La garnatxa és la varietat negra més plantada a Catalunya i la blanca, roja i peluda se’n consideren mutacions. Sigui com sigui, les quatre varietats comparteixen característiques al llarg del cicle vegetatiu i els mateixos marcadors de microsatèl·lits.
De fet, costarà distingir-les fins que creixen les fulles petites, a la sortida dels grams de raïm i quan els gotims canvien de color, i en els dos primers punts s’han de tenir bons coneixements per poder-los diferenciar. En el cas de la garnatxa peluda, sí que hi ha un element singular, que és la vellositat que té a la part inferior de la fulla del cep.
La garnatxa negra
La primera menció de garnatxa negra a Catalunya es troba l’any 1629, i se’n té referència per una plantació a la Cartoixa de Scala Dei. Segons el Registre vitivinícola de Catalunya (RVC) del país, ocupa una superfície que s’apropa a les 4.500 hectàrees, vint-i-tres de les quals són centenàries (ja documentades l’any 1900) i conservades majoritàriament al Priorat i també a la zona de l’Empordà. Sense superar els cent anys, però sí la cinquantena d’anys de plantació en més de 260 ha, té presència a 36 comarques de Catalunya. Més dades significatives sobre la varietat:
- Superfície de vinya total: 4.481 ha.
- En els últims sis anys ha incrementat la superfície en un 10%.
- Superfície de vinya de més de 50 anys: 261 ha.
- Superfície de vinya centenària: 23 ha.
- Les vinyes més velles són de l’any 1900. En total n’hi ha 19, 4 a Porrera, 3 a Bellmunt del Priorat, Falset, Gratallops i Poboleda i 1 a Calonge, Colera i Garriguella.
- Autoritzada a les DO: Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Tarragona, Terra Alta i DOQ Priorat.
- Està present en 36 comarques de Catalunya. S’estén majoritàriament per la Terra Alta amb un 34% i el Priorat amb un 32%, i les segueixen, en ordre de presència: l’Empordà amb un 9%, la Ribera d’Ebre i l’Alt Penedès amb un 4%, la Conca de Barberà i les Garrigues amb un 3%; l’Anoia, el Segrià, l’Alt Camp i el Baix Empordà, entre l’1% i el 2. La resta de comarques, amb percentatges inferiors a l’1%: la Noguera, l’Urgell, el Maresme, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Bages, el Pallars Jussà, la Segarra, el Baix Llobregat, el Garraf, la Selva, el Gironès, el Vallès Oriental, el Tarragonès, el Baix Ebre, el Solsonès, el Pla de l’Estany, el Montsià, el Moianès, el Barcelonès, el Berguedà, el Vallès Occidental, l’Osona, el Pallars Sobirà, el Ripollès i l’Alt Urgell.
La garnatxa blanca
La primera referència a Catalunya és de l’any 1875, amb una important presència de la varietat a la zona de Tarragona. En aquest cas, poc més de 2.200 hectàrees que s’estén en una gran majoria per la comarca de la Terra Alta (72%). En consten només quatre de centenàries, i les més velles, registrades l’any 1900, es conserven entre el Priorat i l’Empordà.
- Superfície de vinya total: 2.254 ha.
- En els últims sis anys ha incrementat la superfície en un 10%.
- Superfície de vinya de més de 50 anys: 261 ha.
- Superfície de vinya centenària: 4 ha.
- Les vinyes més velles són de l’any 1900. En total n’hi ha 5: una en cada municipi, Falset, Masroig, Rabós, Sant Climent Sescebes i Vilamaniscle.
- Autoritzada a les DO: Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Tarragona, Terra Alta i DOQ Priorat.
- S’estén majoritàriament a la comarca de la Terra Alta, amb un 72%. El Priorat amb un 10%, l’Alt Empordà amb un 7%, entre l’1 i el 2% les comarques de l’Alt Penedès, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp i l’Anoia i la resta de comarques amb percentatges molt minoritaris, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, del Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, la Garrotxa, el Gironès, el Maresme, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany, el Segrià, la Selva, el Solsonès. El Tarragonès, l’Urgell, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
La garnatxa roja
Trobem la primera referència de garnatxa roja a Catalunya l’any 1871, a partir de la menció d’un viticultor de Llançà a una exposició de Barcelona. S’escampa sobre una superfície que s’apropa a la norantena d’hectàrees, creixent una tercera part en els darrers sis anys. Hi ha poca garnatxa centenària, però en consta en finques de Rabós i Garriguella (4 hectàrees). De fet, és una varietat que s’estén majoritàriament en el territori empordanès, malgrat que hi ha una petita proporció plantada al Priorat.
- Superfície de vinya total: 88 ha.
- En els últims sis anys ha incrementat la superfície en un 27%.
- Superfície de vinya de més de 50 anys: 23 ha.
- Superfície de vinya centenària: 4 ha.
- Les vinyes més velles són de l’any 1900. En total n’hi ha 5, 3 a Rabós i 2 a Garriguella
- Autoritzada a les DO: Catalunya i Empordà.
- S’estén majoritàriament a la comarca de l’Alt Empordà amb un 85%, un 7% al Baix Empordà i al Priorat i un 1% al Gironès.
La garnatxa peluda
La primera referència que hi ha d’aquesta varietat a Catalunya data de l’any 1911. Està escampada sobre una superfície que tot just supera les 150 hectàrees, però de la qual se n’ha duplicat la superfície en els últims sis anys. Així i tot, no consten registres de plantes centenàries. Com apuntàvem unes línies més amunt, té un tret que la diferencia d’altres plantes de garnatxa, i és la vellositat de les seves fulles. Altres informacions sobre la seva presència al territori català:
- Superfície de vinya total: 157 ha.
- En els últims sis anys ha duplicat la superfície.
- Superfície de vinya total: 88 ha.
- Superfície conreada de vinya de més de 50 anys: 14 ha.
- No té vinya centenària.
- La vinya més vella és de l’any 1929, al municipi de Falset.
- Autoritzada a les DO: Alella, Catalunya, Empordà, Montsant, Terra Alta i DOQ Priorat.
- S’estén majoritàriament a la comarca de la Terra Alta amb un 71% i al Priorat amb un 22%, i amb percentatges molt minoritaris les comarques de les Garrigues, l’Alt Empordà, la Noguera, la Conca de Barberà, el Maresme, la Ribera d’Ebre i el Bages.
