El món cada vegada beu menys vi. Les tendències de mercat apunten cap a una era on els vins no són els protagonistes de les taules dels consumidors. L’ordre de prioritats del planeta ha anat canviant arran de les últimes crisis i en el cistell de la compra, el vi ja no és pràcticament obligatori. El sector mundial -i sobretot europeu, on hi ha els països de tradició centenària vitivinícola- es manté alerta amb aquestes dades i continua buscant sortides per aconseguir sobreviure. Moltes veus del sector català remarquen que ara més que mai és l’hora de fer vins de qualitat i revalortizar les grans vinyes que té Catalunya. Aquesta aproximació respon a les bones xifres que tenen els vins prèmium, un sector selecte de vins d’una qualitat excepcional que continuen tenint el seu públic, aquells amants del sector que tenen prou riquesa per mantenir les ampolles en el seu ordre de prioritats principal.
L’informe d’octubre del 2025 de Liv-ex (el principal mercat secundari mundial de fine wines o vins d’alta gamma) mostra senyals de recuperació després d’un període de caiguda que durava des del 2022. En aquest sentit, les tendències a la baixa afectaven a tothom, però un cop arribada l’estabilitat -com en qualsevol sector econòmic del mercat- els consumidors surten del seu mode de conservació i aquells que sí que es poden permetre mantenir el vi al rebost tornen a comprar. El vi continua sent un producte gourmet, que cada vegada té més sentit en ocasions especials, tot i que molts experts assegurarien -com ho feia Carlos Latre en aquest diari- que també té gràcia “beure vi perquè sí”. Ara bé, la realitat del sector es mou cap a un consum més auster, fins al punt de reduir-se en una totalitat en els vins destinats a volum o amb un preu mitjà. A diferència d’aquests vins, els elaborats de luxe tenen un altre funcionament i tal com es comprova en les dades, el mercat al qual accedeixen ja torna a comprar.
Altres dades que corroboren la teoria d’una recuperació al sector prèmium a diferència del sector mitjà dels vins són els augments tant de volum com de valor. D’aquesta manera, no és només que el sector de luxe augmenti vendes, sinó que també revalortiza encara més els seus elaborats. En paraules més simples, els fine wines venen més i a un preu més alt. En concret, el valor ha augmentat un 9,5%, el nombre d’operacions un 4,2% i el volum un 6,4%, superant així les mitjanes registrades durant el tercer trimestre. Alhora, la demanda europea ha assolit la seva quota més alta des de l’agost del 2022, amb un 39,5% del total i un increment del 36% respecte al mes anterior. Mentrestant, altres regions han mantingut un nivell estable sense variacions significatives. En termes de regions productores i elaborats, el Xampany continua mostrant una presència molt forta al mercat, ja que representa el 16% del comerç total i supera els dos milions de lliures en ofertes actives.
Una altra de les claus per entendre aquest canvi de tendència és la ràtio global bid/offer (la relació entre ofertes de compra i venda) del mercat. Segons l’estudi, aquesta se situa actualment en 0,18, la qual cosa indica una millora en la confiança dels inversors i suggereix una evolució positiva en la confiança general del mercat. Per tant, mentre el consumidor quotidià, de vins de preu mitjà continua rebaixant les seves compres, el segment de luxe torna a apropar-se a poc a poc a les vendes d’abans de la pandèmia, moment clau de la caiguda de consum per al canvi de prioritats dels consumidors en general. Per a Romain Grudzinski, responsable de mercats europeus en Liv-ex, aquests signes d’estabilització arriben després d’un llarg termini on les vendes havien baixat. No obstant això, l’expert reconeix que alguns comerciants venen aquests vins per sota els preus que en altres anys amb més bonança. Ara bé, per a ell, aquest repunt és significatiu i demostra que el consumidor de vins d’alta gamma torna a comprar.
La febre del luxe catalana
Els vins d’alta gamma són una categoria en la qual només algunes regions vitivinícoles tenen el plaer d’entrar. En aquest sentit, no només és una qüestió de preu, sinó de qualitat de la vinya, de terroir i de la manera en la qual s’elaboren els vins. També hi ha una clara part que va relacionada amb la tradició centenària de la regió. Catalunya podria arribar a complir bona part d’aquests requisits, però la realitat és que la valoració del vi català, fins i tot el de les regions del territori més famoses, encara es troba molt per sota de la de Bordeus o Xampanya. De fet, només donant un cop d’ull a les dades es pot comprovar com la mitjana de preu d’aquests vins ronda els 350 i 400 euros, mentre que el segment prèmium dels vins catalans encara es troba al voltant dels 100 euros. A més, si baixem a les quantitats mitjanes absolutes, actualment el preu mitjà del vi és de 3 euros. Una situació, doncs, que allunya els vins catalans de la cúspide d’alta gamma, encara que la seva qualitat augmenti dia a dia.
Bones xifres també a futur
L’informe dedica una secció final a explicar com la ràtio bid/offer permet anticipar moviments futurs de preus. Així, quan aquesta ràtio augmenta, els preus tendeixen a estabilitzar-se o pujar. En canvi, quan cau, es considera un avís de caiguda futura. D’aquesta manera, el seu comportament s’interpreta com un indicador clau de la confiança del mercat i de l’equilibri entre l’oferta i la demanda. Actualment, el Liv-ex 100 (el segment més alt dels vins de luxe) presenta una ràtio de 0,70, el més alt des de l’abril del 2023. En conseqüència, aquest nivell mostra una millora significativa en la relació entre compradors i venedors. A més, segons un model estadístic intern, aquest valor prediu només una caiguda mínima del 0,6% en els pròxims dos mesos, fet que apunta a una estabilització del mercat. Alhora, altres índexs, com el Champagne 50, amb una ràtio de 0,51, també indiquen estabilitat en els tres mesos següents. Així mateix, els resultats suggereixen que, després d’un període de contracció, els indicadors podrien estar assenyalant un canvi de tendència.
Pel que fa a la conclusió general, el mercat mundial del vi d’alta gamma mostra signes clars de represa després d’una etapa llarga de descens. En aquest context, els vins icònics, especialment els procedents de Bordeus, Toscana i Xampanya, exerceixen un paper determinant en la recuperació. Paral·lelament, els compradors europeus han reforçat la seva presència i contribueixen a la reactivació de les operacions, és a dir, que cada vegada hi ha més confiança en aquest mercat. Per això, les ràtios bid/offer actuals apunten a una estabilització imminent i, possiblement, a una lenta revalorització dels preus en els mesos vinents. En definitiva, el comportament de la ràtio i la seva evolució recent reforcen la percepció que el mercat dels fine wines avança cap a una etapa de major equilibri i confiança.
