“Es creu que els ibers van habitar Raimat i que ja durant l’època romana havia estat una explotació agrícola. Després van venir els àrabs i, quan va acabar la Reconquesta, el territori va ser dominat per senyors feudals i monjos. La Guerra dels Segadors i la de Successió van deixar Raimat deshabitat durant 270 anys, per la qual cosa es va convertir en un indret desèrtic coronat per un castell en ruïnes…”.
La història del municipi lleidatà de Raimat és llarga i fa mirar enrere molts i molts anys; ara, és cert que si ens fixem amb el projecte vitivinícola, fixarem l’atenció a una data més recent, la de 1914, i a un nom. “Manuel Raventós va ser un gran visionari, un somiador i un lluitador”, diran alguns dels seus descendents i actuals responsables del projecte de Ponent. Qui fou hereu de Codorníu a primers del segle XX, “conscient que la fruita d’aquell territori era molt aromàtica, hauria intuït que el raïm que allí es cultivés donaria de ben segur un vi de qualitat excel·lent”, expliquen els hereus. Amb aquesta voluntat, el desert que es dibuixava als voltants del castell, va començar a virar cap a un entorn ple de vinyes.
Raventós, fent tàndem amb la seva dona Montserrat Fatjó, va adquirir la finca i va convertir 3.200 hectàrees desèrtiques en un gran camp de vinyes. Va projectar una gran obra hidràulica per garantir aigua en un terreny on podien passar anys sense veure caure ni una gota; i a més a més va voler millorar l’accés i la comunicació de la finca obrint més de cent cinquanta quilòmetres de camins per accedir a parcel·les i bancals. Pel que fa a l’elaboració del vi, ell que era viatger habitual, acostumava a visitar regions vitivinícoles on hi aprenia i estudiava noves tècniques i tendències que aleshores despuntaven en el món del vi.
Sigui com fos, en uns anys va plantar fins a set-centes mil vinyes en un marc de dues-centes hectàrees; entre les varietats escollides, la macabeu, parellada i monestrell, que inicialment es destinarien a fer vi base pels caves de Codorníu. La primera verema, segons dades de la marca, hauria recollit set cistells amb 490 quilos de raïm. Era la dècada dels anys 30 que el celler ja treballava a ple rendiment.
Setanta-cinc hectàrees de pollancres
“Sembreu i planteu. Sembreu bones paraules, bons consells, bons exemples; sembreu amor, planteu virtuts en els vostres cors i en tot terreny a propòsit que sigui sota el vostre domini”. Eren paraules que va deixar dites el protagonista d’aquesta història, i així queda recollit en un llibre que es va editar precisament en motiu del seu centenari l’any 2014.
I el fet és que el senyor Raventós va semblar i plantar molt. No només idees i un projecte vinculat al vi, ja que també se’l recorda per haver plantat fins a setanta-cinc hectàrees de pollancres. Amb uns inicis que no sempre van ser del tot bons, perquè molts d’ells haurien mort a causa d’una terra molt salada, va aconseguir que cap als anys trenta del segle passat hi hagués un milió d’arbres que vestien l’entorn del castell de Raimat.
Tot plegat, va donar vida a moltes famílies dels entorns del municipi de Raimat, que veia com s’anaven construint cases pels treballadors i les famílies, una església, una escola, una cooperativa i grans magatzems per poder guardar i conservar la producció.
Orígens de l’escut: el raïm i la ma
Una significativa troballa va emergir mentre s’estaven fent els treballs de recuperació del castell de Raimat. Es tractava d’una pedra funerària en la qual s’hi podia veure dibuixades, en relleu, una mà i un raïm; i una data, la de 1627. La família Raventós va convertir aquest element amb l’escut que ara corona l’entrada a l’edifici.
Raimat Natura: biodiversitat, enoturisme i vins
Malgrat ja fa poc més d’un any que va obrir les portes al públic, continua figurant entre els projectes més recents de la marca, sobretot a partir del nou impuls que se li està donant, vinculant-ho no només amb l’activitat vinícola, sinó també amb l’enoturisme.
Raimat Natura és un espai de més de 700 hectàrees on hi conviuen centenars d’aus aquàtiques, rapinyaires en perill d’extinció, mamífers i les vinyes, totalment ecològiques. Els visitants poden descobrir aquest espai a peu o en bicicleta, recorrent itineraris senyalitzats, o bé sobrevolant-lo des de l’aire amb un globus aerostàtic (i sota petició prèvia).
Permet fer-hi rutes guiades, marxa nòrdica i activitats d’orientació, amb l’opció d’acabar la visita al centre d’interpretació de Raimat Natura, on es pot gaudir dels vins del celler, acompanyats d’una cuina de proximitat i d’unes vistes de la finca excepcionals.
4
