No tinc clar si la carta ha d’anar dirigida a Santa Paciència o a Sant-enviem-ho-tot-a-pastar. Dubte resolt si escolto el que clamen tantes i tantes veus del sector pagès i vitivinícola català, que confirmen al 100% la segona eminència. Ha arribat un moment, i així ho lamenten, que no poden fer front a noves adversitats.
Venim d’uns anys de pandèmia i de moltes incerteses (sumats als problemes econòmics) que van acompanyar la crisi sanitària; el 2020 serà recordat com un dels pitjors per la vinya degut a l’afectació de míldiu; i a tot això, continua ben vigent la reivindicació per resoldre un problema greu en relació al preu al qual es paga el raïm. La gota que fa vessar el got, ara, és el clima. El temporal que fa mal a la vinya, que destrossa ceps, que fa malbé les tant esperades collites.
Aquesta setmana arriben molt males notícies en relació a aquesta última casuística. Dilluns, l’Empordà veia caure pedres que superaven els 11 centímetres de diàmetre; i fa poques hores, han començat a circular vídeos i fotografies que mostraven arbres caiguts, arrencats d’arrel, i múltiples destrosses provocades per unes ventades i tempestes que han afectat diversos municipis del Penedès, com Vilafranca o Pacs, així com els seus termes municipals. Els efectes han fet mal a la vinya, precisament aquests dies que s’estan collint els fruits de l’any.
“Hem perdut la collita“, compartien alguns viticultors; “demà sortiré a tractar els raïms per intentar que el gra cicatritzi”, deien d’altres; o “ja no podrem recuperar cap dels gotims de xarel·lo que esperàvem collir just aquests dies”. Tot plegat, clams d’un sector que fa temps que se sent ferit de mort.
Durant la Santa pandèmia van esdevenir herois de ‘primera necessitat’; durant la crisi dels incendis, es converteixen en els herois que frenen les flames. Però les circumstàncies apreten. L’entorn no ajuda a la supervivència. A garantir el relleu generacional i un futur per la pagesia i la vitivinicultura. Calen decisions i polítiques valentes que salvin el sector de convertir-se en una colla d’herois desemparats.
