Té molt de la besàvia Maria Ferrer de Can Prats i de les seves tres germanes que, després de la crisi agrària de la fil·loxera, van tornar a plantar vinya i van alçar una masia al cor del Penedès.
Maite Esteve és la directora general de Vins el Cep, un projecte enològic amb més de 40 anys d’història, però amb arrels que es remunten al 1448, l’any des del qual hi ha testimoni escrit de vinya plantada. Malgrat que els vents bufaven en contra, les germanes de Can Prats van arrelar-se a la terra i van conservar el patrimoni. Lluny de rendir-se, van perseverar i van confiar en les seves possibilitats.
El mateix convenciment l’expressa avui Maite Esteve. Està al capdavant de quatre famílies de viticultors que el 1980 van decidir caminar juntes per elaborar vins i caves de terrer, en diferents paratges.
Han estat el primer celler a obtenir el distintiu “elaborador integral” que atorga el CRDO Cava, certificant que tanquen tot el cicle de producció, de la vinya a l’ampolla. No és un moment fàcil, per la pandèmia, l’emergència climàtica, la guerra a Ucraïna i les escissions en el món del cava. Però de força, d’idees i d’atreviment, a ella no li’n falten.
“La família, l’amistat, la masia… ens han marcat molt. Tinc la sensació que estem obligats a protegir i a transmetre el territori”, repetirà amb insistència durant la conversa. Parla en nom dels Carreras, dels Esteve, dels Massana i dels Parera, les quatre famílies que van conjurar-se a concentrar tots els esforços a la vinya, i a acompanyar i a diversificar al celler.
Han estat pioners en la implementació de tècniques d’agricultura biodinàmica en el món del cava, tot i que se’ls ho ha reconegut poc. El 2023 farà vint anys. Cultiven ceps vells sobre terrenys calcaris, principalment. 5 hectàrees de vinya en quatre heretats: Can Llopart de les Alzines, Can Prats, Can Miquel de les Planes i Can Castany.
En els últims anys han crescut en nombre i volum de vins tranquils perquè el mercat els ho demana. I l’assignatura pendent és guanyar més visibilitat dins del mercat català. “Per mi el més important és vendre on et valoren. Crec que podem créixer a Catalunya perquè hi som poc presents i elaborem vins amb valor”, dirà Maite Esteve.
“El vi era el meu destí, hi havia d’anar a parar, però per l’època van passar altres estudis per davant”, explica sincerant-se. “A Vins el Cep el repte ha estat sempre trobar l’equilibri entre les motivacions personals i el batec del vi. Em van donar una motxilla plena i no la podia buidar”, reconeixerà. Té molt present la imatge de petita portant berenars a la vinya mentre la família collia raïm.
Des d’aquestes veremes d’infància amb molt d’aprenentatge, formació i viatges per entremig, ha passat a liderar un projecte enològic amb un denominador comú però diferents sensibilitats. Un fet que, fa 7 anys, la va portar a dir que necessitava més marge de confiança: “No havíem trobat encara el nostre espai i havíem de fer un exercici de reflexió per enfocar què havia de ser Vins el Cep”. El busca constantment, el camí. Com també la possibilitat de superar-se, però ara ja el té traçat: “Sóc més lliure per explicar el que som. Som pagesos, viticultors, posem la vinya en valor. El que tens és teu i intentes fer-ho el millor possible.
La clau és fer el millor raïm per fer el millor vi després. Ha costat que arribéssim a reconèixer el paper dels elaboradors, els qui venim de la viticultura, però crec que ara ho hem aconseguint”, comenta amb un to d’alleugeriment. Ella és un pilar, com cada família té el seu. Fa tàndem amb la seva cosina Pilar Carreras que és viticultora. Ambdues es reivindiquen com a dones pageses i coratjoses i agraeixen els avenços i conquestes socials i laborals de la dona. El d’avui és un món menys hostil que ara fa 30 anys. Militar en el feminisme les ha portat a canviar el nom d’algunes finques, feminitzant el nom del parcer. És interessant sentir-les parlar de La Ricarda o La Federica, entre d’altres.
Té clar que cada vi és un projecte però hi ha d’haver en totes les elaboracions un relat i una coherència. El fil conductor de Vins el Cep és “l’austeritat, la delicadesa, l’equilibri, la honestedat i l’autenticitat”, descriu Maite Esteve. “Els cellers que elaboren estan tots marcats per un estil, hi ha un fil conductor… Et guies per la teva sensibilitat i això es transfereix al vi”, matisa.
Hi ha accents com l’anyada que Vins el Cep reivindica. I les acideses altes que auguren longevitat als vins. Se la veu entusiasmada amb el nou xarel·lo vermell que elaboren, original en com l’han concebut: mescla una part brisada amb una vinificació amb ou de ciment. Cada vi expressa alguna cosa més del que són. Es dirà Pla del Bosc, el nom del paratge on neix.
En total, abracen 9 vins tranquils. Recentment també hi han afegit el “4 Focs” que és un vi bullit dolç que envellirà 7 anys en barrica i que els reuneix cada any per l’11 de setembre al voltant de quatre calderes centenàries, una per família. La tradició no perdona. “Tradició que va ser innovació en algun moment”, insistirà Maite Esteve. “M’interessa explicar el com i el per què fem les coses. Com també renovar-nos i mirar què podem fer més”, afegirà.
Li agrada la muntanya i esquiar, però no perdona el mar per Sant Joan i a Calella on s’hi retroba amb tota la família com ja feien els seus pares. La distreuen i l’entretenen la ceràmica i l’interiorisme i es capbussa arreu per trobar idees i fer del celler un espai hospitalari, mudat d’elegància austera. Hi ha història, bellesa i minimalisme a cada sala, a la de tast principalment. És activa a Twitter. “Hi intervindria més”, adverteix, però aposta per la prudència. Segueix comptes dels Estats Units i de França que dialoguen sobre paisatge i vi.
L’obsessió per cuidar el seu, la va portar a crear i liderar l’associació “Espiells Terra de Vi” que lluita per evitar qualsevol agressió que pugui ferir la zona vitivinícola nord del Penedès. “Tenim 3.000 hectàrees, som 14 cellers i 2 empreses agràries, fem un 80% de producció ecològica, hi ha 30 masies. Aquest potencial no hi és enlloc”, remarcarà.
Entre els desitjos de futur, confia en un “retrobament” per als escumosos de qualitat del Penedès i en què es pugui resoldre, si hi ha voluntat sincera de les parts implicades, el problema que arrossega la DO Cava lligat amb el preu del raïm. Li agrada beure els vins i caves que elaboren amb converses apassionades sobre estovalles blanques. S’emociona quan el presenten i serveixen amb l’excel·lència que els pertoca en restaurants com el Lasarte de Barcelona. Saber per què hi encaixen, entendre que sí, que han arribat lluny. La seva carta de vins, un llibre cosit artesanalment amb fil, és una melodia líquida que posa nom i cognom a cada referència. Vins el Cep obre la categoria de la DO Cava “Comtats de Barcelona” amb Mim Natura Pinot Noir i Blanc de Noirs que pertanyen a la regió “Valls d’Anoia-Foix”. Segurament “aquells quatre amics que partint de la vocació, el coneixement i l’amor per la terra” van crear Vins el Cep, n’estarien avui orgullosos de veure’ls a les taules. “Tenien el raïm i amb el pas dels anys van saber afinar tant a la vinya com al celler”, diu Maite Esteve. Ella és una de les baules que ha participat en l’afinament i des del celler, situat a Can Llopart de les Alzines, aspira a un major reconeixement i a representar millor el territori. I tot es reforça amb el veïnatge i l’amistat. En l’empelt a la masia. A parlar del Penedès antic que també és el nou que es dibuixa.
