Catalunya és país de vins i de vinyes. Fins aquí, cap novetat. El que és destacable és la diversitat de paisatges, de varietats plantades i d’altituds, ja que és fàcil (i possible) diferenciar aquells ceps plantats a pocs metres sobre el nivell del mar d’aquells que tenen certa altura: superant els 500 metres, que naixeran vins d’altura; i brotant per sobre els 800, donant vida als anomenats vins d’alta muntanya.
El Registre Vitivinícola de Catalunya, RVC, és una eina d’accés públic creada l’any 2003 que permet gestionar de manera única el potencial vitivinícola del país i que dona cabuda a tota mena d’informació referent a la realitat del sector en l’actualitat. Aquí en podem treure el detall, per exemple, de quines són les vinyes d’alta muntanya que donen fruit i vins a Catalunya. El mapa, ho detalla.

No arriben al miler, però poc en falta. El registre té inscrites prop de 850 vinyes plantades a 800 o més metres, amb alçades que arriben, en alguns casos, als 1.500 metres, com es pot veure al mapa anterior. Des dels 800 rasos de Talarn, al Pallars Jussà, o Rialp, al Pallars Sobirà, per exemple, als 1.510 de Castellar de N’hug, al Berguedà o els 1.400 d’Alins, al Pallars Sobirà.
Per comarques, se’n té comptabilitzades a l’Alt Urgell, al Baix Camp, al Berguedà, a la Cerdanya, a la Conca de Barberà, al Moianès, Osona, Pallars Jussà i Sobirà, que hem mencionat fa un moment; a la Vall d’Aran, Ripollès i Solsonès.

D’abans del canvi de segle
Malgrat que les primeres grans plantacions daten a partir de 1998, abans ja hi ha algunes plantacions en diversos punts del territori. I actualment, en queden una de monastrell al Meüll de Castell de Mur, a 966 m; una de garnatxa negra de 1956 als Camps de dalt de Tremp (997 m); dues de macabeu, una de l’any 1974 al Conreu de Gurp de Tremp (840 m); i una segona de 1986 a Sant Esteve de la Sarga (815 m); i una de garnatxa negra a Vilanova de Prades, a Mas d’en Porta (831 m). El 1990 es planta una vinya petita de cabernet sauvignon a Sant Adrià de Tremp a 824 m.
En més gran escala, cal mirar l’any 1998 i a una gran plantació de merlot a Sant Miquel del Tremp, sobre una superfície que s’apropa a les 8 hectàrees i que està ubicada a 930 metres sobre el nivell del mar. Les grans finques de vinya ubicades sobre els 800 metres són:
- Sant Miquel a Tremp, amb prop d’un centenar d’hectàrees: 99,327 Ha
- Castelló d’Encús, a Talarn: 19,626 Ha
- Sant Martí de Cavallera, a Odèn: 7,734 Ha
- La Borda de Cebrià, a Sort: 5,515 Ha
- Les Costes, a Riu-Bellver de Cerdanya: 4,975 Ha
- El Serret de la mina, a Vimbodí i Poblet: 4,276 Ha.
Altres vinyes no inscrites
Existeixen vinyes no inscrites en el RVC que també superen els 800 m. Són aquestes:
- Les de Girul, veïnat del terme municipal de Meranges a la Cerdanya, situades a 1.675 metres, i on es poden comptabilitzar aproximadament 200 ceps.
- Les d’Olopte, veïnat del terme municipal d’Isòvol a la Cerdanya, situades a 1.297 metres.
- Les del santuari de Bellmunt a Sant Pere de Torelló, volts dels 1.200 metres.
- Les del veïnat de Son, municipi d’Alt Àneu, situades al voltant dels 1.300 metres.

Vinyes d’alta muntanya, per municipis
El total de superfície que ocupen les vinyes registrades d’alta muntanya és de 206,16 hectàrees, que estan repartides així, per municipi:
Municipis | Hectàrees | % | |
1 | Tremp | 100,31 | 48,66% |
2 | Talarn | 19,62 | 9,52% |
3 | Prades | 9,11 | 4,42% |
4 | Odèn | 7,80 | 3,78% |
5 | Sort | 7,58 | 3,68% |
6 | Vilanova de Prades | 7,07 | 3,43% |
7 | Riu de Cerdanya | 4,51 | 2,19% |
8 | Vimbodí i Poblet | 4,28 | 2,08% |
9 | Santa Maria de Besora | 3,72 | 1,80% |
10 | Conca de Dalt | 3,58 | 1,74% |
Varietats i superfícies
I el quadre que segueix recull el llistat de varietats segons la superfície d’hectàrees plantada.
Varietats – Superfícies plantades | Ha | |
1 | Pinot noir | 29,75 |
2 | Merlot | 28,58 |
3 | Riesling | 27,97 |
4 | Cabernet sauvignon | 22,01 |
5 | Chardonnay | 18,83 |
6 | Sauvignon blanc | 16,05 |
7 | Garnatxa negra | 9,75 |
8 | Sirà | 8,38 |
9 | Gewürztraminer | 7,91 |
10 | Pirene | 7,60 |