VadeVi
Els deu manaments per fer-se un lloc al Registre de Varietats Comercials

Començar a comercialitzar un vi fet amb una determinada varietat de raïm demana temps, paciència i diversos procediments. D’entrada, perquè la varietat en qüestió ha d’estar inscrita, acceptada, aprovada i inclosa dins el Registre de Varietats Comercials -podeu recuperar l’article “què és, quantes n’hi ha i titularitats“-. Ara bé, farem un pas més enllà per a continuar aprenent més passos que, seguint la normativa vigent, cal seguir per poder fer vi i vendre’l al món.

Raïm de la varietat trobat
Varietat Trobat, recuperada a la zona de Costers del Segre | Rafa Gimena
  1. La inscripció al Registre és el primer pas perquè la varietat pugui ser autoritzada en un territori. En el cas de Catalunya, correspon a l’INCAVI sol·licitar autorització al Ministeri d’Agricultura. L’entitat del vi català acostuma a moure fitxa si hi ha interès per part d’alguna DO o celler particular.
  2. No ens cal registrar aquelles varietats incloses en un catàleg comú de la Unió Europea, o les que hi ha en els països membres de la UE.
  3. El camí per poder inscriure una varietat al Registre ni és fàcil ni és curt. Primer, cal fer els estudis i treballs preliminars per determinar que es tracta d’una nova varietat, aconseguir plantes lliures de virosis; una vegada acabada aquesta etapa que sol voltar el quinquenni, es pot entrar la sol·licitud i començar el procés.
  4. S’ha de confeccionar un informe tècnic de la nova varietat, proposant-ne un nom, amb informació sobre l’origen, la conservació, el mètode de multiplicació o de reproducció; la situació respecte a les infeccions virals i les característiques ampelogràfiques, pàmpol, fulla jove i adulta, flor, època de començament del verol i baia.
  5. Aquest informe s’ha de lliurar al Centro de Ensayos de Evaluación de variedades (I.N.I.A.) situat a La Alberca (Múrcia), entre l’1 de febrer i ell 15 de març, un mínim de 10 plantes empelt sobre patró 110 Richter.
  6. Alhora s’acompanyarà un certificat d’un laboratori autoritzat que indiqui la inexistència dels virus Enrotllat tipus I i III i Entrenús curt infecciós.
  7. Durant cinc campanyes es fa un seguiment de l’evolució de la varietat, i es fan vinificacions.
  8. Passat aquest temps, si no hi ha hagut cap entrebanc es procedeix a l’aprovació definitiva i la inscripció en el Registre de varietats comercials. Cal remarcar que si sorgeix algun virus, tota la feina feta queda anul·lada i es torna a començar.
  9. El nom proposat inicialment en la sol·licitud, pot ser modificat pel Registre de varietats comercials: Per posar un parell d’exemples, l’INCAVI va proposar els noms de carinyena blanca i carinyena roja, i el Registre va aprovar els noms de cariñena blanca i cariñena gris; també va proposar la denominació malvasia roja i finalment va ser aprovada com a malvasia blanca roja. 
  10. El Registre de varietats comercials publica periòdicament un Butlletí amb totes les novetats o variacions referents a les esmentades varietats.
Gotim de la varietat selma blanca | Foto: J. Elias, Família Torres

Llistat de varietats de titularitat catalana, en tràmit i retirades

El Registre inclou divuit varietats de titularitat catalana, presentades per INCAVI, Família Torres i Albet i Noya des de 2011 i fins aquest mateix 2023 (en parèntesis, hi posem l’any d’aprovació):

  • Albet i Noya: Belat (2023) i marina rión (2023).
  • Incavi: Trepat blanc (2015), morenillo (2018), cariñena blanca (2022), cariñena gris (2022), malvasia blanca roja (2023).
  • Família Torres: garró (2011), querol (2016), selma blanca (2019), pirene (2019), solana (2016), moneu (2016), gonfaus (2016), bronsa (2016), forcada (2016), coromina (2016) i cua negra (2019).
Un gotim de Belat durant el verol | Foto: Albet i Noya

En fase de tramitació, i en aquest cas, afegim entre parèntesis l’any de la sol·licitud, hi són:

  • DO Costers del Segre: Trobat (2019).
  • Incavi: Garnella (2021), malvasia segarresa (2022), tarragoní (2022), cap pelat (2022).
  • Família Torres: Cua tendre (2011), 7 (2011), 8 (2011), 9 (2011), 30 (2011), 31 (2011), 36 (2016), var46 (2018), var43 (2018), var2 (2018).

Per últim, també hi ha hagut el cas de dues varietats presentades que, anys més tard, se n’ha retirat la sol·licitud.

  1. Samsó blanc: sol·licitud feta l’any 2011 i retirada el 2016.
  2. Mandó. Se’n va fer la sol·licitud al 2013 i la retirada va venir el 2017.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa