Les varietats autòctones catalanes, perdudes fa temps en l’afany d’internacionalització del territori, retornen triomfals a causa de la recerca d’identitat dels vitivinicultors. La replantació de vinyes procedents de Catalunya fa temps que s’ha convertit en el mantra de cellers i denominacions d’origen i sense dubte ha resultat ser un èxit. L’exemple més actual és la DO Empordà que ha presentat amb orgull les primeres ampolles de Carinyena Roja, l’última varietat que completa la trilogia autòctona dels empordanesos. De la mà de Josep Roca, del Celler de Can Roca, els participants han viatjat pels tres tipus de la varietat, completant així una triada somiada.
“Estem orgullosos de presentar els primers vins de Carinyena Roja”, ha reconegut Carme Casabuerta, presidenta del Consell Regulador de la DO Empordà en la presentació de l’acte anomenat Encarinyena’t de l’Empordà. Segons ha confirmat, l’ajuda de l’INCAVI ha estat clau per la recuperació de la varietat roja i n’ha assegurat la recerca fins a poder-la incloure en el plec de condicions de la Denominació d’Origen. No obstant això, encara aglutina al voltant de 5,8 hectàrees, una xifra que segona Casacuberta “s’anirà ampliant”. Amb aquest reconeixement, doncs, el voltant del 25% de les varietats que cultiva el territori són de Carinyena; el 36% de Garnatxa; i la resta són altres varietats.
La Carinyena es caracteritza per aconseguir vins amb molt color i molt cos, però poc aromàtics. Els joves que s’elaboren amb aquesta varietat tendeixen a tenir un punt d’acidesa característic i la frescor identitària d’un vi blanc. Pel que fa a la Carinyena Roja, varietat de la qual s’ha assegurat que hi ha documentació del seu cultiu que data del segle XIX, es caracteritza per la seva fermesa amb gustos afruitats però més aviat confitats. De fet, la reflexió de Roca ha estat parlar de la fruita més pansida, que conserva el sabor, però té aquesta complexitat més notable. Tanmateix, però, la Carinyena Roja també té un punt cítric que fa que no perdi la frescor lligada a aquesta varietat autòctona catalana.
Una travessia pels color de la Carinyena
El tast dirigit pel mestre sommelier, Josep Roca, ha constat de tretze vins tranquils, tots representants de les vinyes de Carinyena de l’Empordà. Amb tres preludis lleugers abans de cada tipus, Roca ha captivat a un públic professional amb la seva narració de la travessia per les diferents textures de la varietat. Els primers quatre vins han estat de Carinyena Blanca, destacable pel seu to fresc i àcid que activa la salivació.
L’han seguit els protagonistes de l’esdeveniment: la Carinyena Roja. Els vins presentats, dels quals només s’han fet al voltant de 300 ampolles de cadascun, han demostrat ser el que faltava a l’Empordà en convertir-se en l’element d’unió entre blancs i negres. D’aquests vins, Roca ha descrit el seu creixement al paladar, “que fa que no pensis que és un vi petit”. Els dos elaborats servits han estat el Vd’09, de Vinyes d’Olivardots; i el Vi de Postal – L’Escumador, del celler cooperatiu d’Espolla. Del primer ha destacat la seva intensitat i “l’expansió del centre als laterals”, ha concretat el propietari del Celler de Can Roca. Pel que fa al segon, d’un color molt més fosc que el primer, ha reconegut el regust de fruita confitada que caracteritza la varietat Roja, “però amb un matís d’avellana“.
Ben entrat el capvespre han arribat a la taula els últims vins d’aquesta travessia per la Carinyena; els negres. En aquest cas, han estat els màxims representants del fort color i cos de la varietat. Tot i això, Roca els ha descrit com “l’equilibri entre l’acidesa i la profunditat“, ja que el punt cítric de la Carinyena reforça el cos del vi, el que produeix una sensació equilibrant en tastar-lo. Amb tot, doncs, la DO Empordà ha completat la seva col·lecció i ha fet gala de la gran labor dels seus cellers, que com la gran majoria dels catalans, han demostrat que la identitat del territori és el que els fa únics.
