L’augment de les poblacions dels animals salvatges durant els darrers anys ha posat contra les cordes els agricultors i ramaders de les comarques de Ponent. És per això que fa temps que demanen mesures per combatre’ls, com ara l’ús de biocides per reduir la població de conills o un pla per esterilitzar les femelles de senglars. Si no és així, continuaran fent malbé cada cop més sovint els seus cultius i, com avisa el president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, en declaracions a l’ACN, “d’aquí a dos anys hi haurà més senglars que pagesos”.
Els afectats, “tips”
L’horta de Lleida pateix atacs cada cop més freqüents de fauna salvatge, una situació que fa temps que denuncien els agricultors. Els senglars, a més, sovint es mengen les arrels dels fruiters joves i això fa que triguin el doble a començar a produir. “N’estem tips” afirma Roqué, que lamenta que el govern no tingui un pla eficaç contra senglars, cabirols i conills i que les administracions “es passin la pilota” en comptes de resoldre aquest problema que redueix la producció d’aliments a més de suposar una despesa extra per als pagesos.
Aquestes pèrdues, afirma el sindicat agrari, són deu cops superiors al que costaria fer servir biocides en el cas dels conills i tenir un pla d’esterilització per a les femelles de senglars per reduir-ne el ritme de reproducció. “Si traiem ajudes perquè la gent faci aliments” i, alhora, “estem produint per alimentar fauna salvatge en comptes de persones, algú aquí hi ha de posar remei”, sentencia Roqué.
Les pèrdues poden arribar a ser enormes
Un exemple és en una finca de pomeres joves a prop del terme de Corbins. Allà, els senglars han passat de ser una anècdota a una constant i, a més, busquen les arrels dels arbres per alimentar-se. El rastre més visible que deixen són zones de terra remoguda i forat de fins a més de 30 centímetres.
La seva petjada, però, també es veu al creixement dels arbres: es van plantar fa dos anys i haurien de fer entre 2 i 2,5 metre d’alçada, però molts d’ells no arriben ni al metre. Els senglars fan que els arbres tardin fins el doble de temps a comença a produir. “Si als 4 anys l’arbre havia de produir al 80% i als 6 fer-ho ja al 100%, ara ens en anem a 10 anys, això si para aquí. Si no, s’haurà d’arrancar i el pagès haurà perdut 15 anys“, explica Roqué. A més, la pèrdua no és només en producció sinó que cal sumar la despesa de tornar a tapar els forats del terra per posar l’explotació com estava abans i evitar accidents amb maquinària.
1
