“Els vins no apareixen davant teu per art de màgia. Quan en tastes 400 d’una regió, vol dir que has fet una investigació prèvia de cellers i projectes, això són moltes ampolles obertes i visites realitzades, i el temps de tots és finit. Cal fer una selecció molt acurada. A The Wine Advocate estem fent un canvi de direcció, ens alineem amb la Guia Michelin que mai ha volgut fer-hi cabre tots els restaurants sinó disposar d’una selecció, la seva. Penso sincerament que el fet d’estar seleccionat en una determinada llista ja és un triomf“.
Luis Gutiérrez, nascut a Àvila el 1965, fa 11 anys que tasta vins per a la prestigiosa llista de Robert Parker, la que ha influït durant dècades a compradors de tot el món. En l’últim decenni han sorgit noves veus més enllà de l’autoritat parkeriana, però la seva encara té una aura privilegiada. “No hi ha ni veritats absolutes ni dogmes de fe. El tast és un tema d’opinió subjectiva, malgrat que sempre hi ha la voluntat de ser objectiu. És la meva opinió sumada a un coneixement i a una experiència”, adverteix un dels crítics de vins més prestigiosos de l’Estat espanyol per relativitzar les puntuacions i les reflexions que comparteix de les regions de vins que visita. Tasta els vins d’Espanya i a partir d’aquest 2024 sumarà Portugal i Jura; aparca Xile i Argentina, on s’hi ha endinsat amb passió els últims anys. “És un canvi que em ve de gust, em dol deixar Sud-Amèrica, ho he passat molt bé i he après molt, hi ha una gran quantitat de vins i zones a descobrir, però la distància feia que hi tornés cada 16 mesos i s’ajuntaven dues anyades, et saltaves algun vi, i la idea de guanyar proximitat em permetrà visitar una zona vitivinícola cada 12 mesos, al ritme de les anyades”, comenta.
“El més excitant és trobar futures estrelles”
Acaba de ser al Priorat tastant els vins d’una regió icònica que s’emporta sovint les millors puntuacions de Catalunya, un cop s’ha desencadenat la primavera. És Setmana Santa i no fa vacances. Se li acumulen notes de tast a la taula i organitza futurs viatges. “El més excitant i divertit és trobar futures estrelles. És meravellós tastar les últimes anyades de l’Ermita i de Vega Sicilia Unico, però les coses que són futuribles és el que més satisfacció em donen”, reconeix. “Ser capaç de valorar els vins, de fer-ne seguiment, veure com es desenvolupen els cellers… Això és part del meu treball. I entendre les coses dins del seu context, de l’entorn cultural i enològic de cada regió, saber d’allà on ve la gent que fa el vi… La meva feina és molt més que obrir una ampolla i tastar. Els vins que més m’agraden són aquells dels quals he visitat el lloc, he trepitjat la vinya i he conegut la persona que els pensa. És evident que no puc fer-ho amb tots, però els que m’agraden un any, els vaig a visitar al següent”, resol.
A Luis Gutiérrez més que l’edat, li agrada ressaltar que és de l’anyada del 65; està clar que és un home de vi de conversa infinita, irònica i destra. En porta més de 40.000 tastats per a Parker, però insisteix en què “ja abans, al 2000, quan vam crear el portal digital elmundovino, estàvem constantment tastant-ne. Ara el ritme són uns 4.000 anuals. Això et dona una certa experiència i especialment és significatiu tot el que vas aprenent i sobretot les coses que veus que han canviat des de 2013″.
I les enumera: “Molts dels projectes més interessants que tenim avui al país, no existien o no eren coneguts aleshores; el canvi és lent però imparable. Crec que no hi ha hagut millor vi a la història d’Espanya que el d’ara. Hi ha coneixement, la comprensió i la passió i una manera diferent de veure les coses. Crec que el canvi més substancial és que els elaboradors espanyols ja creuen que som capaços de fer vins de nivell mundial. No fem el vi bo, bonic i barat que ens pressuposaven a fora, som capaços d’elaborar grans vins. I per altra banda considero que hem superat el tema de les modes. S’investiguen sòls, varietats, vinyes… Es mira d’entendre com ha de ser el vi a cada lloc, sense buscar l’estil o la forma de fer o ser d’una altra regió”. Luis Gutiérrez constata que cada vegada més hi ha autenticitat i tipicitat en les elaboracions: “És un avantatge competitiu perquè quan tots els productes s’assemblen és tremendament avorrit. Quan els vins són únics i no es poden copiar es converteixen en competitius”, resol.
El món d’avui és diferent al de 2013, quan comença l’aventura professional a The Wine Advocate, però remarca que els canvis en el món del vi són lents: “Tens una oportunitat a l’any de fer vi i cada ampolla és fruit de 10.000 decisions petites. No pretenc trobar un munt de súper projectes cada any, perquè no hi són, això és una visió errònia que deriva del consumisme malaltís en què vivim, de voler sempre alguna cosa més nova. Hi ha projectes referents que no treuen vins nous des de fa 20 anys i se centren a millorar la viticultura, a millorar cada anyada, a entendre millor les varietats. I també hem de saber que hi haurà vins transcendents en el seu catàleg i d’altres amb menys ambició. Hi ha d’haver de tot”, diu convençut.
“La sequera farà repensar molt les coses”
Retorna al Priorat durant la conversa, li ha deixat petjada, com sempre, l’última visita professional: “Abans de pandèmia vaig voler tastar tots els vins del Priorat i ho vaig fer per pobles. I la conclusió és que no vaig arribar a cap conclusió amb tanta disparitat de varietats, filosofies i maneres de fer vi. Se’m feia difícil saber quin era de Porrera o de la Vilella Baixa, per citar dos pobles. Certament, tot això de trobar el caràcter dels municipis, comprenent l’especificitat de les vinyes, és un treball lent. Passarà molt de temps fins que hi arribem, com ja ha passat a la Borgonya. L’evolució és lenta. A poc a poc es treballa millor al Priorat i ara mateix estic molt encuriosit a entendre què ha succeït entre el 2000 i el 2023 amb la sequera, amb vinyes velles que mai s’havien regat i que ara han rebut aigua. Som al davant d’una realitat que ens farà repensar molt les coses”, adverteix.
Obre el parèntesi inevitable de l’emergència climàtica i recorda quan, de petit, sempre escoltava dir que “la vinya és un cultiu de secà per llei”. “Avui moren els ceps per patiment. El medi ambient em preocupa moltíssim i portem anys en què a The Wine Advocate remarquem els vins certificats en ecològic o biodinàmica. Crec que serà un requisit per als vins de qualitat i no estic parlant del màrqueting que hi ha en aquest aspecte, que no m’interessa gens. Si mor la vinya, mor l’ofici. Per tant, som en un punt d’inflexió molt gran per a la viticultura del país. Tant l’agricultura, com la ramaderia i la pesca han estat ignorades i maltractades fins a punts increïbles i no ens n’adonem que tots i cadascun de nosaltres en depenem”.
És sever i contundent en aquesta qüestió: “El vi és un producte agrícola, sovint se’ns oblida. Estem tan desconnectats del camp que no ho contemplem i em preocupa una barbaritat aquest aspecte. El temps és la preocupació principal de l’agricultura i no s’està dedicant el pressupost que mereix a aquesta qüestió. He sentit dir als viticultors que per cada hora a la vinya, en passen 10 davant de l’ordinador”. Intenta que les seves preocupacions que són també les dels viticultors, es puguin llegir als articles que redacta, ho escriu freqüentment perquè se’n prengui consciència, però no vol que el derrotisme o el pessimisme envaeixi els textos: “El consumidor també vol llegir que hi ha vins magnífics o que una anyada és excel·lent“. I afegeix: “També hi ha un buit important a nivell comunicatiu, costa que es parli del vi i no se li fa costat com a producte cultural i alimentari que és, una qüestió que per a mi és bàsica”.
“El Priorat és un indret màgic, fort i magnètic”
“És un indret màgic, fort, magnètic, tant atraient que ha recollit a persones de tot el món. Hi ha una comunitat internacional molt àmplia. La revolució la van fer uns hippies que hi van arribar a finals dels 70 i reunir tot un seguit de gent com ells en una regió de vins no és fàcil. De potencial n’hi ha a molts llocs, però si no hi ha persones que siguin capaces d’entendre-ho o visualitzar-ho, de saber quin vi hi ha de néixer, no s’arriba a res. Això que ha passat al Priorat, també s’ha viscut al Bierzo i a Gredos. Des de fa molt temps que les possibilitats hi eren, però faltaven les persones per llegir-ho”, reflexiona amb erudició. Coneix el vi català a fons, passa temps a Catalunya per qüestions professionals però també per oci: “De potencial n’hi ha a moltes zones. L’Empordà el té, però hi falta més gent. També la Terra Alta. Al Penedès ja hem vist la revalorització de la xarel·lo amb projectes com el d’Enric Soler o el treball enològic precís d’Alemany i Corrió. Hi ha grans vins i grans blancs i s’ha passat de desprestigiar els raïms que anaven principalment al cava, a considerar-los tresors. Això salvarà aquest territori“, diu havent-ne fet una anàlisi prèvia.
Luis Gutiérrez sap sostenir converses i té respostes precises i acurades per a qualsevol tema que se li plantegi. Sobre els reptes comercials que té el vi, un dels més importants d’aquest segle, opina: “És difícil que comencis a fer vi i vinguin a comprar-te’l, encara que la qualitat sigui extraordinària, fa falta un esforç comercial. S’ha de ser realista. Crec que no sabem vendre i sovint no ens adonem que no és només l’estil, la qualitat i el preu. Hem de ser més autocrítics. Preguntar-nos per què no es ven, per exemple. El camí sempre és la qualitat. Qui la té, ven”.
No té clar, en aquest sentit, que avui es begui menys vi però millor. Luis Gutiérrez separa les dues equacions que sovint es creuen: “Les estadístiques ens diuen que es beu menys per càpita, però també que es fan els millors vins”. Quan es publiquen les seves puntuacions, hi ha lectors i consumidors que en tenen prou amb una lectura numèrica per bé que la contextualització n’és la clau: “M’agrada escriure i contar històries més enllà de posar punts. És un requeriment, és important fer-ho, però també és avorrit. He creat una jerarquia de qualitat, però certament el que m’agrada és explicar què està passant als llocs que visito i com són les persones, amb la voluntat que el lector sigui entès o no, els vulgui visitar i conèixer. Parlo de gastronomia, de productes característics de la regió de vins. Independentment de les notes, sé que el context arriba als lectors, que els agraden els articles i alguns m’ho fan saber. Els punts són una guia per als consumidors que no tenen la nostra bogeria. Tasto els vins per ells. I em fa feliç quan algú em llegeix i després de tastar em diu que li agrada el que recomano”.
Estrena Portugal i Jura i els 100 punts Parker
S’enfronta amb molt de respecte a l’estudi i l’anàlisi dels vins de Portugal i del Jura per bé que coneix de fa anys ambdues regions europees. Diu sentir la mateixa responsabilitat del primer any tastant per a Parker a Espanya. Li dona seguretat i escalf saber que retrobarà productors i té curiositat per veure l’evolució dels vins en tot el temps que no hi ha estat estretament connectat. Al llarg de tots els anys d’ofici, sumant-hi els vins amb amics i plaer, reconeix que n’ha begut pocs de l’any en què va néixer: “La de 65 és una anyada dolentíssima. Però ja diuen que en una anyada o hi ha bon vi o bona gent“. Riu a fons. I seguidament reflexiona sobre aquella pregunta forçosa, com és un vi amb 100 punts Parker: “Segueix sent el mateix que al principi. Em fa un bot el cor, se m’accelera, i això és el que em fa no canviar de feina. Són escassos, però hi són. Passa quan tens al davant vins excepcionals. Si els trobés cada dia, no li donaria valor”. Reconeix que no són més de 4 o 5 a l’any, però a vegades ocorre que en trobes uns quants en un parell d’hores: “He participat en algun tast excepcional com els blancs Castillo Ygay i això és tastar un segle en una”. Està preparat per rebre’ls. Sap que els cellers espanyols “per sort, en van fent”, diu textualment i precisament per això no desespera.
1
