El poeta Josep Pedrals i el dibuixant Pau Badia van protagonitzar aquest dijous al vespre tota una festa del vi i l’amistat. Tots dos van presentar ‘Confessió del goliard’, una de les darreres obres publicades dins la col·lecció ‘Envinats’ de l’editorial Vibop, a la llibreria Tómiris de Barcelona. Un poema de més de 400 versos que s’endinsa en l’exaltació del gaudi de la vida a partir de la figura dels goliards, els (ex)monjos poetes i bevedors de l’Edat Mitjana, però que va més enrere, fins al déu romà Bacus, i també endavant, fins a dia d’avui.
Una reivindicació del lligam entre el vi i la cultura
L’editora de Vibop, Montse Serra, va explicar que l’objectiu de la col·lecció ‘Envinats’ és “acostar el vi al fet cultural”. En aquest sentit, va afegir, és una aportació que creu que té “molt de valor” en el món del vi perquè, “sense aquesta aura que el vincula a la cultura”, i que ho ha fet des de pràcticament el principi dels temps, la percepció que en tenim no seria la mateixa.
‘Envinats’, va continuar Serra, és una col·lecció on es combina la ficció i la no-ficció, on hi caben “tot tipus de gèneres” però que sempre intenta que tingui “un ritme invisible interior” que aconsegueixi “fer rimar temes diferents” però que tenen el vi com a element que els vincula. “He tingut molta sort”, va dir, de rebre “el suport de noms molt admirats i respectats de la literatura catalana”. Citant-ne alguns -Vicenç Pagès Jordà, Julià Guillamon, Jordi Cornudella, Núria Martínez-Vernis, Martí Sales…- va concloure, molt satisfeta, que “han deixat un llistó molt alt”.
Un gran poeta trapella
Aquí és justament on entra Josep Pedrals, sens dubte un dels poetes actuals més destacats en la nostra llengua, i que destaca per un estil personalíssim, ple de sentit de l’humor i amb una gran afició als jocs de paraules més inversemblants. Tota una ànima trapella que és a l’arrel mateixa d’aquesta obra. Tal com va reconèixer ell mateix, ‘Confessions del goliard’ va néixer d’un encàrrec del festival ‘Opera aperta’, organitzat pel Museu de Granollers. A partir d’una peça de la seva col·lecció, un petit cap de Bacus, déu romà del vi, descobert a la mateixa ciutat, se li va proposar fer el que va definir com una “conferència creativa”.
Donar tanta llibertat a algú com en Josep Pedrals pot ser perillós en el millor dels sentits. Partint de la idea de la rauxa com a element purament dionisíac/bàquic, va pensar que volia parlar dels goliards, els famosos poetes bevedors de l’Edat Mitjana. Després d’haver rebut una educació excel·lent a l’interior dels monestirs, abandonaven els ordes religiosos i es deixaven dur per la bellesa i els plaers de la vida, bevent, menjant, jugant. I component, és clar, unes obres en llatí eclesiàstic però fent servir les formes de la poesia en llatí vulgar i plenes de felicitat, de vi, d’amor i d’amistat.
Tres amics en una obra rodona
I són dos amics, precisament, els qui acompanyen Pedrals en aquesta conferència en vers, un poema en nou cants, que fuig de la idea inicial de l’encàrrec: partint de Bacus, s’apropa als goliards i continua caminant cap a l’actualitat. D’una banda hi ha el poeta granollerí Esteve Plantada, que clou l’obra del seu company a la banda Els Nens Eutròfics amb un epíleg que acaba d’arrodonir el viatge que ens proposa Pedrals. De l’altra, Pau Badia, que il·lustra amb el seu estil inconfusible els cants i que també va protagonitzar aquesta presentació, dibuixant mentre Pedrals recitava i explicava la gènesi de l’obra. Una gran vetllada per a un petit gran llibre.
