Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego (Estats Units) afirma que ha trobat el secret per allargar la vida al llevat que ens dóna el vi. En un article publicat a ‘Science’, els científics expliquen com han creat un interruptor que actua sobre dos reguladors de l’activitat genètica i aconsegueix invertir el sentit de l’envelliment cel·lular. Així, expliquen, han aconseguit augmentar en un 80% el temps de vida del ‘Saccharomyces cerevisiae’ en un procés que, potser, es podria aplicar a les cèl·lules humanes.
Seguint trenta anys d’investigacions
Fa més de trenta anys que ja es va aconseguir que, modificant el gen ‘age-1’, els cucs plans ‘C. elegans’ visquessin fins a un 60% més. Tot i la distància que ens separa d’aquests animals, alguns mecanismes són comuns a pràcticament tots els animals i, per tant, aquest descobriment podia indicar que el mateix mecanisme es podria aplicar a nosaltres.
Fa tres anys, a més, es va trobar un mecanisme clau en l’envelliment del fong ‘Saccharomyces cerevisiae’ que, a més del vi, ens dóna el pa i algunes cerveses. El seu envelliment segueix una de dues direccions: la meitat d’aquests fongs unicel·lulars envelleixen perquè el seu ADN es desestaiblitza mentre que l’altra meitat ho fan perquè els seus mitocondris, que els donen energia, es deterioren, però no passen totes dues coses alhora.
Un mecanisme per equilibrar l’envelliment
Així doncs, entre aquestes dues causes d’envelliment, el mecanisme descobert manté les cèl·lules en equilibri, i és aquí on els investigadors han fet servir la biologia sintètica per introduir una forma de controlar-lo. Conegut com un oscil·lador genètic, fa que les cèl·lules canviïn el mecanisme d’envelliment si un d’ells ha avançat massa. Jugant amb això és com els científics han aconseguit allargar la vida dels llevats fins a un 80%, el màxim que s’havia aconseguit mai.
Una possibilitat llunyana per als humans
Els autors d’aquest estudi, a més, creuen que podrien fer servir oscil·ladors semblants per endarrerir, també, la mort de les cèl·lules humanes. En el futur, doncs, els investigadors volen identificar els circuits regulatoris de diversos tipus de cèl·lules humanes i mirar, així, de prolongar-los la vida. Si això funciona el cultius, s’intentarà fer en animals vius. No obstant això, l’enginyeria genètica a aquest nivell requereix molt més temps i, sovint, els circuits són més complicats, de manera que, tot i que pugui ser una promesa de futur sorprenent, d’aquí a que sigui una possibilitat remotament real encara pot faltar molt.
