Fa uns quants mesos que l’actualitat passa (i s’atura) sovint pel sector de les bombolles. Sense anar més lluny, recentment la DO Cava presentava novetats del seu pla estratègic, lliurant per exemple el distintiu d’elaborador integral a tretze cellers del territori; poc abans, seguíem l’anunci fet pels Clàssic Penedès d’esdevenir una denominació d’origen pròpia i diferenciada de la DO Penedès. A tot això, els Corpinnat celebraven aquest mes d’abril el seu quart aniversari i segueixen reivindicant, com compartia el seu president a aquesta capçalera, el valor del territori i sobretot, la importància d’un treball ètic que ha de permetre la veritable ‘revolució de les bombolles’ en aquest territori d’origen.
Sigui com sigui, mentre la vinya avança el cicle i els cellers, DO i associacions segueixen el seu ritme, hem volgut fer un petit parèntesis a tot plegat per llegir, entendre i visualitzar les principals similituds o diferències que hi ha entre el Cava, Clàssic Penedès i Corpinnat. Per facilitar el mapa d’una realitat que de vegades sembla una mica complicada d’entendre. I ho hem fet a partir dels seus darrers plecs de condicions: Cava, Resolució del 10 de juny de 2012 i BOE 15 de juny 2021; Clàssic Penedès, seguint la seva quarta modificació del plec de condicions publicada al BOE el 18 de març de 2021; i el reglament d’ús intern de Corpinnat, signat a data 16 de novembre de 2021.
Territori, ecologia i criances
En primer lloc, cal definir els territoris. El Cava l’integren un total de 130 municipis de tot Catalunya (als quals hi hauríem de sumar els de l’Estat espanyol, ja que recordem que es tracta d’una DO d’àmbit estatal); en aquest sentit, fa uns mesos van aprovar la zonificació que diferencia orígens, on s’identifica el cava català com a Comtats de Barcelona, alhora diferenciat per les subzones Valls d’Anoia-Foix, Serra de Mar, Conca del Gaià, Serra de Prades i Pla de Ponent. A nivell de comarques catalanes, estaríem parlant que són tots aquests municipis els que tenen la cobertura per poder elaborar Cava:
- Alt Penedès: 27 municipis íntegres.
- Baix Penedès: 14 municipis íntegres.
- Anoia: 9 municipis íntegres.
- Garraf: 6 municipis íntegres.
- Alt Camp: 15 municipis íntegres.
- Baix Llobregat: 8 municipis íntegres.
- Alt Empordà: 4 municipis íntegres.
- Selva: 1 municipi íntegre.
- Garrigues: 6 municipis íntegres.
- Segrià: 1 municipi íntegre.
- Urgell: 4 municipis íntegres.
- Conca de Barberà: 10 municipis íntegres.
- Tarragonès: 12 municipis íntegres.
- Maresme: 8 municipis íntegres.
- Bages: 1 municipi íntegre.
- Vallès Occidental: 1 municipi íntegre.
- Vallès Oriental: 3 municipis íntegres.
El territori Clàssic Penedès engloba 61 municipis íntegres del Penedès i comarques veïnes:
- Alt Penedès: 27 municipis íntegres.
- Baix Penedès: 13 municipis íntegres.
- Anoia: 6 municipis íntegres.
- Garraf: 6 municipis íntegres.
- Alt Camp: 1 municipi íntegre.
- Baix Llobregat: 8 municipis íntegres.
I en el cas de Corpinnat, el seu territori queda delimitat així:
- Alt Penedès: 27 municipis íntegres
- Baix Penedès: 8 municipis íntegres i 2 parts de municipis.
- Anoia: 4 municipis íntegres i dos parts de municipi.
- Alt Camp: part d’un municipi
- Baix Llobregat: Part de dos municipis.
Pel que fa a l’etiqueta d’ecològic, tant els Clàssic com Corpinnat neixen 100% ecològics; i el Cava actualment es troba en fase de transició, i requerirà que tots els cellers que elaboren vins Reserva, Gran Reserva o de Paratge Qualificat estiguin certificats ecològics com a màxim a partir de l’any 2025.
En quant a les categoritzacions de productes, el Cava diferencia entre els Reserva (criança de fins a 18 mesos); Gran Reserva (no inferior a 36 mesos) i Paratge Qualificat (a partir de 36 mesos); els Clàssic Penedès categoritza els vins segons siguin Reserva 3 (que implica que el procès màxim entre tiratge i degorjat serà de 3 anys), Reserva 4, Reserva 5 i Reserva 6, i així fins els Reserva 15; i Corpinnat no categoritza, totes les ampolles han de complir el 100% del reglament.
En aquest sentit, i pel que fa a la criança mínima amb què surten els escumosos al mercat, hi ha diferències entre els mínims 9 mesos del Cava, els 15 de Clàssic Penedès i els 18 de Corpinnat. En canvi, no hi ha diferència en quant a rendiments màxims per hectàrea, ja que tots tres coincideixen en posar-hi el topall als 12.000kg/ha.
Raïm, varietats acceptades i vinificació
El cava accepta raïm que provingui de la zona geogràfica Cava; en el cas de la subzona que afecta el Penedès, la de Valls d’Anoia-Foix, el raïm s’ha d’obtenir dels municipis que l’integren; i en el cas dels de ‘Paratge Qualificat’, d’unes parcel·les determinades.
En el cas dels Clàssic Penedès, els raïms són de vinya pròpia o de contractes de compravenda amb una vigència de cinc anys, i un mínim del 51% del total de raïm entrat a celler.
Corpinnat entra com a mínim un 75% de raïm provinent de vinyes pròpies de l’elaborador, o amb contracte triennal de compravenda de raïm. Un màxim d’un 25% es pot obtenir de forma lliure i amb contracte anual.
Pel que fa als preus del raïm, una de les reivindicacions clàssiques del sector, i en relació a la darrera verema de 2021, ni Cava ni Clàssic incloïen requisits específics; i en canvi, Corpinnat va establir la verema 2021 el pagament d’un mínim de 70 cèntims per quilo.
I entrant al detall de les varietats acceptades, aquestes són les que consten com aprovades en els plecs de condicions de cada territori/elaborador:
Comencem per Cava; accepta, en blanc:
- Macabeu
- Parellada
- Malvasia o Subirat Parent
- Xarel·lo
- Chardonnay
Entre les varietats negres:
- Garnatxa
- Monastrell
- Pinot Noir
- Trepat
Els Clàssic Penedès:
Blanques – a l’etiqueta
- Chardonnay
- Garnatxa blanca
- Macabeo
- Malvasia o Subirat Parent
- Malvasia de Sitges
- Parellada
- Moscatell d’Alexandria
- Moscatell de gra petit
- Xarel·lo
Blanques -a la contraetiqueta
- Gewürztraminer
- Riesling
- Sauvignon blanc
Negres, Etiqueta
- Garnatxa negra
- Pinot Noir
- Sumoll negre
- Xarel·lo rosat
Negres, Contraetiqueta
- Monestrell
- Merlot
- Syrah
Corpinnat
Es prioritzen les varietats històriques i per això la suma dels quilos entrats al celler durant tota la verema -varietats blanques més negres- ha de representar com a mínim el 90%. Així:
Blanques (un 90%)
- Macabeu
- Parellada
- Malvasia o Subirat Parent
- Xarel·lo
Blanques (amb un màxim del 10% del total)
- Chardonnay
- Malvasia de Sitges
Negres (90%)
- Garnatxa
- Monastrell
- Sumoll
- Xarel·lo rosat
Negres (màxim 10%)
- Pinot Noir
- Trepat
I pel que fa a la vinificació:
En el Cava no hi consta cap regulació pel que fa als cellers, llevat que els d’elaboració de vins base, els d’emmagatzatge i elaboradors de Cava han d’estar separats pel que fa a edificis i instal·lacions i només poden estar comunicats a través de la via pública. Els mostos i vins base que tinguin com a destí els vins de Reserva, Gran reserva i Paratge Qualificat s’hauran d’elaborar, qualificar, enmagatzemar i comercialitzar per separat. El mateix per l’elaboració, criança i qualificació dels caves.
Per elaborar vins escumosos de qualitat Clàssic Penedès, els cellers cal que tinguin com a mínim la titularitat del 51%, del raïm que es vinifiqui al celler. Alhora, haurà d’elaborar al celler un mínim del 51% del vi base destinat a vi escumós de qualitat; a més a més, es podrà adquirir un màxim d’un 25% d’ampolles en punt o rima de la producció de l’any anterior, sempre i quan aquestes ampolles ja hagin complert els 15 mesos de criança.
I Corpinnat ha de vinificar el 100% del raïm (i de la raó social) a la propietat i el celler no pot ser compartit amb altres elaboradors. Tampoc es pot comprar ni most ni vi base, ni ampolles en punta per a l’elaboració de vins escumosos. S’autoritza, això sí, la compra de most, most concentrat i most concentrat rectificat per a l’elaboració del licor de tiratge i el licor d’expedició.
