Vesteix un bastó i semblarà un senyor. Una frase feta que bé serveix per definir un dels aspectes claus en el cas del frau del vi de Reserva de la Tierra. Així ho van entendre els investigadors dels Mossos d’Esquadra de la Unitat Central de Consum i de la Unitat Central de Documentoscòpia en adonar-se que un dels puntals de l’engany eren les etiquetes que certificaven cada ampolla com un vi d’algunes de les denominacions d’origen falsificades. Les conegudes com a marxamos.
Les perquisicions dels Mossos van portar a demanar col·laboració de la Unitat de Ciberdelinqüència del Cos Nacional de Policia per tal d’investigar una empresa d’etiquetes a Molina del Segura, a Múrcia. Una impremta que fabrica “milions d’etiquetes al dia” i que subministrava els marxamos que avalaven l’origen i la qualitat del vi dels cinc reguladors afectats per l’estafa, la DOQ Priorat, DO Terra Alta, DO Montsant, DO Tarragona i DO Catalunya. Petits canvis en la tipografia i aprofitar les compres de vins per obtenir els números de registre eren el sistema. Ara bé, els suposats falsificadors van cometre una errada que els policies no van passar per alt i que va ser importantíssima per resoldre el cas.
Una cobertura…, legal
Segons els atestats policials, als quals ha tingut accés Vadevi, els Mossos d’Esquadra van constatar immediatament “l’activitat falsificadora“. Però per completar la sospita faltava una peça que ho reafirmés, i aquesta peça van ser les etiquetes que fan de distintiu de garantia dels consells reguladors de les diferents denominacions d’origen. Per controlar els vins comercialitzats, els consells reguladors de les Denominacions d’Origen utilitzen un sistema de distintius de garantia numerats individualment, que porten totes les ampolles de vi. Els consells reguladors lliuren aquests distintius –els anomenats marxamos– a les diferents empreses envasadores i el nombre de distintius utilitzats ha de coincidir amb les partides de vi qualificades.
La cobertura legal que utilitzaven per obtenir aquests distintius queda reflectida en un extens “informe policial operatiu” dels Mossos d’Esquadra de 24 de novembre de 2021, així com en l’atestat 641666/2021. La manera d’aconseguir distintius tenia tres vies. Una d’elles, era registrar una sèrie de marques pròpies als diferents consells reguladors de vins DO i sol·licitar als consells reguladors les diferents etiquetes i contra etiquetes. En segon lloc, adquirir vins embotellats per cellers de la mateixa DO i en tercer terme –com seria el cas de la DO Catalunya o Tarragona– fer-se “qualificar partides de vi”. Per qualsevol dels tres sistemes, els consells reguladors atorgaven les etiquetes distintives, seguint procediments perfectament legals i propi d’empreses vitivinícoles.
Un impressor, la peça imprescindible
Un cop les empreses acusades al voltant de Reserva de Tierra disposen de les marques pròpies i de qualificacions de vi, ja tenien la part de la fórmula que els faltava: etiquetes registrades als diferents consells reguladors i de numeracions de distintius de garantia originals assignats als seus vins. Llavors arribava el segon pas. Amb les etiquetes sota el braç, i de “forma totalment aliena als consells reguladors” encarregaven a l’empresa Adhesivos Orcajada, a Múrcia, que els imprimís adhesius que imitessin amb força precisió el disseny dels distintius originals. “Difícilment“, conclou la policia, “algú aliè a les empreses que han demanat les etiquetes podia conèixer les numeracions dels distintius de garantia assignats”.
Així, per tal que els seus vins portessin les numeracions que els hi havien assignat els consells reguladors, “es repetien diverses vegades les numeracions de les sèries assignades fins i tot, més de trenta cops“. Una pràctica de repetició, que es realitzava tant en els distintius de garantia que adquirien ja numerats a Adhesivos Orcajada com els que adquirien sense numerar i numeraven les empreses ara processades judicialment. Pedro Orcajada, gerent de la impremta, reconeixia, en la seva declaració del 28 d’octubre de 2021, que li “era impossible saber”, pels “milions d’etiquetes” que imprimia al dia, si es repetien numeracions. Així mateix, al·legava, que si “bé desconeixia les normes de les etiquetes dels consells reguladors”, creia que tenien “l’autorització necessària“.
Una errada que fa parar l’orella als policies
Tot i l’entramat, perfectament tècnic, per fer passar bou per bèstia grossa, l’orfebreria de les etiquetes va tenir una errada clamorosa de la qual els Mossos d’Esquadra, el sergent i l’agent de la Unitat Central de Consum encarregats de la investigació, se’n van adonar. Es podria dir que l’errada va ser que els presumptes falsificadors no es van posar al dia. L’any 2017, la DOQ Priorat va canviar el disseny del distintiu, sense que els envasadors ara acusats se n’adonessin. Així que van continuar imprimint segons el model antic, sense actualitzar, i van deixar en evidència, fins i tot, que el frau anava més enrere del 2017.
A partir d’aquí, va continuar l’anàlisi de les etiquetes, i la policia va sospitar de “marxamos falsos”, sospita que va ser corroborada per la Unitat Central de Documentoscòpia. De fet, moltes etiquetes “imitaven els dissenys autèntics” però amb errades garrafals que podien passar per alt a un consumidor mitjà, però no als experts del mercat i de l’enologia.
Per exemple, la tipologia de la numeració, el tipus de tipografia, tenia caràcters, eren menys estilitzats i hi havia més intensitat de tinta. O fins i tot, defectes en el logotip de la DO. Els agents inclouen al sumari el material requisat en els escorcolls dels magatzems de les empreses investigades, així com en l’entrada i registre a la seu de l’empresa d’impressions Orcajada. En una primera aproximació, els Mossos van recollir més de 81 milions d’etiquetes de distintius considerats falsos. Una quantitat gegantina que encara podria créixer. Continuarà.
4
