“A Tossa vas pel bosc i t’hi vas trobant ceps abandonats, el vi havia estat molt important fins no fa tants anys” explica Carles Ribas, un tossenc de tota la vida que es va criar al camp, en una família de masovers. Ell, com tants d’altres, va deixar la terra pel mar, com a patró de pesca i d’embarcacions recreatives. Fins que un malaurat accident li va deixar seqüeles importants, com una diplopia que li fa veure doble i que, per tant, l’invalida com a patró. Punt final, no. Punt i a part.
Tornar als orígens
Perquè no només hi ha aventures al mar. “Vaig decidir que retornava als orígens“, explica Ribas, “el meu avi havia fet vi i jo, que no en tenia ni idea, em vaig assessorar. Vaig comprar un dipòsit d’acer inoxidable per a la fermentació i unes botes de roure per a la criança“. Al principi, comprava tot el raïm, però fa quinze anys va plantar una petita parcel·la de cabernet sauvignon que verema a mà i li dona uns centenars d’ampolles, tot i les traves administratives: “Que no facin que la gent plegui”, es queixa. Sigui com sigui, el cas és que Ribas i la seva família han tirat endavant “L’Escabellat de Garsenda“, un vi de pagès que retorna el gust perdut d’aquell passat de tants segles, quan els tossencs vivien del mar i la terra.
Carles Ribas també elabora amb raïm que compra no gaire lluny per completar una gamma que inclou un escumós i un dolç. Valora la producció de proximitat, i per això ofereix alguns productes -escollits- com oli, embotit i formatge. És fàcil trobar-lo a Tossa, només passant la muralla, a la plaça d’Armes, en una paradeta sota el rètol “Artesans de Tossa”. Tasteu-ho tot i peteu-hi la xerrada, entendreu una mica més el caràcter d’un poble que, des de sempre, ha estat diferent.
2
2
