Ser una persona invident o tenir una discapacitat visual severa pot donar aptituds superiors per a les anàlisis sensorials com, per exemple, els tastos de vins. Això és, si més no, el que afirma l’argentina Dolores Lavaque, fundadora i directora de la consultora STG, especialitzada en la indústria vitivinícola. Tal com explica en una entrevista publicada a ‘Vinetur’, una sèrie d’estudi confirmen aquest fet, cosa que dona una gran oportunitat per “superar barreres” i trobar nous camins per a facilitar la inclusió de persones invidents.
Un panell de tast amb 20 anys de recorregut
És per això que fa 20 anys va crear ‘Catado a ciegas’, un panell de tast on, després d’un “llarg camí” amb molt d’“aprenentatge mutu”, s’han aconseguit moltíssimes coses. Format per persones de més de 40 anys, els requisits són tenir una gran agudesa olfactiva i gustativa i també bona memòria per a les descripcions i la distinció entre atributs i defectes. Tot i que els cellers “actualment” no són el seu client principal, sinó que ho és la indústria alimentària més en general, això no vol dir que no puguin treballar-hi sinó que “no és una indústria que subcontracti aquest servei”.
Avantatges respecte els “suggestionats per la vista”
No obstant això, Lavaque explica com en tots els casos es poden fer perfils sensorials, tant descriptius com amb models estadístics, controls de qualitat i desenvolupament del producte. Els membres del panell, diu, tenen “molta memòria olfactiva i gustativa, sobretot per a la descripció d’atributs o defectes”. El que en principi és un inconvenient, a més, fa que puguin “desglossar la descripció millor que els qui estem suggestionats per la vista” i tinguin una capacitat d’entrenament més ràpida i també es familiaritzen més depressa amb les notes.
El “desafiament més gran”, apunta Lavaque, és demostrar el que implica “una feina de panell professional entrenat vs. tasts hedonistes”, aquesta capacitat superior de l’agudesa olfactiva i gustativa i la facilitat més gran en les descripcions. El problema no és al que tasten, afirma, sinó a “superar barreres”, tant les que se’ls imposa sobre el que se suposa que no poden fer com a ulls de la resta de la societat.
Un gran projecte d’integració
La fundadora de ‘Catado a ciegas’ recorda com aquest projecte va sorgir “de manera natural, sense pensar en el que diran”. Va detectar una necessitat de sortides laborals per a “un grup de persones amb una dificultat”. Amb el temps, els membres vidents i els invidents es van adaptar de manera natural. “M’encanta haver aconseguit que gent que mai s’havia imaginat treballar amb persones cegues compartissin aquest àmbit, que tot l’edifici on treballen s’involucrés en ajudar-los, rebre’ls, acollir-los…”. Tot un “canvi cultural”, conclou, que es va fer sense voler i en un moment molt diferent de l’actual.
