en Els Vins de Catalunya de l’any 1979, en seguir el redactat del reglament de la DO Penedès del 1976 deixa entreveure que carinyena i samsó no són la mateixa varietat. 

Santi Borrell Giró en la seva monumental obra La vinya i el vi del Penedès 1850-2018, no esmenta la varietat cinsault, ni tan sols en el quadre de la Vinya DO Penedès 1969-75 quan aquesta varietat estava autoritzada i era present al territori. Tampoc esmenta el sinònim carinyena, però sí samsó.

L’any 2018, l’aleshores director general de l’INCAVI, Salvador Puig, i el president de la DO Catalunya, Xavier Pié, visiten Cariñena per a reunir-se amb el president d’aquella denominació d’origen i altres membres de la junta. D’allí en surt el compromís que, des de Catalunya, només s’utilitzarà el nom de carinyena per a identificar varietat, mai com a nom comercial a les etiquetes. Des d’aquell moment, es normalitza de nou l’ús del terme carinyena, corregint definitivament l’error que es va originar als anys 70.

Les veus de la divulgació

Entre els anys 2006 i 2017 es van publicar escrits i entrades a blogs i fòrums de persones interessades en el món del vi, a qui se’ls va anomenar winelovers, amb opinions i coneixements diferents, però que van fer créixer molt l’interès pel vi català, alhora que l’apropava a tothom.

En un dels fòrums Verema encara es conserven tres entrades amb opinions, sovint amb més passió que coneixements, sobre la carinyena, la samsó i la cinsault. Una entrada amb el nom de Sinónimo de cinsault?“, de l’any 2008, va rebre 23 participacions amb un debat obert en què un dels perfils justificava que no es pogués utilitzar carinyena “perquè estava protegit per la DO Cariñena”, i no podia figurar en cap altra etiqueta que no fos emparada per aquesta denominació d’origen. En una segona entrada, de 2009, torna la mateixa discussió en l’entrada “Uva cariñena = uva samsó“, que en aquest cas va fomentar l’intercanvi d’opinions d’una seixantena de comentaris i el 2009, “Tasta Porrera“, amb 77 participacions.  

Miquel Hudin, prescriptor de vins californià establert al Priorat, esmenta en les guies de vins de la DOQ Priorat i DO Montsant publicades entre els anys 2013 i 2015, que la varietat és “també (mal)anomenada samsó a Catalunya”.

Lluís Romero, filòleg i sommelier, autor de diversos llibres sobre vins, detalla a Vins autòctons (2020) una descripció de la varietat i inclou samsó com un dels sinònims i variacions lingüístiques, però afegeix que “aquesta sinonímia ha estat intensa font de debat, ja que són molts els estudiosos que consideren el terme samsó una adaptació al català del cinsault francès i, per tant, una paraula que denomina una altra varietat”.

Jordi Alcover, Sílvia Naranjo i Jordi Abellan a Vi Català. Una reivindicació històrica, recalquen “la carinyena també anomenada samsó pels conflictes plantejats per la DO Cariñena a l’Aragó”, i en l’apartat de descripció de la varietat, es decanten pel mot tradicional carinyena. De fet, en la primera Guia de Vins de Catalunya 08-09 de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo només s’esmenta carinyena, mai samsó, en les varietats emprades en l’elaboració dels vins.  

El cas de Víctor de la Serna i mundovino

L’any 2012, en el llibre Wine Grapes de Jancis Robinson, Julia Harding i José Vouillamoz, s’esmenta que “carinyena és com s’anomena de manera prioritària a Catalunya, però com que també és el nom d’una Denominació d’Origen aragonesa, ara les autoritats catalanes l’anomenen samsó per evitar confusions“. I continuen: “Tanmateix, com assenyala el periodista espanyol Víctor de la Serna, samsó també és sinònim de cinsault, fet que crea més confusió”.

Víctor de la Serna és un periodista i crític gastronòmic madrileny. Columnista del diari El Mundo, del qual en fou fundador, en la secció mundovino sempre ha estat un aferrissat detractor del mot samsó com a sinònim de carinyena, i carrega contra les administracions, més la catalana que l’espanyola.  

L’any 2012 escrivia “la carinyena avui amb molts noms diferents, fruit de la polèmica i errada decisió de les autoritats d’anomenar-la samsó“. El 2013, a la pàgina web de Tim Atkins també escrivia “les paraules de moda ara són terrer i carinyena (anomena-li cariñena, caranyana, crusilló o mazuelo, però, si us plau, no l’absurd samsó elaborat per les autoritats vitícoles catalanes…)”.

El 2012 juntament amb Luís Gutiérrez, ara tastador de la Guia Parker, i Ignacio Villalgordo signaven a mundovino que “en Grans Muralles hi ha alhora carinyena i samsó; és a dir, carinyena i samsó són dues varietats diferents, no sinònims de la mateixa”, en tastar l’anyada 2006. Aquesta afirmació ja l’havien fet Enrique Guzmán, Ernestina Velasco i Manuel Puerto en el mateix diari quan van tastar l’anyada 2004. La veritat és que les varietats que integraven el vi Gran Muralles eren carinyena, garnatxa negra, garró, monestrell i querol.

El 2017 Víctor de la Serna té una topada a Twitter i contesta a un article que havia escrit Fintan Kerr a winecuentista: “Quin desconeixement. Samsó és un nom administratiu incorrecte: cariñena, mazuelo, crusilló són pròpiament espanyols”.

En un article publicat el 2008 per mundovino, signat per Luis Gutiérrez, Enrique Guzman i Jen Riis afirmen “Per cert: el Consell Regulador del Priorat ha ficat la pota fins al garró quan ha ordenat que deixin de parlar de “carinyena” i escriguin samsó. Es tracta d’una confusió varietal. El veritable samsó, vella varietat catalana que a França es diu cinsaut, és diferent de la cariñena i el mazuelo”.

L’any 2006, la DOQ Priorat havia redactat el nou reglament adaptant-lo a la llei catalana del vi del 2002, i havia bandejat la paraula carinyena seguint les instruccions de l’Incavi, ja que aquest nom no figurava en les varietats autoritzades a Catalunya pel Ministerio de Agricultura des de l’any 2000.

Per acabar, un prec a l’administració catalana, a les denominacions d’origen, i a tothom en general: Si us plau, no li diguem samsó, tornem-li el nom i diguem-li carinyena!

Bibliografia consultada per a l’elaboració dels tres articles sobre la samsó | Font: Jaume Pallàs

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa