El Butlletí Oficial de l’Estat ho publicava el passat 13 d’abril, i des de l’endemà ja va ser una realitat. Catalunya podrà vinificar, si així ho vol, quatre noves varietats de raïm que tot just s’han incorporat al Registre de Varietats Comercials. “Tenint en compte que han superat tots els tràmits establerts en els reglaments generals i tècnics, queden incloses diverses varietats”, apunta el BOE, entre les quals, quatre que hi havien arribat a petició d’institucions o empreses privades de Catalunya.
La Trobat
La primera nova incorporació és la trobat negra, una varietat reivindicada des de fa uns quants mesos per deu cellers de la DO Costers del Segre: Batlliu de Sort, Cercavins, Cérvoles, Costers del Sió, Lagravera, L’Olivera, Mas Blanch i Jové, Vall de Baldomar, Vinya el Vilars i Raimat. La denominació d’origen fa temps que l’estudia i l’investiga, i de fet, alguns d’aquests cellers ja n’han fet les primeres vinificacions experimentals.
Tres més: Bornac, Botana i Montori
En aquest cas, aquestes tres varietats s’han aprovat a petició de Família Torres, que en va sol·licitar el registre com a var46, var2 i var 43, respectivament, l’any 2023.
Juntament amb les sol·licituds catalanes, també s’han incorporat al Registre el Bastardo Negro (com a sinonímia de Puesto Mayor), Beba (sinonímies Breval, Calop Blanc i Valencí Blanc); Hebén, Montúa (sinonímies Chelva i Eva de los Santos); Tortozona Tina (sinonímia d’Hijarol) i Zamarrica.
I ara, què?
Una vegada inscrita la varietat en el Registre de Varietats Comercials, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, pot demanar al Ministerio (MAPA) que autoritzi que aquesta varietat es pugui vinificar en territori català. L’entitat pública del vi farà aquest pas sempre quan alguna denominació d’origen hi estigui interessada, com bé podria ser el cas de la DO Costers del Segre, on ja s’estan fent algunes proves experimentals amb la varietat trobat.
Recordant els tràmits i procediments, per poder arribar aquí i incorporar una nova varietat al Registre, cal haver superat quatre fases:
- Fer-ne la sol·licitud d’incorporació (que farà INCAVI).
- Proposició del nom de la varietat (també INCAVI).
- Aprovació del nom de la varietat (Ho fa el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació).
- Inscripció definitiva de la varietat en el Registre de Varietats Comercials (Ministeri).
Varietats autoritzades en els darrers anys
En els últims anys, s’han aprovat i autoritzat dotze varietats per a vinificar en territori català.
- Incavi: Morenillo (2018), carinyena blanca (2022), carinyena gris (2022).
- Família Torres: Querol (2016), selma blanca (2019), pirene (2019), solana (2016), moneu (2016), gonfaus (2016), bronsa (2016), forcada (2016), coromina (2016).
D’altra banda, n’hi ha cinc d’aprovades definitivament que encara no s’han autoritzat:
- A proposa d’Albet i Noya: Belat (2023) i marina rión (any d’aprovació: 2023). La primera la vinifica en l’experimental negre del mateix nom, i marina rión en el blanc Rion i també com a monovarietal.
- D’Incavi: Trepat blanc, malvasia blanca roja (des de 2023). Al territori de la DOQ Priorat hi ha trepat blanc i cellers que la vinifiquen com la Cartoixa de Montsalvat (Blanc de Montsalvat), Josep Grau Viticultor (Carenes) i Clos Mogador (Clos Nelín).
- De Família Torres: Cua negra (des de 2019), que en l’actualitat no vinifiquen.
En tràmits
Per últim, hi ha diverses varietats que es troben en fase de tramitació.
- En fase de tramitació i entre parèntesis l’any de l’aprovació de la denominació, hi són:
- Incavi: Garnella (2021) – varietat cultivada per Samuel Garcia a Alella.
- Família Torres: Cua tendra (2012), de la qual en diuen que podria ser la trepat.
2. En fase de tramitació, i en aquest cas, entre parèntesis l’any en què s’ha proposat:
- Incavi: Tarragoní (2022), cap pelat (2022), negrelló (2024).
La varietat tarragoní és recollida per Favà en tres mencions, dues com a negre i una com a blanca, en comarques de Tarragona o veïnes; el cap pelat és una varietat plantada a la Torre Lluvià de Manresa, segons Joan Soler és el mateix que la garnatxa del Po plantada al Priorat, forma part del cupatge del vi Vinya Arboset d’Abadal, Favà no el recull; el negrelló, segons Favà és un raïm negre, no se’n saben gaires coses, també està plantada a la Torre Lluvià.
En fase de tramitació, i en aquest cas, entre parèntesis hi apareix l’any de la sol·licitud:
- Torres: 7 (2011), 8 (2011), 9 (2011), 30 (2011), 31 (2011), 36 (2016), var52 (2023) i var56 (2023).
Aquestes vuit varietats han estat sol·licitades per Família Torres i en els successius passos a fer abans de l’aprovació definitiva segurament canviaran de nom.
Una última casuística ha estat la protagonitzada per la malvasia segarresa (2024) i la var54 (2023) de Torres, que han estat volgudament retirades del procés de sol·licitud La malvasia segarresa és una varietat de la comarca del Bages, de la qual alguns diuen que podria coincidir amb la malvasia blanca roja i la var54, que és una de les varietats experimentals de Torres.
