“A Tossa vas pel bosc i t’hi vas trobant ceps abandonats, el vi havia estat molt important fins no fa tants anys” explica Carles Ribas, un tossenc de tota la vida que es va criar al camp, en una família de masovers. Ell, com tants d’altres, va deixar la terra pel mar, com a patró de pesca i d’embarcacions recreatives. Fins que un malaurat accident li va deixar seqüeles importants, com una diplopia que li fa veure doble i que, per tant, l’invalida com a patró. Punt final, no. Punt i a part.

L’Escabellat de Garsenda, el vi de Tossa de Mar | Foto: cedida

Tornar als orígens

Perquè no només hi ha aventures al mar. “Vaig decidir que retornava als orígens“, explica Ribas, “el meu avi havia fet vi i jo, que no en tenia ni idea, em vaig assessorar. Vaig comprar un dipòsit d’acer inoxidable per a la fermentació i unes botes de roure per a la criança“. Al principi, comprava tot el raïm, però fa quinze anys va plantar una petita parcel·la de cabernet sauvignon que verema a mà i li dona uns centenars d’ampolles, tot i les traves administratives: “Que no facin que la gent plegui”, es queixa. Sigui com sigui, el cas és que Ribas i la seva família han tirat endavant “L’Escabellat de Garsenda“, un vi de pagès que retorna el gust perdut d’aquell passat de tants segles, quan els tossencs vivien del mar i la terra.

Vinyes de Carles Ribas a Tossa de Mar | Foto: cedida

Carles Ribas també elabora amb raïm que compra no gaire lluny per completar una gamma que inclou un escumós i un dolç. Valora la producció de proximitat, i per això ofereix alguns productes -escollits- com oli, embotit i formatge. És fàcil trobar-lo a Tossa, només passant la muralla, a la plaça d’Armes, en una paradeta sota el rètol “Artesans de Tossa”. Tasteu-ho tot i peteu-hi la xerrada, entendreu una mica més el caràcter d’un poble que, des de sempre, ha estat diferent.

La parada d’en Carles, sota el cartell d'”Artesans de Tossa ” | Foto: S.C.
Més notícies
Tast de vermuts catalans, a Tossa de Mar | Z.T.

Els vermuts que més agraden a Tossa de Mar

Les primeres caves submarines d’Europa estan a la Cala Llevadó de Tossa de Mar

Una oferta turística permet fer una immersió de 6 metres a la Cala Llevadó per agafar una ampolla de vi i prendre-se-la amb un maridatge especial

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jaqué a agost 18, 2023 | 09:21
    Jaqué agost 18, 2023 | 09:21
    Si el vi s'elabora amb Cabernet Sauvignon, la varietat més internacional i plantada del món, per què escriviu que és un vi de pagès que retorna el gust perdut de segles? El gust perdut és el que té, per exemple, el vi de pagès de Calonge, fet amb varietats que no es troben enlloc més. Sigueu una mica més acurats a l'hora de redactar, carai! (Consti que dic això amb el màxim respecte per la feina del senyor Carles Ribas.)
    • Icona del comentari de: carles52 a agost 18, 2023 | 13:53
      carles52 agost 18, 2023 | 13:53
      Bé, a l'any 1900 (dic 1900 per arrodonir) a la província de Girona no hi havia ni un cep viu. No sabem el que hi havia plantat abans perque no hi ha cap estudi ampel.lografic de la vinya anterior a la fil.loxera. Si que sabem que les vinyes no eren monovarietals, com ara, sinó que hi havien varies varietats plantades alhora. Si que sabem que hi havia un intercanvi de ceps entre monestirs. Amb lo que hi havia molta variabilitat varietal. Si que sabem que el Jaqué, un hibrid directe, es una varietat nova amb a penes menys de 100 anys de historia. O sigui que no podem afirmar ni desmentir que el Cabernet Sauvignon sigui una varietat conreada de fa molts o pocs anys a la província de Girona. Però si que podem afirmar, sense discussió possible, que el Jaqué es una varietat novell a la província de Girona
      • Icona del comentari de: Jaqué a agost 21, 2023 | 13:07
        Jaqué agost 21, 2023 | 13:07
        Errors. 1) "No hi havia ni un cep viu". Això és especulatiu. Sabem que la fil·loxera va arrasar la vinya catalana, però també que en diversos indrets de Catalunya uns quants ceps van sobreviure (el projecte de varietats ancestrals de Torres és una prova, però n'hi ha d'altres). No seria estrany que en indrets remots de la província de Girona hi hagués varietats ancestrals. 2) Assimileu vi de pagès amb Jaqué, i us equivoqueu. En 160 hectàrees, i sense afany d'exhaustivitat, en Martínez de Toda hi va trobar 22 varietats diferents, algunes de les quals poden ser prefil·loxèriques. 3) El Cab Sauv arriba a la península, segons les fonts més fiables, cap al 1860 amb Camilo Hurtado de Amiézaga, futur Marqués de Riscal, que el porta directament de Bordeus. A Catalunya, la colonització i extensió del Cabernet és, segons tots els indicis, molt posterior -gairebé un segle,de fet. La intenció és bona, però sou imprecís en els detalls.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa