Les amenaces de Donald Trump no són l’únic conflicte que ha patit el sector vitivinícola en els últims anys. D’ençà que fa tres anys la sequera va començar a entorpir les veremes catalanes, la Denominació d’Origen Cava han anat reduint les seves vendes a causa de l’escassetat de producte. En els resultats econòmics del 2024, el Consell Regulador de la DO assegura que les vendes nacionals i internacionals cauen un 13,4%, fins als 218 milions d’ampolles. Així doncs, es venen menys ampolles de cava tant a dins com a fora de l’estat espanyol, una situació que si es posen en marxa aranzels del 200% podria empitjorar, ja que el nord-americà és el tercer mercat de venda de cava més important, només superat per les compres nacionals i les exportacions a Bèlgica. No obstant això, la reducció de vendes ha anat acompanyada d’un augment del 12% en el valor d’aquests escumosos, el que s’ha traduït en una caiguda més moderada de la facturació, que tanca l’any en els 2.200 milions d’euros, un 4,2% menys que el 2023. Amb una clara revalorització de producte i molta incertesa sobre l’aplicació de les polítiques aranzelàries de Trump, Javier Pagés, president de la DO Cava, celebra les xifres i fa una crida als cellers de la DO a continuar apostant pel mercat nord-americà tot i la situació: “No és moment d’abandonar”.
Els Estats Units són un mercat molt important per la DO Cava, de fet, es posicionen com el tercer amb més vendes, el segon en l’àmbit internacional. El 2024 els cellers adscrits a la Denominació d’Origen van exportar al voltant de 18 milions d’ampolles al país que presideix Trump. Aquesta xifra ja és un 4,58% més baixa que la de l’any anterior, però podria caure encara més si els nous aranzels s’acaben aplicant. En la roda de premsa de resultats, Pagés menciona que aquesta possibilitat “és com un diable” i no nega que “l’impacte podria ser molt fort”. Tot i això, insisteix que encara no hi ha res tangible sobre la taula i, per tant, podria no arribar-se a aplicar: “És una xifra fora de lloc, llançada de manera sobtada i sense reflexió”. Així, Pagés explica que hi ha poques probabilitats que es faci efectiu un impost tan alt i confirma que es podria tractar d’una pujada molt més modesta. Tanmateix, però, lamenta que aquesta situació representaria un retrocés en el creixement dels últims anys.
Si bé és cert que la DO Cava té una gran dependència dels Estats Units, la posició d’aquests escumosos al país també és molt elevada. En aquest sentit, Pagés afirma que el cava és el segon escumós més importat als Estats Units, només per darrere del Prosecco italià, i és el primer en escumosos elaborats amb mètode tradicional. Per això, es mostra crític davant la possibilitat d’un augment dels aranzels i demana als cellers adscrits a la DO que presideix que no deixin d’insistir en el mercat nord-americà: “Jo no abandonaria els Estats Units”, repeteix Pagés, qui també afegeix, però, que “no és moment d’iniciar-hi res”. D’aquesta manera, els aranzels poden ser una pedra a la sabata per aquells cellers que ja tinguin contactes amb el país, però mentre hi hagi compradors disposats a pagar pel producte podran continuar. Pel que fa als cellers que encara no tenen penetració en aquest mercat, Pagés no es mostra tan esperançat i tot i que continua repetint que cal esperar a veure com s’estabilitzen les amenaces de Trump, no veu massa clar que sigui bon moment per començar a comercialitzar cava als Estats Units.
La preocupació pels aranzels és evident, però Pagés també trenca una llança a favor d’altres països, ja que recorda que la DO Cava exporta a 150 territoris diferents. Per tant, davant la incertesa sobre quins impostos finalment s’aprovaran, indica que alguns cellers estan estudiant les possibles causes d’uns aranzels alts i com podrien reaccionar els distribuïdors nord-americans en termes de comandes: “Si els aranzels fan impossible l’entrada de producte, alguns cellers redirigiran les seves vendes a altres mercats per trobar nous clients”, afegeix Pagés. Així doncs, reitera que hi ha diferents vies i que el mercat dels Estats Units no és l’únic pels cellers de la DO, sinó que hi ha altres on el cava també té molt valor. Preguntat per l’afectació de preus a la resta de països si Trump confirma les noves polítiques aranzelàries, Pagés nega que puguin tenir un impacte directe en els preus del cava a l’estat espanyol. D’aquesta manera, assegura que els increments en el mercat nacional actuals i els que probablement vindran en els pròxims mesos seran per “l’estratègia de treballar amb gammes de més qualitat, així com a l’impacte de la inflació i l’augment del preu del raïm“.
Cau el volum nacional i internacional
El 2024, es van vendre un total de 218,1 milions d’ampolles de cava, de les quals 78 milions es van quedar al mercat nacional, xifra que representa una caiguda del 3,5% en comparació al 2023. Una tercera part d’aquestes vendes -segons concreta Pagés- van ser a Catalunya. El mercat internacional també va comprar menys cava, amb una baixada més pronunciada del 18% i un total de 140 milions d’ampolles distribuïdes. Seguint en la línia de les dades, es corrobora que la tendència dels cellers de la DO Cava apunta cap a l’estranger, ja que les vendes fora del territori nacional són majoritàries. Tot i això, la seva representativitat ha disminuït. “Abans constituïen el 70% de l’activitat del Consell Regulador, ara representen el 64,2%”, assegura Pagés en la presentació de resultats.
Pel que fa als països, Bèlgica continua sent el principal comprador de cava, amb 20,3 milions d’ampolles (-7,8%), seguida pels Estats Units, amb 18 milions (-4,58%) i el Regne Unit, amb 15,7 milions (-11,66%). La caiguda més gran es registra a Alemanya, on les vendes retrocedeixen un 19,9%, amb 11 milions d’ampolles distribuïdes. No obstant això, hi ha tres països entre els deu principals exportadors on les vendes creixen: Japó (+4,66%), Països Baixos (+3,96%) i Suècia (+0,02%). Tot i la disminució de les vendes en comparació amb el 2023, la facturació no cau tant com es podria preveure, ja que les ampolles s’han venut a un preu mitjà un 12% més alt que l’any anterior. Així, la facturació del tancament del 2024 és de 2.200 milions d’euros, uns 100 milions menys que el 2023. “A vegades les adversitats ens ajuden, i la sequera ha donat l’oportunitat de seguir valorant el nostre producte”, subratlla Pagés.
L’abans i el després de la sequera
La sequera és la raó per la qual molts cellers han estat en la corda fluixa els últims anys. Actualment, però, Pagés es mostra més optimista de cara a les pròximes verema, ja que creu que els resultats del 2024 són el punt més baix. Segons el president del Consell Regulador, la manca d’estoc ha estat un cop fort per a la DO Cava, però sembla que el 2025 serà molt millor any. D’aquesta manera, s’espera que hi hagi un lleuger repunt que podria mantenir les vendes actuals en el pitjor dels casos, o fins i tot pujar-les en el millor. Amb les pluges d’aquest any, Pagés preveu que la següent verema serà “de relativa tranquil·litat”. Encara que el president de la Denominació d’Origen intenta ser positiu, també reflexiona sobre aquests últims tres anys de sequera i reconeix que no serà l’última vegada que es patiran aquestes condicions climatològiques. Per això insta els cellers a considerar canvis estructurals, com la instal·lació de reg de suport, la reducció de la densitat de plantació o el cultiu de varietats que necessitin menys aigua. En definitiva, Pagés demana al sector un canvi i una transformació prou significativa “perquè la pròxima sequera agafi tothom millor preparat”.
