La remodelació del Vinseum de Vilafranca del Penedès ha desembocat en una picabaralla. El museu i tres empreses s’han embrancat en una disputa sobre de qui és la responsabilitat de l’endarreriment de les obres. En una nota de premsa feta pública aquest mateix dijous, les responsables de la impugnació d’un dels processos desmenteixen la versió oficial que va oferir aquest dimecres el mateix Museu de la Cultura del Vi de Catalunya.
Si bé l’UTE formada per Nebraska, Óbal i Punt TV reconeixen que el 14 d’octubre van interposar un recurs davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) pel seu desacord amb l’adjudicació del contracte per a la realització de la museografia, les empreses afirmen que “no és cert” que, com diu el Vinseum, el recurs fos presentat per defectes formals en l’adjudicació del contracte sinó pel que consideren una valoració “arbitrària” per part de la Mesa de Contractació del museu.
Puntuacions “sense una justificació raonable”
Segons expliquen, en aquesta valoració no es van “respectar les condicions” establertes a les clàusules administratives del Vinseum i, “sense una justificació raonable”, es van donar puntuacions diferents als diversos licitadors. A més, sempre en la versió de les tres empreses, tampoc no es van complir les condicion dels plecs de clàusules de licitació, ja que “no es van comprovar els mèrits” que havien presentat i que, certificats, havien de servir per valorar l’experiència en treballs audiovisuals.
És per tot plegat que, afirma l’UTE, la “falta de rigorositat” del Vinseum va afectar “directament” les puntuacions que es van atorgar a cada licitació i que, com a resultat, es va produir una “classificació diferent” de la que havia proposat la Mesa de Contractació. Les empreses consideren això vol dir que es va “discriminar de forma flagrant” les altres empreses presentades i que va “alterar de forma injusta” el resultat “a favor de la guanyadora”.
L’oferta dels impugnadors era “la millor”
És per això, afirmen, que Óbal, Nebraska i Punt TV tenen “legitimitat” per impugnar la decisió ja que consideren que la seva proposta era la que hauria d’haver obtingut la major puntuació. Per bé que reconeixen que també hi havia “defectes formals” en l’oferta, afirmen que la seva intenció era manifestar el seu desacord amb el perjudici que havien patit en la seva oferta que, consideren, “tecnica i econòmicament” era “la millor”.
Com a prova d’això presenten la mateixa declaració de nul·litat per part del tribunal, tot i que recorden que el seu interès és “canviar la puntuació a favor” de la seva proposta. En cap cas, afirmen, volien “perjudicar el Vinseum” ni tampoc “modificar les dates de la possible inauguració”. Raó per la qual, expliquen, van avisar “personalment” tant el director com a la Fundació del museu. De fet, abans de l’acord d’ajudicació definitiva, expliquen que ja van presentar un escrit d’al·legacions per les errades en el procés de valoració i van advertir d’una possible impugnació.
Una actuació “de molt mal gust”
Per part de les tres empreses consideren “de molt mal gust, per no dir una altra cosa” que s’assenyalés persones de les empreses en desacord amb l’adjudicació i que se les declarés “responsables del retard” de les obres. Si el Vinseu “hagués fet les coses ben fetes o hagués rectificat a temps”, diuen, no hauria calgut arribar a la situació actual.
L’UTE afirma que l’objectiu del seu recurs era que es respectessin els “principis d’objectivitat, igualtat de tracte i no discriminació” que marca la llei i que, com a prova, recorden que el Vinseum ha deixat sense efecte el concurs després de la impugnació. Si el museu “tingués clara la legalitat de la seva actuació”, diu, hauria esperat que el TCCSP hagués resolt el recurs.
L’UTE es reserva emprendre mesures contra el Vinseum
Així doncs, i considerant que el Vinseum ha reconegut que “ho ha fet tot malament”, no poden acceptar “de cap de les maneres” que se’ls acusi de paralitzar les obres, un fet que consideren “rotundament fals” i que “tergiversa la realitat”, atemptant contra l’honor, la integritat i la dignitat de les persones afectades.
Les empreses exigeixen al Vinseu que faci una rectitifació pública “de forma immediata” i es reserven l’exercici de les accions legals que correspongiun, i manifesten que, pel que fa a la resolució que deixa el concurs sense efecte, és “jurídicament un nyap” perquè no es pot fer quan ja s’havia adjudicat el contracte. Així, consideren que és el TCCSP qui decideixi què cal fer.
